Idioma estonià
| Estonià Eesti | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Estònia |
| Regió: | Mar Bàltic |
| Parlants: | 1.100.000 |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Uràlica Fino-ugri |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Estònia |
| Regulat per: | Eesti Keele Instituut |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | et |
| ISO 639-2 | est |
| ISO/FDIS 639-3 | est |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'idioma estonià (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en Estònia.
Clasificació[editar | editar còdic]
L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntanament, en el húngar. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.
Fonologia[editar | editar còdic]
Característiques fonològiques generals[editar | editar còdic]
Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit.
Descripció fonemàtica i alofònica[editar | editar còdic]
õ, so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).
Escritura[editar | editar còdic]
Característiques generals del sistema d'escritura[editar | editar còdic]
Al igual que el letó i el lituà, el estonià utilisa els caràcters de l'alfabet llatí. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.
Breu vocaublari[editar | editar còdic]
- linn > ciutat
- vana > vell
- tere! > ¡hola!
- head aega > Adeu
- olgu > val
- aitäh > gràcies
- täna > hui
- eile > ahir
- raamat > llibre
- vesi > aigua
- isa > pare
- ema > mare
Eixemple de llengua[editar | editar còdic]
- MUSTA LIPU VALGUSES
- Tule ümber on kogunend mõned.
- Ridva otsas must laperdav kalts.
- Ahnelt neelab mu saamatud kõned
- Sügistuule käes kahisev malts.
- Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
- Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
- Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
- Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
- Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
- Sellest, mida sa tohid ja pead.
- Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
- Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
- Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
- Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
- Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
- Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
- Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
- Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
- Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
- Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
- Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
- Must nagu lõpmatu maailmaruum.
- Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
- Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Vore també[editar | editar còdic]
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |