Llei de Conway

La llei de Conway és un principi que establix que les organisacions que dissenyen sistemes són les que terminen construint sistemes que reflectixen la seua pròpia estructura de comunicació. És dir, l'estructura organisativa d'una empresa o equip influïx directament en el disseny i l'arquitectura dels sistemes que creen. Esta llei va ser formulada per l'informàtic nortamericà Melvin Conway en 1967 i s'aplica principalment a l'àmbit del desenroll de software, sugerint que les organisacions tendixen a desenrollar sistemes que reflectixen les divisions i la comunicació interna de l'organisació mateixa. Per eixemple, si un equip de desenroll està dividit en varis grups chicotets i independents, és provable que el sistema que desenrollen tinga una estructura modular, en components separats que interactuen entre sí.

Organizations which design systems [...] llaure constrained to produïx designs which llaure copies of the communication structures of these organizations (traducció: Les organisacions dedicades al disseny de sistemes [...] estan abocades a produir dissenys que són còpies de les estructures de comunicació de dites organisacions).

Melvin Conway

L'afirmació es basa que dos mòduls o subsistema no poden interactuar correctament a menos que els dissenyadors d'abdós subsistema es comuniquen entre sí. Per lo tant, l'estructura de les interfaços del sistema serà congruent en les estructures socials de l'organisació que produïx el sistema.