Lloc arqueològic de Polizzello
El lloc arqueològic de Polizzello o montanya de Polizzello [1] és un jaciment arqueològic siciliano que va estar habitat, provablement, des de el XI fins a el VI
El nom sembla derivar del tirà Polyzelo.[2][3][4] Segons una atra tesis, podria derivar del grec πόλις Εἰθηλος (polis Eithelos), encara que fins ara no hi ha proves arqueològiques que puguen indicar la presència d'un assentament grec en la zona.[5]
El jaciment està situat en un tossal a 877 m sobre el nivell de la mar i està prop de Mussomeli en la província de Caltanissetta.
El lloc és ideal per a un assentament humà per la seua posició fàcilment defendible i per la presència de fonts d'aigua. Consistix en dos replanells. En la més chicoteta de les dos es trobava l'acrópolis i el primer assentament protohistòric i arcaic; el lloc té una orientació este-oest en un sol accés des de l'est.[6]
Històricament, el lloc va tindre tres époques significatives:
- Principis de l'Edat del Bronze (sigles XIX - XVI a. C.), d'esta época queden algunes tombes de cambra del periodo Castelluccio i una cabanya circular en adorns colocats en el costat oriental de la montanya.
- Sigles XI - IX, en la creació d'una Acrópolis colocada en el cim del tossal.
- Sigles VIII - VI a. C., periodo de màxim desenroll del centre, del com es conserva una tanca monumental que corre a lo llarc de la vora del terrat en el tossal i una série d'edificis circulares: un sacelio i atres llocs de cult. Dins dels edificis s'han trobat artefactes històrics excepcionals, inclós el caixco Polizzello una obra cretense i una figura d'argila de guerrer en falo erecto (itifálico) cridat: El Guerrer de Polizzello.
- De el V són els restants de la Casa de Tem-nos. Es tracta d'un edifici residencial en vàries habitacions.
Atres llectures
editar- Rosalba Panvini; Carla Guzzone, {{{nom2}}}; Dario Palermo, {{{nom3}}} (2009). Polizzello: Scavi del 2004 nell'area del santuari arcaic dell'acropoli, Regione Siciliana - Assessorato dei Beni Culturali, Ambientali i della Pubblica Istruzione Dipartimento dei Beni Culturali, Ambientali, dell’Educazione Permanent, dell’Architettura i dell’Art Contemporanea, p. 84. ISBN 978-88-6164-132-7.
- Giuseppe Castellana. La Sicília nel II millennio a.C., Palermo: Salvatore Sciascia Editore. ISBN 88-8241-130-3.
- Jean Huré (2005). Storia della Sicília dalle origini ai giorni nostri, Brugherio (MI): Brancato Editore. ISBN 88-8031-078-X.
- Salvatore Piccolo. Antiche Pietre. La cultura dei dolmen nella Preistoria della Sicília sud-orientale, Morrone Editore. ISBN 978-88-902640-7-8.
- Salvatore Spoto (2002). Sicília antica, Roma: Newton Compton Ed.. ISBN 88-8289-750-8.
- Sebastiano Tusa. La Sicília nella preistoria, Palermo: Sellerio Editore. ISBN 88-389-1440-0.
- Giuseppe Voza. Nel segno dell'antico, Arnaldo Lombardi Editore. ISBN 88-317-2606-4.
Referències
editar- ↑ Dario Palermo. «D. Palermo, L'Acropoli vaig donar Polizzello fra l'Età del Bronzo i il VI secolo a.C.: problemi i prospettive -». Acadèmia.edu.
- ↑ «Polizello». mammasicily.com. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015.
- ↑ «donar%20Sicília.htm Storici in Sicília: Tucidide, Diodoro, Erodoto, Cicerone ...». Archivat des d'el donar%20Sicília.htm original, el 24 de setembre de 2015.
- ↑ Guglielmo Capozzo (1840). Memorie el seu la Sicília: tratte dalle più celebri i accademie i dona distinti libri vaig donar società letterarie i vaig donar valent'uomini nazionali i stranieri : en aggiunte i note, Virzi, pp. 27–.
- ↑ «www.bretschneider-online.it» (pdf). Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015.
- ↑ Dario Palermo. «Polizzello -». Acadèmia.edu.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitio arqueológico de Polizzello» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.