Liolaemus tenuis

La lagartija esvelta o tènue (Liolaemus tenuis) correspon a un chicotet fardacho pertanyent a la família Liolaemidae, d'àmplia distribució en Chile.^[1]

Descripció

Medix al voltant de 14 cm (les femelles uns 12 cm), dels quals només 6 cm corresponen al llarc del cos (del morro a la obertura cloacal). Posseïx escamas dorsals de tamany menut, redonejades i imbricadas. Presenta un visible dimorfisme sexual; El macho, el qual és molt territorial, posseïx una coloració base dorsal verda obscura, la qual conté vives i intenses màcules groc-verdosas en la zona anterior de l'esquena, i taques blaves, celests i #turquesa en l'àrea posterior. La femella posseïx un cap més chicotet que el mascle i una coloració prou més apagada. És de coloració grisácea, en escamas verda-groguenques i celests distribuïdes aleatoriamente, i chicotetes barres travesseres negres separades a lo llarc de la llínea vertebral.^[2]

Quan veuen el perill en frente de els seus ulls o simplement volen buscar a la seua parella mouen el cap de dalt avall en senyal de cridada. Quan es veuen totalment amenaçades esta desprén la seua coa en forma de distractor. La coa li torna a créixer pero no completament.

Hàbitat i distribució

Sol habitar entre arbustos i vegetació, pero cada parella es "apodera" d'un arbre alt pel que trepen i defenen d'atres individus de la seua espècie, el mascle és francament territorial. En Chile habita des de la Regió de Coquimbo a Regió dels Lagos.^[1] Dels reptils chilens, la lagartija esvelta és una de les dos espècies possible de trobar també en els sectors urbans en a on l'humà ha modificat totalment el ambient que li rodeja. Per això és freqüent de vore-les desplaçar-se en troncs d'arbreés ornamentals o be en les parets que separen les propietats urbanes, en a on generalment són assut fàcil dels gats. De comportament territorial en ambients naturals, són els machos els que protegixen el seu sector exclusiu lo que és dable en observar-les en més deteniment. Ràpidament reaccionen davant la presència d'un mascle intrús que poguera arrebatar-li els favors de la femella baix la seua “protecció”.

Macho prenent sol en una rajola.

Reproducció

Es reproduïx per ous que la femella deposita en llocs protegits i càlits moltes voltes fan clots en l'arena a on depositen els ous i de la mateixa manera que molts reptils en nàixer, les noves críes no van en conte dels progenitors en el seu desenroll i tenen que valdre's per sí mateixes.

El mascle posseïx un harem de femelles que varia en número en proporció al tamany de l'arbre. Coloquen d'1 a 5 ous, vàries voltes a l'any.^[2]

Alimentació

S'alimenten de tot tipo d'insectes especialment d'escarabats tenebrios, arnes, mosques, etc.

A esta espècie se li ha vist menjar críes d'atres espècies de lagartijas aledaño al seu territori.

Subespecies

L'any 2005 els herpetólogos Herman Núñez i Daniel Pincheira-Donoso varen descriure una subespecie, i la varen batejar Liolaemus tenuis codoceae en honor a la herpetologa chilena María Codoceo Rojas.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 M. A. Vidal, A. Llaura (2008). Herpetología de Chile, science verlag. ISBN 978-956-319-420-3.
↑ ^2,0 ^2,1 Román D., Tomás (2020). «Liolaemus tenuis», Fauna del Cerro El Peñón i Zones Adjacents (en Espanyol), p. 34-35. ISBN 978-956-401-578-1.

Pàgines externes

Profesorenlinea.cl: Lagartija
Silvestreschile: Liolaemus tenuis
[1]
Este artícul conté una traducció derivada de «Liolaemus tenuis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[M._A._Vidal,_A._Llaura-1] 1,0 ^1,1 M. A. Vidal, A. Llaura (2008). Herpetología de Chile, science verlag. ISBN 978-956-319-420-3.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Román D., Tomás (2020). «Liolaemus tenuis», Fauna del Cerro El Peñón i Zones Adjacents (en Espanyol), p. 34-35. ISBN 978-956-401-578-1.

[1]

[2]