La Gran Conversació
La Gran Conversació és el continu procés de referència, construcció i refinament d'escritors i pensadors sobre el treball dels seus predecessors. Este procés es caracterisa per autors del cànon occidental els qui fan comparacions o alusions a les obres d'escritors anteriors. Esta idea s'utilisa en la promoció dels Grans Llibres del Món Occidental publicats per Encyclopædia Britannica Inc. en 1952. També és el títul del primer volum de la primera edició d'este conjunt de llibres,[1][2] escrit pel teòric de l'educació Robert Maynard Hutchins, i d'un volum accessori a la segona edició (1990), escrit pel filòsof Mortimer J. Adler.
Segons Hutchins, "La tradició d'Occident està encarnada en la Gran Conversació que va començar en les albors de l'història i que continua fins als nostres dies".[3] Adler va dir:
Lo que unix als autors en una comunitat intelectual és la gran conversació en que participen. En les obres que venen posteriorment en el curs dels anys, trobem autors que escolten lo que els seus predecessors han tingut que dir sobre esta idea o aquella, sobre este tema o aquell atre. No solament atenen al pensament dels seus predecessors, sino que també responen comentant de diverses maneres.[4]
Referències
- ↑ Hutchins (2018-04-01). «The Great Conversation Vol I». Encyclopaedia Britannica Inc.. Consultat el 2018-04-01.
- ↑ Hutchins, Robert Maynard (2018-04-01). The great conversation: the substance of a lliberal education, Encyclopædia Britannica. ISBN 9780852291634. Consultat el 2018-04-01.
- ↑ The Great Conversation, Encyclopædia Britannica, Inc., 1952.
- ↑ Mortimer Adler: "The Great Conversation Revisited," in The Great Conversation: A Peoples Guide to Great Books of the Western World, Encyclopædia Britannica, Inc., Chicago, 1990, p. 28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Gran Conversación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.