Felibritge
El Felibritge o Félibrige (lou Felibrige en normativa occitana mistraliana, lo Felibritge en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en l'any 1854 per Frédéric Mistral i atres escritors occitans per a protegir i conrear la llengua occitana.
Història[editar | editar còdic]
Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de l'any 1854 en Châteauneuf-de-Gadagne (Vaucluse), per set jóvens poetes : Frédéric Mistral, Joseph Roumanille, Théodore Aubanel, Jean Brunet, Paul Giéra, Anselme Mathieu i Alphonse Tavan.
En un primer moment, la seua acció es llimitava a l’provençal, pero pronte, des de l'any 1878, s’estengué al conjunt occità-romànic. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en l'any 1893, al créixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduir l’acció a l’occità i al Rosselló.
L’extensió del Félibrige fora de Provença es deu a escritors com Michel Camélat i Simin Palay (Gascunya i Bearn), Justin Bessou (Rouergue), Arsène Vermenouse (Auvèrnia) entre atres.
Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en Occitània, i l’única present en els 36 departaments de llengua d'Oc, junt en l'Institut d'Estudis Occitans (IEO).
Organisació[editar | editar còdic]
Les seccions regionals del Félibrige es nomenen mantenènço
El president du el títul de capoulié (en normativa mistraliana) o capolier (en normativa clásica). Jacques Mouttet és l’actual capoulié del Félibrige, i el dècimquart successor de Frédéric Mistral al front de l’organisació.
L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitània, el dia de Santa Estela o en alguna data pròxima.
Orige del nom[editar | editar còdic]
El nom Félibrige procedix de la paraula félibre, que te orige en un error popular: el càntic Li revelacioun de sant Antòni conta els set dolors de la Verge Maria, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobava en el temple emé li Sefer, libre de la lèi (= en els Sefer, rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com emé li sèt felibre de la lèi = en els set félibres de la llei.
Originada, la paraula félibre, pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podien ser els tals félibres sino grans sabis?
Per atra part, la paraula félibre contenia la paraula libre, que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podia ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura.
Normes ortogràfiques en el Félibrige[editar | editar còdic]
L’idioma occità modern te dos normatives principals enfrontades: la normativa mistraliana i la normativa clàssica.
El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en l'any 1854, la norma mistraliana, creada per Joseph Roumanille i desenrollada Frédéric Mistral.
No obstant, la norma clàssica fon adoptada per una part del Félibrige a lo llarc del sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta i, en especial, fora de Provença. La mantenènço del Félibrige de Provença usa la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Felibrige en lexilogos (en francés)
- History of Felibrige - NotreProvence.fr (en anglés)