En física, el menisco (del grec μηνίσκος «lunita»[1]) és la curvatura de la superfície d'un líquit que es produïx en resposta a la superfície del seu recipient. Esta curvatura pot ser cóncava o convexa, segons si les molècules del líquit i les del recipient s'atrauen (aigua i vidre) o repelixen (mercuri i vidre), respectivament.

Menisco (física)
A: Menisco cóncau
B: Menisco convexo.
La llínea discontínua representa el pla tangente que deu tindre's en conte per a enrasar.

La concavidad del menisco s'origina quan les forces d'adheriment entre les molècules d'un líquit i les parets del recipient que ho conté són majors que les forces de cohesió del líquit. La convexidad del menisco sorgix quan les forces de cohesió són majors que les d'adheriment. De fet la forma del menisco està relacionada en l'altura d'un líquit en un capilar a través de la llei de Jurin.

Un menisco tal com es veu en una bureta d'aigua coloreada.

La tensió superficial actua succionant el líquit quan el menisco és cóncau, i rebujant-ho quan és convexo. Per esta característica es dona el fenomen de capilaridad que, per eixemple, es produïx en les plantes per a transportar l'aigua.

En química és important per a realisar la llectura d'un líquit en qualsevol material volumètric. Per a açò deuen coincidir la curva (més be la tangente d'esta) (la part central) en l'aforament o graduació. Sempre tenint la vista perpendicular a abdós.

El líquit restant del menisco que queda per damunt de l'aforament (en cas de ser cóncau), generalment queda en el recipient una volta abocat el contingut.

Referències

Vore també