La cova dels gats, és una cova-refugie de l'época del Neolític (gr. νεο- neo- "nou"; gr. λίθος, líthos “pedra”) encara que podem dir que, pels motius decoratius trobats en vàries peces i la seua datació sobre el segon mileni, pertany al denominat Horisó Campaniforme de Transició (H. C. T.) datat entre 2500-2100 calç. B. C. Esta cova se situa en el terme municipal d'Alzira (Valéncia).[1]

Situació

La Cova dels Gats es troba en la Comunitat Valenciana, comarca de la Ribera Alta en el terme municipal d'Alzira.[1] Està orientada cap al Vall d´Aigües Vives, sobre una altitut de 103 metros sobre el nivell de la mar, en uns escarpes que es llimiten pel noroest en el denominat Plà del Gall i de la partida del Estret. Coordenades: X: 00º 24' 13" W. I: 39º 07' 20" N. UTM.: X: 724439.97[2]

Ademés, es localisa prop de la Muntanya Assolada, en la zona septentrional de la Serra de Corbera, a on va haver un intens poblament durant l'época del Eneolítico i de l'Edat del Bronze. En esta montanya es troben diversos poblats com el de la Muntanyeta dels Galls d'Alzira, el de la Muntanya de Carles Corbera o el de Cabeçol de l´Anell de Carcaixent i d'una série de coves sepulcrals com la Cova del Pic o la Cova del Barranc de Xarxa entre unes atres.[3]

Morfologia

Obertura d'1 x 0,50 metros. S'accedix és a través d'un alvenc d'uns 3 metros i per mig d'esta a una atra d'uns 7 metros de profunditat que conduïx a una galeria de 10 x 3 x 8 metros. El seu recorregut és de 16 metros i en una profunditat és d'uns 12 metros.[2]

Història

El Eneolítico Valencià té el seu inici cap al 3000 a. C. i el seu final en el 1600 a. C. Entre abdós dates va donar començ el Bronze Valencià, el qual se situaria entre el 2000 i el 1700/1600 a. C. Sobre principis del periodo del Bronze Valencià, es troba el cridat Horisó Campaniforme de Transició caracterisat per l'impressionant desenroll de la tècnica campaniforme incisa, a on pertany la Cova dels Gats.[4]

Esta cova va ser descoberta per Juliol Escandell durant 1965 en la partida del Pla del Galls i del Estret. Va trobar fragments i un bol de ceràmica ademés de diversos materials com a ossos llarcs, uns atres molt fragmentats i un cràneu. Escandell va donar avís al Servici d'Investigació Prehistòrica de Valéncia a on va acodir el subdirector Enrique Plá Ballester i al seu ajudant el senyor Montañana per a la realisació d'una prospecció. En la galeria interior, un grup de montañistas pertanyents al grup12 d'Alzira, varen recuperar una punta de flecha, un braçalet d'arquero de pedra, un gavinet de sílex, una vasija campaniforme i fragments pertanyents a atres quatre vasijas, les quals varen ser reconstruïdes posteriorment. Tot este material va ser entregat al S. I. P.[1] El 27 de setembre de 1965 es va realisar una prospecció per part del S. I. P. (Servici d'Investigació Prehistòrica) efectuant-se un tast en el punt més pròxim a la cova a on es varen arreplegar dents d'un individu, un cràneu humà, un fragment de punzón d'os, un clau de javalí i atres fragments de ceràmica plana realisats en pasta grossera i en la massa de la qual es va poder apreciar unes pedres minúscules que es varen afegir a esta per a realisar la tècnica de cocció per reducció.[5] La Cova dels Gats pertany a la tipologia de coves-refugie lloc que no presenten un gran material suntuario i tan significatiu, com en les coves-santuari, sino que sol ser prou tosco, pobre i escàs. Aparte de tot això, no trobem elements que pugam vincular en el ritual del món ibèric i les ceràmiques pintades trobades i la seua representació és mínima. Provablement este tipo de coves-refugie foren utilisades pels pastors per a refugiar-se o per individus exclosos de la societat en la que vivien o per algun grup marginal.[6]

Material

Els materials pertanyents a esta cova pertanyen a l'H. C. T datat entre 2500-2100 calç. B. C,. Una chicoteta part d'estos procedix del garbell i de la prospecció que va efectuar l'equip colaborador del S. I. P. , Francisco Arbona, M.ª Jesús de Pedro, Agustín Ferrer, Mª Dolores Llavador i Rafael Matoses. La gran majoria dels objectes pertanyen a coleccions privades i a donacions. Relació de materials: 1. Got campaniforme en decoració incisa, 2. Onze fragments d'un got campaniforme en decoració puntillada, 3. Got campaniforme incís i pseudoinciso, 4. Got campaniforme en decoració incisa (desaparegut), 5. Bol de perfil "s" campaniforme en decoració incisa, 6. Fragment de vora d'un got campaniforme incís, 7. Bol globular en decoració campaniforme incisa (desaparegut), 8. Bol en muscle, decoració campaniforme incisa i base en ónfalo, 9. Bol hemisfèric pla, 10. Bol globular, decoració incisa i base aplanada, 11. Bol hemisfèric pla, 12. Bol pla i hemisfèric, 13. Bol hemisférco pla, 14. Bol globular pla, 15. Gorc globular en coll curt exvasado, 16. Tonellet troncocónico de base convexa poc pronunciada, 17. Tonellet de carena alta, 18. Gran got globular plana en base convexa, 19. Fragment de got carenat en torra anular i vertical de chicotetes dimensions sobre carena, 20. Fragmente tipo fruter pla en base de copa, 21. Fragment pla de base en ónfalo. 22. Punyal de coure en tres reblones per al enmangue, 23. Diversos fragments de ceràmica plana, 24. Punzón de Coure en engrosamiento central, 25. Punta de Palmela de coure, 26. Punzón llarc de coure, biapuntado i secció quadrada, 27. Arete de coure, 28. Fragment de botó d'os triangular en perforació en "V", 29. Braçalet d'arquero, 30. Dos fragments de punzón sobre una tíbia de conill, 31. Espátula d'os de forma plana, 32. Dos arzuelas de pedra polida, 33. Fragment de punta d'agulla, 34. Setze puntes de flecha en retoc bifacial pla, 35. Raspador de sílex, 36. Una Cypraea perforada, 37. Siscentes sesenta y cuatro contes discoidals en pissarra i calcàrea.[4]

Material ceràmic[4]

Les ceràmiques denominades de “got campaniforme” varen ser utilisades en el Calcolítico sent unes de les segones séries típiques productives. En península ibèrica és alguna cosa més complex lloc que s'afigen algunes varietats sobre la decoració com la puntillada complexa o per eixemple els diversos estils de les regions que combinaven impressió i incisió. Estes vasijas tal volta estigueren associades a rituals en les que es va poder incloure el consum tant d'hidromiel com de begudes fermentades ademés de ser un objecte de prestigi. Les primeres ceràmiques d'estil campaniforme que pertanyen a l'estil marítim, pla o cordado, es localisen en terres valencianes. Serà sobre el 2200 a. C. quan s'inicia el denominat Horisó Campaniforme de Transició (H. C. T.) que va produir un desenroll espectacular sobre la cultura campaniforme local. La tècnica eren pràcticament les que ya s'utilisaven, pero les pedres, que tenien un caràcter decoratiu, habitualment el seu acabament solia presentar un bruñido lluent i la seua cocció podia ser o be oxidant (coloració ocre) o reductora (coloració grisa o negra) realisades dins de forneres o en fogueres de clot. En esta etapa va perdurar l'estil compost en decoració de l'Estil marítim com podem vore el got de la Cova dels Gats o un estil incís com en la cazuela campaniforme de la Cova del Gats que també presenta un perfil acampanado.[7]

Existixen dos tipos de decoració de les ceràmiques campaniformes: 1. "Horisó Marítim" realisades per mig de les tècniques puntillada, cordada i mixta, i 2. l'H. C. T que predomina la tècnica incisa i pseudoincisa en perduraciones de certs tipos de puntillados.[8]

Sobre les decoració de l'H. M., trobem una vasija en el cridat "estil compost" que utilisa una série de decoració de bandes simples alternes, combinant atres motius en les franges decorades ademés d'utilisar la tècnica incisa. En la fase H. C. T la decoració de la ceràmica campaniforme està realisada per mig de quatre tècniques diferents: 1. L'incisió, 2. La pseudoexcisión, 3. L'estampat i 4. El puntillado. En esta fase es troba una série de gots campaniformes en poca profunditat, l'altura de la qual normalment és igual o supera el diàmetro de la boca. En la Cova dels Gats es va trobar varis gots d'este tipo. Este tipo de cazuelas tenen un índex de profunditat que es troba situat per damunt de 60. Este tipo de cazuelas de la fase H. C. T. es varen trobar dos en la Cova dels Gats l'estil de la qual pertany a l'incís. Estes es distinguixen per una decoració més complicada a on predomina una série de motius lineares en una franja final de triànguls el vèrtiç dels quals està cap a avall. També s'han trobat dos bols en l'estil pseudoexciso i estampat la decoració del qual és en una o dos bandes les franges finals de les quals són triànguls, un bol campaniforme en decoració incisa i en muscle i uns tonellets profunts de dimensions chicotetes la H de les quals i la seua Db no superen els 10 cm els quals són de dos tipos dos classes: uns troncónicos o cilindres que es distinguixen per la seua base poc convexa i aplanada i els de carena alta. Finalment la copa tipo fruter en decoració plana.[1][4][9][10]

  1. Got campaniforme en decoració incisa
  2. Onze fragments d'un got campaniforme en decoració puntillada.
  3. Got campaniforme incís i pseudoinciso.
  4. Got campaniforme en decoració incisa (desaparegut).
  5. Bol de perfil "s" campaniforme en decoració incisa.
  6. Fragment de vora d'un got campaniforme incís.
  7. Bol globular en decoració campaniforme incisa (desaparegut).
  8. Bol en muscle, decoració campaniforme incisa i base en ónfalo.
  9. Bol hemisfèric pla.
  10. Bol globular, decoració incisa i base aplanada.
  11. Bol hemisfèric pla.
  12. Bol pla i hemisfèric.
  13. Bol hemisférco pla.
  14. Bol globular pla.
  15. Gorc globular en coll curt exvasado.
  16. Tonellet troncocónico de base convexa poc pronunciada.
  17. Tonellet de carena alta.
  18. Gran got globular plana en base convexa.
  19. Fragment de got carenat en torra anular i vertical de chicotetes dimensions sobre carena.
  20. Fragmente tipo fruter pla en base de copa.
  21. Fragment pla de base en ónfalo.
  22. Diversos fragments de ceràmica plana.

Indústria lítica[4]

  1. Un braçalet d'arquero d'arenisca que correspon al tipo 2 de Sangmeister que es distinguixen per ser fusiforme i en dos perforació.
  2. Dos azuelas de pedra polida.
  3. Raspador de sílex en full retocat.
  4. Setze puntes de flecha de sílex.
  5. Siscentes sesenta y cuatro peces de pissarra i calcàrea.

Indústria òssea[4]

  1. Botons en perforació en forma de "V" d'os. El de la Cova dels Gats es distinguix per la seua forma triangular respecte al de "closca de tortuga" o piramidal.
  2. Dents d'un individu, un cràneu humà.
  3. Espátula plana d'os.
  4. Dos fragments de punzón.
  5. Fragment de punta d'agulla d'os en secció circular.

Metals[4]

  1. Punta de Palmela de coure. Este tipo de puntes és escassa en la zona del País Valencià. L'eixemplar d'esta cova es troba més relacionada en l'estil "BraganÇa" que en estil clàssic de la Palmela. Açò fa pensar que la seua cronologia és més tardana i se situaria inclús dins del Bronze Valencià i no en l'H. C. T.
  2. Un punzón de coure. Normalment solen tindre una secció quadrada i biapuntados. En este cas este punzón presenta un engrosamiento en la part central que el seu paralel ho podem trobar en la Cultura Argárica.
  3. Arete de coure
  4. Punzón de coure en engrosamiento central.
  5. Punyal de coure triangular en tres reblones.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «La Cova dels Gats (Alzira, Valéncia) i atres jaciments eneolíticos valencians». Consultat el [23-12-16].
  2. ↑ 2,0 2,1 GONZÁLEZ-ALCALDE, JULIOL (2002-2003): Cuevas-refugie i coves-santuari en Castelló i Valéncia: espais d'ampara i entorns iniciáticos en el món ibèric, Quad. Preh. Arq. Cast, 23, Castelló de la Plana, 187-240.
  3. ↑ MARTÍ OLIVER, BERNAT I DE PEDRO MICHÓ, Mª JESÚS I ENGUIX ALEMANY, ROSA (1995): La Muntanya Assolada d'Alzira i les necròpolis de la cultura del Bronze Valencià, Saguntum, Universitat de Valéncia, 75-91.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Bernabeu, Joan (1984): El got Campaniforme en el País Valencià, Servici d'Investigació Prehistòrica, Serie treballs varis nº 80, Diputació Provincial de Valéncia, Valéncia. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «BERNABEU_1» está definido varias veces con contenidos diferentes
  5. ↑ PLA BALLESTER, ENRIQUE (1961): Activitats del Servici d'Investigació Prehistòrica (1961-1965), Archiu de Prehistòria Llevantina (APL) XI, Valéncia, 275-328.
  6. ↑ GONZÁLEZ-ALCALDE, JULIOL (2013): Les coves santuari i la seua incidència en el context social del món ibèric, Tesis doctoral, Universitat Complutense de Madrit, Facultat de Geografia i Història, Departament de Prehistòria, Madrit.
  7. ↑ «El Calcolítico i el got campaniforme». Archivat des de l'original, el 1 de febrer de 2017. Consultat el [30-12-16].
  8. ↑ BERNABEU, JOAN (1984): El got Campaniforme en el País Valencià, Servici d'Investigació Prehistòrica, Serie treballs varis nº 80, Diputació Provincial de Valéncia, Valéncia.
  9. ↑ ENGUIX ALEMANY, ROSA I MARTÍ OLIVER, BERNARDO (1988): La cultura del Bronze Valencià i la Muntanya Assolada d'Alzira: aproximació a l'estat actual de la seua investigació, Archiu de Prehistòria Llevantina (APL) XVIII, Valéncia, 241-248.
  10. ↑ MARTÍ OLIVER, BERNARDO (1983): La Muntanya Assolada (Alzira, Valéncia), Lucentum, II, Universitat d'Alacant, 43-67

Bibliografia

  • BERNABEU, JOAN (1984): El got Campaniforme en el País Valencià, Servici d'Investigació Prehistòrica, Serie treballs varis nº 80, Diputació Provincial de Valéncia, Valéncia.
  • ENGUIX ALEMANY, ROSA I MARTÍ OLIVER, BERNARDO (1988): La cultura del Bronze Valencià i la Muntanya Assolada d'Alzira: aproximació a l'estat actual de la seua investigació, Archiu de Prehistòria Llevantina (APL) XVIII, Valéncia, 241-248.
  • GONZÁLEZ-ALCALDE, JULIOL (2002-2003): Cuevas-refugie i coves-santuari en Castelló i Valéncia: espais d'ampara i entorns iniciáticos en el món ibèric, Quad. Preh. Arq. Cast, 23, Castelló de la Plana, 187-240.
  • GONZÁLEZ-ALCALDE, JULIOL (2013): Les coves santuari i la seua incidència en el context social del món ibèric, Tesis doctoral, Universitat Complutense de Madrit, Facultat de Geografia i Història, Departament de Prehistòria, Madrit.
  • MARTÍ OLIVER, BERNAT I DE PEDRO MICHÓ, Mª JESÚS I ENGUIX ALEMANY, ROSA (1995): La Muntanya Assolada d'Alzira i les necròpolis de la cultura del Bronze Valencià, Saguntum, Universitat de Valéncia, 75-91.
  • PLA BALLESTER, ENRIQUE (1961): Activitats del Servici d'Investigació Prehistòrica (1961-1965), Archiu de Prehistòria Llevantina (APL) XI, Valéncia, 275-328.
  • El Calcolítico i el got campaniforme, disponible en: https://web.archive.org/web/20170201235034/http://www.avec.com/lcv/cap02.pdf Consultat [30-12-16], 11-12.
  • La Cova dels Gats (Alzira, Valéncia) i atres jaciments eneolíticos valencians, disponible en: http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/sala/?q=es&id=107 Consultat [23-12-16].

Enllaços externs