Jan-Ove Waldner (Estocolm, Suècia, 1965), malnomenat Lǎo Wǎ (老瓦) ("El vell Wa" Waldner) i Cháng Qīng Shù (常青树) ("Arbre de full perenne") en China, és un exjugador de tenis de taula suec, que alguns[1] consideren el millor de tota l'història d'este deport.[2] En un joc ofensiu molt vistós, Waldner va aumentar la popularitat d'este deport a lo llarc d'una carrera anormalment extensa en el tenis de taula al més alt nivell.[3][4][5]

Jan-Ove Waldner

En 1982, en menys de 17 anys, Waldner va ser subcampeó d'Europa absolut i en 1983 subcampeó del món per equips, en 1989 va conquistar el seu primer campeonat del món individual i per equips, i en 1992 va ser campeó olímpic individual en Barcelona. En 1997, ya superats els 30 anys, va conseguir el seu segon campeonat del món individual, en el 2000 el seu quart campeonat del món per equips i la medalla d'argent individual en l'olimpiada de Sídney, i en els jocs olímpics de 2004 en Atenes, ya en 39 anys, va conseguir ser semifinaliste en individuals.[6]

En 2003 va ser inclós en el Saló de la Fama del Tenis de Taula.[7]

Quan es va voler nomenar al millor deportiste suec de tots els temps, Waldner va quedar en tercer lloc. Els èxits inclouen l'or olímpic, aixina com el doble or en la Copa del Món en individuals, quatre ors en la Copa del Món per equips i sèt victòries en el Top 12 europeu. Dos voltes va rebre la medalla d'or del Svenska Dagbladet ("Bragdguldet"): en 1989 com a part de l'equip dorat del Mundial i en 1992 sol (despuix de l'or olímpic).[1] Waldner és la primera persona, i fins ara l'única, d'un país no asiàtic en guanyar una medalla d'or olímpica en tenis de taula.

Biografia

Jan-Ove Waldner és fill de Åke i Marianne Waldner. Té un germà, Kjell-Åke.[8] Els seus pares varen descobrir el seu talent per al tenis de taula quan tenia cinc anys, i als sis va escomençar a jugar en un club. El seu potencial atlètic va ser reconegut a una edat primerenca i es va mostrar en 1982 quan, en 16 anys, va aplegar a la final dels Campeonats d'Europa, perdent davant el seu distinguit companyer d'equip esquerrer Mikael Appelgren, qui era vist llavors com el successor llògic del primer campeó mundial suec, Stellan Bengtsson. Mentres encara desenrollava el seu joc, Waldner, junt en atres jugadors suecs, va viajar a un camp d'entrenament de nivell nacional celebrat en China, i es diu que va quedar sorprés per la dedicació i solidaritat dels jugadors chinencs. Des de llavors ha afirmat que va deprendre molt durant la seua estància, i a partir de llavors va escomençar a considerar la seua oportunitat de triumfar en el tenis de taula com alguna cosa primordial.

Primers èxits

A principis de la década de 1980, Jan-Ove Waldner es va convertir ràpidament en un dels líders de la nova generació de jóvens jugadors de tenis de taula, despuix dels anteriors dominadors suecs Hans Alsér, Kjell Johansson i Stellan Bengtsson. Va guanyar el seu primer títul internacional individual absolut (als 16 anys) en l'Obert d'Israel de 1981. A l'any següent va alcançar la seua primera medalla en un gran campeonat, en disputar la final individual dels Campeonats d'Europa. En 1983 va guanyar el primer gran títul internacional sénior en el SOC, i en 1984 va conquistar l'or europeu Top 12 (per primera volta de sèt).

Durant el restant de la década de 1980, Waldner es va consolidar com un dels líders d'una selecció masculina sueca de gran èxit, competint principalment en Mikael Appelgren, Erik Lindh i Jörgen Persson. Suècia va conquistar varis ors per equips en Campeonats d'Europa i Campeonats del Món i va emergir en un ampli cim en pocs iguals en l'història del tenis de taula europeu, a banda d'Hongria.

En 1989, Jan-Ove Waldner va guanyar per primera volta el Campeonat del Món individual, mentres que l'equip masculí va guanyar també el Campeonat del Món per equips. Els èxits simultàneus durant l'any varen ser recompensats en la Beca Victoria a Waldner i el Svenska Dagbladets guldmedalj a l'equip nacional. A l'any següent, Waldner va guanyar la Copa del Món en individuals.

Décades de 1990 i 2000

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 en Barcelona, Waldner va guanyar l'única medalla d'or olímpica de Suècia en els Jocs, en la seua victòria en la final d'individuals sobre Jean-Philippe Gatien. En esta victòria, Waldner es va convertir en el primer jugador de tenis de taula en guanyar tots els grans títuls internacionals individuals, el cridat Grand Eslam. És de notar que el tenis de taula va aparéixer per primera volta en un context olímpic en 1988. Eixe mateix any, també va ser guardonat per segona volta en el "Bragdguldet" (esta volta individual).

En la década de 1990, Jan-Ove Waldner va ser desafiat com a número un de Suècia per una nova generació de jugadors, entre ells Peter Karlsson (jugador de tenis de taula) (Campeonat d'Europa individual 2000). No obstant, Waldner -de la mateixa manera que el seu companyer de generació Jörgen Persson- va continuar la seua carrera internacional en gran èxit fins als 40 anys. En 1996, Waldner va guanyar per primera volta el Campeonat d'Europa individual, i eixe mateix any va conquistar el seu sèptim títul de Top 12 europeu.

A l'any següent va guanyar per segona volta el Campeonat del Món individual. Va ser en els Campeonats Mundials de Manchester (1997), a on Waldner va superar el torneig en una puntuació combinada de sets de 21-0, alguna cosa que ningú havia conseguit abans ni despuix (anotat en 2016). [9]


Waldner va guanyar la seua última medalla en el Campeonat d'Europa en Zagreb 2002, or en l'equip masculí, i la seua última medalla en el Campeonat del Món en Osaka 2001, bronze en l'equip masculí. 2002 va ser l'últim any en que Waldner (que llavors tenia 37 anys) es va classificar entre els dèu millors jugadors individuals del món. En 2004, va crear la febra del ping-pong en Suècia quan va aplegar llunt en el torneig individual masculí dels Jocs Olímpics d'Atenes.[10] En semifinals, va perdre contra el coreà Ryu Seung-min, que despuix va guanyar el torneig. En el partit per la medalla de bronze contra Liqin Wang també va perdre 1-4 i va acabar quarto.

Waldner era adicte al joc i va perdre gran part de la seua fortuna per això.[11][12]

Continuació en Suècia i com a veterà

A nivell nacional, Jan-Ove Waldner va tindre èxit durant varis anys, jugant tant en la Lliga de Ping-Pong com en el Campeonat de Suècia. En 2010, va guanyar el seu nové i últim or del Campeonat de Suècia en individuals.

L'11 de febrer de 2016, Waldner va jugar el seu últim partit en la Lliga de ping-pong, posant fi aixina a una llarga i molt exitosa carrera.[13]

Inclús despuix dels èxits internacionals en grans campeonats, Waldner s'ha distinguit en diversos contexts. Entre atres coses, ha conseguit bons resultats a nivell de veterans i va guanyar la primera edició del ITTF Legends Tour en individuals contra Jean-Michel Saive en 2014.

Clubs

Campeonats del món

  • 1983 Argent per equips
  • 1985 Argent per equips
  • 1987 Argent en individuals, Argent per equips
  • 1989 Or en individuals, Or per equips
  • 1991 Argent en individuals, Or per equips
  • 1993 Bronze en individuals, Or per equips
  • 1995 Argent per equips
  • 1997 Or en individuals (21-0 en jocs), Argent en dobles
  • 1999 Bronze en individuals
  • 2000 Or per equips

Jocs olímpics

  • 1988 Quarts de final en individuals, quarts de final en dobles
  • 1992 Or en individuals
  • 1996 Octaus de final en individuals, quarts de final en dobles
  • 2000 Argent en individuals, octaus de final en dobles
  • 2004 Quarto en individuals, quarts de final en dobles

Campeonats d'Europa

  • 1982 Argent en individuals
  • 1984 Argent en dobles, Bronze per equips
  • 1986 Or en dobles, Or per equips
  • 1988 Or en dobles, Or per equips
  • 1990 Or per equips
  • 1992 Argent en dobles, Or per equips
  • 1994 Argent en individuals, Argent per equips
  • 1996 Or en individuals, Or en dobles, Or per equips
  • 2000 Or per equips
  • 2002 Or per equips

Campeonats de Suècia

  • 1981 Or en dobles
  • 1982 Oren dobles
  • 1983 Or en individuals
  • 1984 Or en individuals
  • 1986 Or en individuals, Or en dobles
  • 1987 Argent en dobles
  • 1989 Or en individuals, Argent en dobles
  • 1991 Or en individuals, Or en dobles
  • 1992 Or en dobles
  • 1993 Argent en dobles
  • 1994 Argent en individuals, Or en dobles
  • 1996 Or en individuals
  • 1997 Or en individuals, Argent en dobles
  • 1999 Or en dobles
  • 2006 Or en individuals
  • 2010 Or en individuals

Títuls individuals en atres competències

55 títuls individuals en campeonats internacionals, campeonats internacionals oberts i tornejos per invitació. Inclou:

  • 1981 - Obert d'Israel
  • 1982 - Obert de Seül, Gala de Viena
  • 1983 - Open de Suècia (SOC)
  • 1984 - Top-12 d'Europa, Copa d'Alemània
  • 1985 - Open de Polònia
  • 1986 - Top-12 europeu, Open d'Alemània, Open de França
  • 1988 - Top-12 europeu, Campeonats Nòrdics, Obert de França, Torneig Euro-Àsia, Copa Pondus
  • 1989 - Copa del Món, Top-12 europeu, Stiga Grand Prix Masters, Copa del President del COI
  • 1990 - Copa del Món, US Open, Open de Japó, Circuit Mundial de les Estreles (x2)
  • 1991 - Open de Japó, Circuit Mundial de les Estreles (x2), Copa Pondus
  • 1992 - Jocs Olímpics, Open de França, Circuit Mundial de les Estreles (x2), Copa d'Europa de Mestres, Gran Premi de París
  • 1993 - Top-12 d'Europa, Circuit Mundial de les Estreles (x2), Copa d'Europa de Mestres, Copa Danske Bank, Copa d'Alemània
  • 1995 - Top-12 d'Europa, Obert de Finlàndia
  • 1996 - Campeonat d'Europa, Top-12 d'Europa, Open de Yugoslàvia, Open de França, Gran Premi d'Alemània, Torneig Memorial d'Estònia
  • 1997 - Copa del Món, Open de Tastar, Open de Japó, Copa d'Alemània
  • 1998 - Copa Pondus
  • 2000 - Copa Pondus
  • 2003 - Supercircuito

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Jan-Ove Waldner en l'edició en llínea de l'Enciclopèdia Nacional Sueca. Consultat 27 de març de 2017.
  2. ↑ Edu Casat (13 de març de 2012). «anar-de-jan-ove-waldner/ Qué va ser de… Jan-Ove Waldner». 20 minuts. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  3. ↑ Dominique Bodin (2000). Tactique et stratégie en tennis de table (en francés). ISBN 2-7027-0653-3.
  4. ↑ «Jan-Owe Waldner is the First Living Foreigner on a Stamp in China» (en anglés). Table Tennis Nation (30 de setembre de 2013). Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  5. ↑ Casat, Edu (13 de març de 2012). «anar-de-jan-ove-waldner/ Qué va ser de… Jan-Ove Waldner». 20 minuts. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  6. ↑ «Jan-Ove Waldner – a giant in modern table tennis. The odd thing is that he is not Chinese» (en anglés). J-O:s world. Consultat el 21 de febrer de 2015.
  7. ↑ «The ITTF Hall of Fame» (en anglés). ITTF Museum. Federació Internacional de Tenis de Taula. Archivat des de l'original, el 9 d'agost de 2011. Consultat el 8 de març de 2015.
  8. ↑ Lühr Mathias(2012-12-30).«"J-O: "Donen enda som är förbannad är morsan""».Consultat el 31 januari 2013.
  9. ↑ Anders Lindblad (2016-02-11). «Fem höjdare i bolltrollaren Waldner lång karriär». SvD.es. Consultat el 2018-07-31.
  10. ↑ https://sok.es/arkiv-for-artiklar/2015-01-01-j-o-gav-svenskarna-pingisfeber.html
  11. ↑ Suecs en el món
  12. ↑ Expressen 14 de març de 2003
  13. ↑ Palmgren Nils (11 de febrer de 2016). «Waldner va posar l'últim espectàcul». Dagens Nyheter. Consultat el 11 de febrer de 2016.
  14. ↑ TT (2012-09-10): "Waldner tillbaka – till motståndarnas förtret". Svd.es. Läst 31 januari 2013.

Enllaços externs


Referències