L'ingenuïtat insular o mansedumbre dels isleños és la tendència de moltes poblacions i espècies animals que viuen en illas a perdre la seua cautela davant potencials predadors, particularment d'animals grans i exòtics. El terme és certament similar al concepte de naïvete ecològica, que correspon a un significat més ampli en relació a perdre les conductes defensives i les adaptacions necessàries per a mantindre's a resguart de "nous" predadores. Les espècies retenen tals cauteles de predadores que varen existir en el seu ambient, és dir els animals natius poden tindre cautela en els depredadors de la seua àrea pero no als de fòra.

Ingenuïtat insular
Barnacla de Hawái, Hawái

Esta conducta expropia pot maladaptar a les espècies en situacions a on els humans han introduït depredadors, intencional o accidentalment, com a porcs, gossos, rates, gats, a illes a on viuen estes espècies denominades ecològicament com a fauna naïve. També ha succeït en molts animals originaris d'algunes illes, com el Dodo o el albatros colicorta Phoebastria albatrus, vulnerable a la caça humana. En molts llocs, les espècies natives són incapaces de deprendre ràpidament a evitar estos nous predadores, o canviar els seus comportaments per a minimisar el seu risc. Esta cautela és eventualment perduda o reduïda en algunes espècies, pero moltes poblacions isleñas són massa chicotetes o es multipliquen massa espai com per a adaptar-se. Quan es combina en atres amenaces, tals com a pèrdua de l'hàbitat, açò pot conduir a l'extinció de numeroses espècies (com va passar en l'au Porzana palmeri i en una atra au Xenicus lyalli) i continua posant en risc moltes atres. Les úniques tècniques de conservació que poden ajudar a les espècies amenaçades per espècies novelles introduïdes, és creant barreres per a excloure al predador o be erradicar-ho. Nova Zelanda ha segut pionera en l'us d'illes externes lliures d'espècies introduïdes per a servir com a refugis de vida salvage per a estes espècies ecològicament naïve.


Referències