Institut Botànic de Barcelona
El Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC) és el segon centre d'investigació botànic més important d'Espanya.[1] Conta en una important biblioteca especialisada, grups d'investigació i un dels herbaris més grans de Catalunya. És una institució mixta, dependent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Consorci (Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya). Està situat dins de l'actual Jardí Botànic de Barcelona (JBB) sobre la montanya de Montjuïc. L'entrada es fa per la porta situada en la part superior del jardí, en el Passeig del Migdia s/n.
Història
editarEn 1934 Pius Font i Quer segrega el departament de botànica del Museu de Ciències Naturals i ho convertix en una entitat autònoma, denominada Institut Botànic de Barcelona. El seu objectiu principal era l'estudiar les coleccions botàniques i promoure l'investigació.
En un principi, l'edifici es va instalar en el parc de la Ciutadella, pero per l'esclat de la Guerra Civil espanyola i en l'objectiu de protegir les coleccions, es va traslladar primer a Sant Gervasi i despuix a les rodalies del Palau Nacional, actual sèu del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Pius Font i Quer va ser molt important per a l'Institut. Ademés de ser el director, va desenrollar intenses campanyes de recolecció i va adquirir importants fonts bibliogràfiques i coleccions de referència per a crear un gran herbario del Mediterràneu occidental. Ademés, va anar el Científic Titular de la primera investigació de el CSIC en l'Institut Botànic de Barcelona en 1942.
En 1986, l'Institut Botànic de Barcelona es constituïx com un centre associat a el CSIC i en 1994 posa en funcionament el primer laboratori de sistemàtica molecular d'Espanya. En 1992, Oriol de Bolòs i Capdevila (director entre 1967 i 1984) va rebre el Premi Narcís Monturiol, guardó que otorga la Generalitat de Catalunya com a reconeiximent a aquelles persones i entitats que han contribuït significativament al progrés de la ciència i la tecnologia de Catalunya. Ademés de Pius Font i Quer i Oriol de Bolòs i Capdevila, Antoni de Bolòs Vayreda i la Dra. Teresa Garnatje també han segut directors de l'entitat.
En 1998 es va firmar un nou conveni segons el qual l'Institut Botànic de Barcelona va passar a ser un centre mixt format pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Ajuntament de Barcelona. En el marc d'este nou conveni, el CSIC va construir en 2003 un nou edifici en la part alta del Jardí Botànic de Barcelona (JBB) en el que des de llavors mantindrà una estreta relació.
Funcions
editarLes funcions que realisa l'Institut Botànic de Barcelona són:
- Contribuir a l'alvanç de l'investigació i el desenroll tecnològic en totes les branques de la botànica.
- Prestar assessorament científic al Jardí Botànic de Barcelona.
- Formar personal investigador i donar soport a la docència de postgrado.
- Coordinar els servicis generals i d'instrumentació per a un millor aprofitament dels recursos.
- Colaborar en les administracions públiques i contribuir al progrés de l'indústria per mig de la transferència de coneiximent i de resultats de l'investigació entre centres nacionals i internacionals.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Instituto Botánico de Barcelona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.