Josep Lluís Sirera
Josep Lluís Sirera Turó (Valéncia, 1954-Valéncia, 8 de decembre de 2015) va ser un dramaturc i catedràtic d'història del teatre espanyol, vicerrector de l'Universitat de Valéncia.[1]
Biografia
Era llicenciat en Història, doctor en Filologia Hispànica i catedràtic d'Història del Teatre Espanyol especialisat en época migeval i en els sigles XIX a XXI. Va ser autor de numerosos artículs sobre gèneros populars del teatre espanyol com el melodrama, el sainete i la sarsuela, aixina com estudis especialisats en l'escritura i la pràctica teatral contemporànea: Moma teatri (1982-2002), Vint anys de coherència (2003), Ananda Dansa, Del ball a la paraula (2007) i Xarxa teatre: 25 anys sense fronteres (2008), estos dos últims en colaboració en l'autora Remei Miralles.
Obra
Com a dramaturc, va publicar, en colaboració en el seu germà major Rodolf Sirera, numeroses obres de teatre, com Homenatge a Florentí Montfort (1974), Cavalls de mar (1988), Silenci de negra (2000), El dia en que Bertolt Brecht va morir en Finlàndia (2002) o Benedicat (2006).[2]
També va ser guioniste en diverses séries dramàtiques per a televisió, com en Canal 9 (Herència de sang, A flor de pell), Tv3 (Setze dobles) i Telecinco (El súper). En els seus últims anys va ser editor de diàlecs de la série Amar en temps regirats.[3]
Algunes de les seues obres dramàtiques han segut posades en escena per Assaig, el grup de teatre universitari principal de l'Universitat de Valéncia.[4]
- Homenatge a Florentí Montfort, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1972. 2.ª edició íntegra, aneu. 1983.
- El brunzir dels abelles, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 1976.
- El còlera dels déus, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 3 i 4, Valéncia, 1979.
- El capvespre del tròpic, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia,1980.
- El brunzir dels abelles, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona
Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1988.
- La partida, coescrita en Rodolf Sirera. Gràfiques Estil, Ajuntament d'Alacant, Alacant, 1991.
- Cavalls de mar, coescrita en Rodolf Sirera. Pagès Editors, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992.
- El triomf de Tirant, coescrita en Rodolf Sirera. Institut Valencià d'Estudis i Generalitat Valenciana, Valéncia, 1992.
- El brunzir dels abelles, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions 62, Barcelona, 1993.
- Cavalls de mar. coescrita en Rodolf Sirera. SGAE, Madrit, 1993.
- La ciutat perduda, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 1994.
- Silenci de negra, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 2000.
- El triomf de Tirent, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira,2000.
- La Gran Semíramis, dramatúrgia del text de Cristóbal de Virués. Assaig de Teatre nº32, Barcelona, 2002.
- La partida, coescrita en Rodolf Sirera. Edicions Bromera, Alzira, 2005.
- Benedicat, coescrita en Rodolf Sirera. Tres i Quatre, Valéncia, 2006.
- El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, coescrita en Rodolf Sirera. Universitat de Valéncia, Valéncia, 2006.
- El teatre contemporani és cosa de vells. En Contemporàneu / Contemporani. Colecció Teatre XXI, Universitat de Valéncia, 2014.
- Onze dríblings i un offside. "Els teus colors són els meus", Valéncia, Editorial Carena, 2010, pp, 247-261. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.
- Barraques. Web de l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors de Teatre (AVEET), 2014.
- Barri lingüístic, inèdita.
- París, anys 60, coescrita en Rodolf Sirera inèdita.
Càrrecs en l'Universitat
Com a professor de l'Universitat de Valéncia, havia ocupat càrrecs de responsabilitat, aplegant a ser vicedecà de la Facultat de Filologia (1986-1987), decà de la mateixa Facultat (1987-1989), director del Departament de Filologia Espanyola (1992-1995), director del Servici de Biblioteques i Documentació (2002-2006), i vicerrector de Cultura de la UV des de 2010 a març de 2011.[5]
Premis i reconeiximents
Estos són:[6]
- 1971: Premi Ciutat d’Alcoy de teatre, per Homenatge a Florentí Montfort.
- 1976: Premi Carlos Arniches de teatre català, per El còlera dels déus.
- 1977: Premi Ciutat d’Alcoy de teatre, per El capvespre del tròpic.
- 1977: Premi Crítica Serra d’Or de teatre, per El brunzir dels abelles.
- 1981: Premi Crítica del País Valencià, per El capvespre del tròpic.
- 1982: Premi Crítica del País Valencià, per Passat, present i futur del teatre valencià.
- 1988: Premi Teatre principal de Palma, per Cavalls de mar.
- 1989: Premi Crítica Serra d’Or de teatre, per Cavalls de mar.
- 1993: Premi Born de teatre, per La ciutat perduda.
- 1995: Premi Crítica dels Escriptors Valencians de Teatre, per La ciutat perduda.
- 2000: Premi A la nostra marxa. Lletres valencianes.
- 2002: Premi de la Crítica del Escriptors Valencià de Teatre, per Silenci de negra.
- 2002: Premi Pensat i Fet, llibret de falla.
- 2010: Premi AAPV Millor aportació teatral, per Zero responsables.
- 2010: Premi al vicerectorat de la Universitat de Valéncia.
- 2016: Premi Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Arts escèniques i audiovisuals.
- 2016: Premi de la Crítica Lliterària Valenciana a la seua trayectòria crítica concedit per l'Associació Valenciana d'Escritors i Crítics Lliteraris (CLAU)
- 2016: Premi José Estruch de teatre, a l'investigació acadèmica valenciana en arts escèniques.
Vore també
Referències
- ↑ «lavanguardia. com/local/valéncia/20151208/30668841368/muere-el-catedratico-y-dramaturgo-josep-lluis-sirera-a-els-61-anos. html ». Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «archive. org/web/20151208203220/http://canviarelrumbdelanau. com/? page_id=246 Josep Lluís Sirera Turó». Archivat des d'el com/? page_id=246 original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «archive. org/web/20151208230028/http://encuentrosdigitals. rtve. es/2011/josep_lluis_sirera. html Charra dels internautes en Josep Lluís Sirera, autor de 'L'Espanya de Pelayo, Manolita i Marcelino'». Archivat des d'el rtve. es/2011/josep_lluis_sirera. html original, el 8 de decembre de 2015. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «fundacio. es/artsesceniques/index. asp? pagina=1238¬icia=4513&idioma=cas El Grup de Teatre de l'Universitat de Valéncia celebra 25 anys». Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «abc. es/agencias/noticia. asp? noticia=2051540 ». Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «com/dramatea/autores/autor_47/sirera-turo-josep-lluis "Ficha d'Autor en Dramatea”. Centre de Documentació Escènica de la Generalitat Valenciana. Consulta 3/8/2021.».
Enllaços externs
- escriptors. cat/autors/sirerajl/pagina. php? id_sec=4866 Josep Lluís Sirera. Pàgina web de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana, AELC. En castellà i català.
- ramonmoreno. es/galeria/videos/el-teatre-contemporani-es-cosa-de-vell-un-homenatge-a-josep-lluis-sirera/ Vídeo de l'estrena. http://www. ramonmoreno. es/galeria/videos/el-teatre-contemporani-es-cosa-de-vell-un-homenatge-a-josep-lluis-sirera/
- blogspot. com/2015/12/programa-103-dimarts-9-de-juny-de-2015. html Entrevista en la ràdio. https://paraules-en-silenci. blogspot. com/2015/12/programa-103-dimarts-9-de-juny-de-2015. html
- Conferència: Teatre Republicà: Josep Lluis Sirera i Antonio Espill (6 de maig). https://www. youtube. com/watch? v=DjFj8i4x2aM
- Este artícul conté una traducció derivada de «Josep Lluís Sirera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.