Knismesis i gargalesis
Knismesis i gargalesis són els térmens científics falcats en 1897 pels sicòlecs Stanley Hall i Arthur Allin per a descriure dos tipos de cosquillas.[1] La knismesis es referix a les cosquillas llaugeres, del tipo de les produïdes en fer-les en una ploma. Generalment la knismesis no induïx a la rialla, i sol anar acompanyada d'una sensació de picor.[2] La gargalesis es referix a cosquillas més enèrgiques, que induïxen rialla, i involucren l'aplicació repetida d'alta pressió en zones sensibles del cos.
Knismesis
El fenomen knismético requerix de nivells reduïts d'estimulació de les parts sensibles del cos, i pot ser desencadenat per un llauger contacte o una corrent elèctrica lleu. La knismesis també pot ser produïda per insectes rastreros o paràsits sobre la pell, incitant a rascar o fregar-se la zona cosquilleante i, d'eixe modo, lliurar-se de l'insecte. És possible que esta funció explique per qué la knismesis produïx respostes similars en multitut d'animals distints. En un famós eixemple, descrit per Peter Benchley en el seu llibre Shark!, és possible rascar una zona just baix la barbeta d'un taburó blanc produint una resposta casi hipnòtica sobre l'animal.[3]
Gargalesis
La gargalesis està generalment associada en el joc entre congèneres i la rialla. La gargalesis és una resposta observada a ciència certa en primats, encara que és possible que atres espècies també l'experiencien.[4] Per eixemple, s'informen vocalisacions ultrasòniques descrites com «chirridos» en rates en resposta a les cosquillas humanes, estes juguen en el comportament social i inclús tenen efectes terapèutics.[5] No obstant, les rates femelles adultes poden percebre la sensació de cosquillas com a adversa.[6]
Les terminacions nervioses involucrades en transmetre els estímuls llaugers i picantes associats en la knismesis són distintes a les implicades en la transmissió de les altes pressions associades en la gargalesis, lo que sugerix que les diferents sensacions associades en abdós tipos de cosquillas es deguen a la proporció relativa de sensació de picor en respecte a sensació de pressió.[7]
Encara que és possible desencadenar la resposta knismética en un mateixa, és pràcticament impossible produir una gargalestesia, la resposta gargalética, sobre un mateixa. La hipergargalestesia és l'excessiva sensibilitat a les cosquillas, i està considerada com un trastorn nerviós lleu.[8]
No obstant, quan algú perrea, les vibracions poden causar l'alteració de la gargalesis.
Referències
- ↑ Hall, G. S., and A. Allin. (1897) The psychology of tickling, laughing and the comic. The American Journal of Psychology 9:1–42.
- ↑ Harris, Christine R. (1999): «The mystery of ticklish laughter». American Scientist, July–August v87 i4 p344(8).
- ↑ The word knismesis New Scientist, 7 December 2002.
- ↑ Vaig provindre, R. R. (1996): Laughter. American Scientist 84: pp. 38–45.
- ↑ Rygula, R.; Pluta, H.; Popik, P.(2012).«Laughing rats llaure optimistic».PLOS ONE.7(12): i51959.doi:10.1371/journal.posa.0051959.
- ↑ Parets-Ramos, P.; Miquel, M.; Manzo, J.; Pfaus, J.G.(2012).«Tickling in juvenile but not adult female rats conditions sexual partner preference».Physiology & Behavior.107(1): 17–25.doi:10.1016/j.physbeh.2012.05.017.
- ↑ Selden, Samuel T. (2004): Tickle. J Am Acad Dermatol Vol. 50, No. 1: pp. 93–97.
- ↑ Corsini, Raymond J. (1999): The Dictionary of Psychology. Psychology Press: p. 457
- Este artícul conté una traducció derivada de «Knismesis y gargalesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.