El kathlamet, katlamet o cathlamet era una llengua chinuk que es va parlar prop de la frontera entre els estats de Washington i Oregó. Franz Boes va recopilar certa cantitat de documentació sobre la llengua i Dell Hymes va preparar una gramàtica de la llengua.[1] La llengua es va extinguir en els anys 1930. Existix poca documentació sobre ella, a banda dels treballs mencionats.

Descripció llingüística

La llengua té l'orde preferent de VSO.

El katlamet, de la mateixa manera que unes atres llengües chinuks, marca el gènero gramatical en els noms, verps, pronoms i demostratius. En els noms i verps el gènero gramatical es marca per mig de prefixos. En katlamet es distinguixen tres gèneros: masculí, femení i indiferent; este últim s'usa quan no s'especifica el gènero explícitament o es desconeix, cf. vore eixemples. Molts noms prenen el gènero masculí o femení sobre una base clarament semàntica, com en els següents eixemples:

Masculins Femenins
iqʔiúqt 'home major'
iqsxíɬau 'mònstruo (masculí)'
ixkáqunq 'vell'
ikásqax 'chicon'
íkala 'home'
iíalx̣t 'el seu germà major'
ikʔútkʔut 'gos'
aqʔiúqt 'dòna major'
aqsxíɬau 'mònstruo (de sexe femení)'
aqsxíɬau 'vella'
akásqax 'chicona'
akala 'dòna'
ákalx̣t 'la seua germana major'
akʔútkʔut 'gossa'

Igualment existix l'opció de no especificar el gènero explícitament, pero llavors deu colar-se el prefix ɬ- (de gènero comú o no especificat).

Gènero comú
ɬ-qʔiúqt 'una persona major'
ɬ-qsxíɬau 'un mònstruo'
ɬ-kuaɬilx̣ 'una persona'
ɬ-kʔútkʔut 'un gos'

En tots estos eixemples existix una base semàntica basada en una clara diferenciació sexual, no obstant, a l'igual com succeïx en l'espanyol, existixen noms d'animals epicenos, a on la mateixa forma designa tant al mascle com a la femella, com en granota, llebre, sapo, ballena, etc.:

Masculins ipúkua 'gat cerval', icixq 'cabra montesa', ikípix̣l 'lleó marí', ikuaɬi 'ballena', ipʔísxas 'mofeta', iɬatát 'mapache'.
Femenins aqaɬxíla 'carranc', acʔmínqan 'caragol', aqískuax 'foca', apʔísxas 'teixó', aíi 'pechina [del fango]'.

Boes va observar algunes tendències; per eixemple, els animals grans tendixen a ser masculins i els més menuts, femenins (encara que es poden trobar eixemples de lo contrari). Els sustantius inanimados reben freqüentment el gènero no especificat:

Gènero comú ɬ-cúqua 'aigua', ɬ-xuímax 'illa', ɬ-pait 'cuerdo', ɬ-tka 'neu', ɬ-qáuulqt 'sanc', ɬ-kuaɬi 'pobrea', ɬ-kcáma 'pentine', ɬ-kíɬoɬ 'salmó sec martafallat', ɬ-qapt 'huevas de salmó'

També, de la mateixa manera que en espanyol, molts noms per a objectes inanimados reben gènero arbitrariamente:

Masculins iɬaɬqi 'pal per a excavar', icúɬq 'harpón', ikánim 'canoa', isíqi 'porta', iauík 'passat demà', iíx̣atk 'camí', iɬáuick 'la marea'.
Femenins aqʔiuíqi 'gavinet', ákmuks 'mora [de la zarzamora]', aknuaks 'cor', ápul 'nit', áel teuɬ 'fòc'.

Boes va fer notar la tendència de que les propietats abstractes (pequeñez, malaltia, fret…) siguen masculines, mentres que les plantes i els instruments usats en plantes siguen femenins.

Referències

Bibliografia

  • Boes, Franz. Kathlamet Texts. Washington, DC: Bulletin of the Bureau of American Ethnology #26, 1901
  • Hymes, Dell H.The Language of Kathlamet Chinook. (doctoral dissertation, Indiana University, 1955)

Enllaços externs