Josep Serrano i Simeón
| Josep Calixt Serrano i Simeón | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Josep Serrano | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor | ||
| Naiximent: | 14 d'octubre de 1873 | ||
| Lloc de naiximent: | Sueca, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 8 de març de 1941 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Josep Calixt Serrano i Simeón (Sueca, Valéncia, 14 d'octubre de 1873 - † Madrit, 8 de març de 1941), fon un músic i compositor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
El mestre Serrano, Josep Serrano Simeón, autor de la música de l'Himne Regional de Valéncia, naixcut en el número 54 del carrer de la Verge de la població de Sueca, en la comarca de La Ribera, el dia 14 d'octubre de l'any 1873.
Fill de Josep Serrano Marí, de professió llaurador, poeta i músic major i director de la Banda de Música de Sueca, y de Clara Simeón. Als cinc anys, contagiat de l'afició musical de son pare, deprengué solfeig i a una edat molt pronte començà els estudis de piano i guitarra. Son pare volgué que pronte s'iniciara en l'art musical i se l'endugué en ell a la Banda de Música que dirigia, donant-li pronte, despuix de saber els primers quaderns de solfeig, instrument.
Li donà primer el triàngul i despuix la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en Sueca. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa.
Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de Valéncia a on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost vàries peces musicals per a banda, una Missa i diverses cançons. D'esta época són prou les peces que compongué per a velades musicals, sobre tot romanços, que escrivia a petició d'amics molt aplegats, dels seus conveïns de Sueca.
En l'estiu de l'any 1892 Josep Serrano, jove encara, passà l'estiu en Simat de la Valldigna, a on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un passodoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, passodoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. És una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este passodoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en Madrit i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys es va anar a Madrit a on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí Chapí, pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument d'una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de Madrit obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any 1899, quan fea set anys deambulant per la capital d'Espanya, en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a Valéncia, al vore que no conseguia res. Els germans Àlvarez Quintero li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en Madrit i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en abril de l'any 1900 en gran èxit públic. No obstant, no seria fins a l'any 1903, onze anys despuix de haver eixit de Sueca, quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans Àlvarez Quintero li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el món del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en Espanya i Amèrica.
El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota Espanya. En l'any 1904 s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta valencià Maximilia Thous, la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En l'any 1906 compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, Tomàs Trénor Palavicino, Marqués del Turia, organisador de l'Exposició Regional de Valéncia, li encarregà que componguera el Himne d'aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta Maximilià Thous, i va ser estrenat solemnement davant el Rei Alfons XIII i la seua esposa en la visita a Valéncia per a l'inauguració de l'Exposició, el 22 de maig de l'any 1909. La primera interpretació, l'estren mundial del Himne Regional, corregué a càrrec d'una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'Estatut d'Autonomia com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de Valéncia en 1917, li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.
Per a la coronació pontificada de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats, en l'any 1923, la Diputació de Valéncia li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valéncia Canta", homenage musical a la mare de Deu dels Desamparats. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de Valéncia el 24 de maig de 1923, dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En l'any 1929 la comissió de la Falla del carrer de la Pau de Valéncia l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el passodoble "El Fallero", passodoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les falles. Es la peça musical més repetida en el món faller a lo llarc de l'any.
Escrigué una òpera que no va concloure al morir-se el 8 de març de 1941, "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de Valéncia despuix de que acabara de musicar-la el mestre Estela.
Valéncia i moltisims pobles valencians, han dedicat carrers en el seu recort. La capital ademés li alçà un monument en la avinguda del Regne de Valéncia. Totes les bandes de la Comunitat Valenciana tenen en el seu repertori obres musicals del mestre Serrano, i la gran majoria dels pasdobles que interpreten les bandes valencianes en el seus desfiles han segut composts per ell. El ser valencià el va fer compondre una música molt mediterrànea i en fortes reminiscències àraps, com correspon a l'ancestral cultura valenciana.
Obres[editar | editar còdic]
(Llista no exhaustiva)
Sarsuela[editar | editar còdic]
- 1888 Un poble de la Ribera - llibret: Francesc Roig Bataller
- 1888 Alerta, que és estudiant! - llibret: Francesc Roig Bataller
- 1896 Les Albaes - llibret: C. LLinàs
- 1900 El motete - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1900 El corneta de órdenes - llibret: Carlos Arniches
- 1901 Coplas y vino - llibret: Francisco Tristan Larios
- 1902 El Olivar - (en colaboració en: T Barrera Saavedra) - llibret: A. Melantuch i C. García Arista
- 1902 La Torre del Oro - (en colaboració en: Gerónimo Giménez)
- 1902 La mazorca roja, 1 acte - llibret: Francisco Tristan Larios
- 1902 El jaleo nacional - (en colaboració en : Vicent Lleó i R. Calleja) - llibret: S.M. Granés
- 1902 Don miguel de Mañara - llibret: F. Pérez Capo
- 1903 El solo de trompa - llibret: Antonio Paso i D. Jiménez Prieto
- 1903 El pelotón de los torpes - (en colaboració en : A. Rubio) - llibret: Antonio Paso i Ramón Asensio Mas
- 1903 El vals de las olas - llibret: Antonio Paso i Ramón Asensio Mas
- 1903 La reina mora, 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1904 El trébol - (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Antonio Paso i J. Abati
- 1904 La Torería, 1 acte - llibret: Antonio Paso i Ramón Asensio Mas
- 1904 La casita blanca - Maximilià Thous i E. Cerdá
- 1904 ...Y no es noche de dormir - (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: A. Casero i A. Larrubiera
- 1904 Las estrellas (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
- 1905 Moros y Cristianos, 1 acte - llibret: Maximilià Thous i Agustín Cerdá
- 1905 El Mal d'amores, 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1905 El Amor en el Teatro, 1 acte (en colaboració en: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1905 El contrabandp (en colaboració en J. Fernández Pacheco)
- 1905 El perro chico en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
- 1906 La infanta de los bucles de oro - llibret: Sinesio Delgado
- 1906 La mala sombra - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1906 El pollo Tejada, 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
- 1906 La noche de reyes, 1 acte - llibret: Carlos Arniches
- 1907 La patria chica, 1 acte (en colaboració en: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1907 Alma de Dios, 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Álvarez
- 1907 La gente seria, 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
- 1907 Nanita, Nana - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
- 1907 La escala de Jacob (en colaboració en: E. Bru) - llibret: Maximilià Thous i E. Cerdá
- 1907 La banda nueva (en colaboració en: E. Bru) - llibret: Maximilià Thous i E. Cerdá
- 1907 La suerte loca (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
- 1909 La Alegría del batallón, 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Félix Quintana
- 1910 El Trust de los tenorios, 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
- 1910 El palacio de los duendes, 1 acte (en colaboració en: Amadeu Vives) - llibret: Sinesio Delgado
- 1911 El carro del sol, 1 acte (en colaboració en: Vives) - llibret: Maximilià Thous
- 1911 Barbarroja - llibret: Sinesio Delgado
- 1912 El fresco de Goya (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán)
- 1913 Si yo fuera rey - llibret: A. López Monís
- 1913 La gentuza - llibret: Carlos Arniches
- 1914 El rey de la banca - llibret: E. Cerdá
- 1914 El amigo Melquíades, 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
- 1916 La Canción del olvido, 1 acte - llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
- 1916 El príncipe Carnaval, 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Ramón Asensio Mas i José Juan Cadenas Muñoz
- 1916 La Sonata de Grieg - llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw
- 1916 El rey del corral - llibret: E. López Marín
- 1919 La venda en los ojos - llibret: J. Fernández del Villar
- 1919 Los leones de Castilla - llibret: J. Moyrón Sánchez
- 1922 El príncipe se casa - llibret. J.J. Cadenas
- 1924 Danza d'apaches
- 1924 La maga de Oriente (en colaboració en: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado
- 1926 Magda la tirana - llibret: P. Millán Astray
- 1927 Los de Aragón, 1 acte - llibret: Juan José Lorente
- 1927 La Prisionera (en colaboració en: Francisco Balaguer Mariel) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla i Anselmo C. Carreño
- 1927 Las Hilanderas, 1 acte - llibret: Federico Oliver
- 1929 Los claveles, 1 acte (en colaboració en: Federico Chueca) - llibret: Luis Fernández de Sevilla i Anselmo C. Carreño
- 1930 La dolorosa, 2 actes - llibret: Juan José Lorente
- 1944 Data de l'estrena. Golondrina de Madrid Obra pòstuma (en colaboració en: J.M. Izquierdo) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla
Òpera[editar | editar còdic]
- 1943 Data de l'estrena. La Venta de los Gatos, Obra òstuma, 2 actes - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero. Basada en un conte de Gustavo Adolfo Bécquer.
Obres per a banda[editar | editar còdic]
- 1909 Himne de l'Exposició Regional Valenciana - text: Maximilià Thous
- 1917 La canción del soldado, himne
- 1923 Valéncia Canta!, himne
- 1929 El Fallero, passodoble
- ¿? Del Perelló a Catarroja, passodoble
Obres per a orquesta[editar | editar còdic]
- El miserere de la montaña, Poema simfònic
Atres[editar | editar còdic]
Diverses cançons i peces de saló.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a edició, 2008
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ahulló Hermano, Ramón (2017). José Serrano (1873-1941): del músico popular al compositor desconocido. Valencia: Institució Alfons el Magnànim. ISBN 9788478227150. OCLC 1000083502
- Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a edició, 2008
- Sanz, Javier; Solera, María José (2012). Bernardino Landete: vida y obra. Canet d'En Berenguer: Valencia Studio Puig. ISBN 9788469538302. OCLC 828307061
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Josep Serrano i Simeón.