Museu de Zacinto
El Museu de Zacinto, també conegut com a Museu Bizantí de Zacinto (en grec, Βυζαντινό Μουσείο Ζακύνθου, AFI: [viza(n)vaig donarˈno muˈsio zaˈcinθo]), és un dels museus de Grècia. Està ubicat en la capital de l'illa de Zacinto, en l'archipèlec de les illes Jónicas.
Història del museu
L'orige del museu té el seu precedent en una primera colecció arqueològica que es va reunir en Zacinto en 1882. Posteriorment, en 1908 es va fundar el Museu d'Antiguetats Medievals i Bizantines, que exponia les seues obres en un edifici llogat. En 1919 es va traslladar a l'iglésia Pantokrátora, i contava en un almagasén adjacent. Durant tots estos anys el museu va ser enriquint-se en noves obres procedents principalment d'iglésies i castells.
En 1952 el museu va ser novament traslladat, esta volta a un edifici del periodo veneciano pero un terremot que va tindre lloc en 1953 va afectar tant a l'edifici del museu com a molts atres edificis de l'illa. Aixina que, va tindre que construir-se un nou edifici per al museu al que es varen dur molts tesors artístics de les iglésies que varen ser afectades pel terremot. Este edifici es va acabar de construir en 1959 i va ser inaugurat a l'any següent; es troba en la plaça Dionisios Solomós i va ser dissenyat per l'arquitecte Spyridon Lageris en estil neoclàssic.[1][2]
Coleccions
La colecció permanent del museu conté objectes procedents principalment d'iglésies i atres edificis monumentals de l'illa de l'época bizantina i post-bizantina. També s'organisen algunes exposicions temporals i programes educatius i atres activitats culturals.
La sala A conté dos iconostasios de les iglésies Pantokrátora i de Agios Dimitrios, del sigle XVII. La sala beta alberga chicotetes escultures, relleus, esteles funeràries, elements arquitectònics i plaques epigràfiques del periodo helenístic, de l'época bizantina i dels primitius cristians. Per una atra part, les sales Βα i Γ contenen pintures murals de diferents iglésies i monasteris.
En la sala Δ s'exhibixen obres de pintors d'icons de l'escola cretense dels sigles XV al XVII, com Miguel Damasceno, Emmanuel Tzanes i Angelos Akotantos. La sala Ε mostra obres pictòriques de finals del sigle XVII i del sigle XVIII de discípuls dels grans pintors de l'anterior sala i uns atres. Entre elles es troben vàries obres de Nikolaos Kallergis. Per últim, les sales Ζ i Η mostren obres de pintors de Zacinto de finals del sigle XVIII i principis de el XIX, com Nikolaos Koutouzis i Nikolaos Kantounis.[2][3]
Referències
- ↑ Museu Arqueològic de Zacinto en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: història (en grec)
- ↑ 2,0 2,1 Museu Arqueològic de Zacinto en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: descripció (en grec)
- ↑ Museu Arqueològic de Zacinto en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: exposició (en grec)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Zacinto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.