L'illa Observatori és la major de les que integren l'archipèlec d'Any Nou del grup de l'illa dels Estats. Està ubicada en l'oceà Atlàntic Sur a l'est de l'illa Gran de Terra del Fòc. Pertany al departament Ushuaia de la província argentina de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur.

Illa Observatori (Argentina)

Ya que forma part de la reserva Illa dels Estats, declarada Reserva Provincial Ecològica, Històrica i Turística, l'accés està restringit a determinats contingents turístics que partixen de la ciutat d'Ushuaia, els que deuen pernoctar en l'embarcació. En l'illa existix un lloc de vigilància i control de trànsit marítim de l'Armada Argentina.[1]

Geografia

Està ubicada a 54º39'16" de latitut Sur, i 64º08'27" de Llongitut oest. El seu clima és del tipo patagónico humit,[2] en 1400 mm (55 in) de promig de precipitació anual. En ser una illa menuda, freda, ventosa, i rodejada d'aigües de molt baixa temperatura, els arbres que es troben presents en la propenca i major illa dels Estats estan ací totalment absents, creixent sol maleza achaparrada, sent el seu sol pedregoso, o solament compost per un mant de turba.

L'illa està rodejada per quatre illes menors: Elizalde, Zeballos, Goffré, i l'illot Gutiérrez. Totes són també baixes, de 5 a 18 metros d'altura, en costes rocoses i vorejades de secs, lo que les fa de difícil accés. Per això són visitades solament per fauna marina: pingüins, cormoranes, elefants marins, foques, etc.

Història

Este archipèlec era el pas obligat del tràfic marí entre Oriente i Occident a través del Cap d'Hornos. Donades les difícils condicions de navegabilitat, va cobrar un alt preu en vides i barcos, com ho atesten els innumerables naufragis ocorreguts en la zona. L'Armada Argentina va decidir instalar un far, el primer que va tindre l'Argentina en la mar, per a advertir del perill als barcos. Va ser inaugurat el 25 de maig de 1884, en l'entrada del port de Sant Joan del Salvament, sobre l'illa dels Estats. En tongada d'eixe far es va construir el Far Any Nou[3] en l'any 1901, i va escomençar a funcionar a l'any següent. La nova implantació va sorgir per un demanat de la Real Societat Geogràfica de Londres al govern argentí, a fin de que colaborara en la Comissió Internacional Organisadora de l'Expedició Antàrtica; per a això, es precisava la construcció de l'observatori magnètic i diverses instalacions meteorològiques. Es varen alçar, ademés, construccions complementàries com a cases i depòsits. Este far és una torre de 21.70 metros d'altura, pintada a faixes horisontals blanques i grises; era de sistema giratori, exhibia una llum blanca en centelleigs/centellejos cada dèu segons, el seu pla focal estava a 60 metros sobre el nivell de la mar i tenia un alcanç de més de 18 milles en temps adequat. Allí varen recalar les expedicions de Jean-Baptiste Charcot i Adolf Erik Nordenskjöld, aixina com la corbeta LLAURA Uruguay, en rescat de l'expedició sueca. En l'any 1917 es varen desactivar totes les instalacions en excepció del far, per la reducció del trànsit marítim en la zona com a conseqüència de l'obertura del Canal de Panamà en 1916. El Far Any Nou, per decret nº 64 de l'any 1999, va ser declarat Monument Històric Nacional.

Entre decembre de 2002 i giner de 2003 el Servici d'Hidrografia Naval de l'Armada Argentina va efectuar reparacions en el far. En 2011 el lloc a on va estar instalat l'Observatori Magnètic i Meteorològic va ser declarat lloc Històric Nacional.[4]

Referències

  1. ↑ Terra i gent oblidada
  2. ↑ Papadakis, Juan, 1980. El clima; En especial referència als climes d'Amèrica Llatina, Península Ibèrica, Ex colónies Ibèriques, i les seues potencialitats agropecuarias. 377 p. Editorial Albatros.
  3. ↑ Comissió Nacional de Museus i de Monuments i Llocs Històrics. «Monuments Nacionals Terra del Fòc». Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2011. Consultat el 5 de març de 2010.
  4. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2015. Consultat el 16 de juny de 2011.

Vore també