Alvar Aalto
Hugo Alvar Henrik Aalto, internacionalment conegut com Alvar Aalto, (Kuortane, Finlàndia, 3 de febrer de 1898 - † Helsinki, Finlàndia, 11 de maig de 1976) fon un important arquitecte i dissenyador finlandés.[1] La seua obra comprén l'arquitectura, el mobiliari, els textils i la cristaleria, aixina com l'escultura i la pintura. Mai es considerà a sí mateix un artiste, ya que vea la pintura i l'escultura com a «branques de l'arbre el tronc del qual és l'arquitectura»[2]. Els inicis de la carrera d'Aalto varen discórrer en paralel al ràpit creiximent econòmic i l'industrialisació de Finlàndia durant la primera mitat del sigle XX. Molts dels seus clients eren industrials, entre ells la família Ahlström-Gullichsen, que es convertí en el seu mecenes.[3] La trayectòria de la seua carrera, des de la década de 1920 fins a la de 1970, es reflectix en els estils de la seua obra, que comprenen des del classicisme nòrdic dels seus primers treballs, passant per un modernisme racional d'estil internacional durant la década de 1930, fins a un estil moderniste més orgànic a partir de la década de 1940.
La seua obra arquitectònica, a lo llarc de tota la seua carrera, es caracterisa pel seu interés pel disseny com «Gesamtkunstwerk» —una obra d'art total en la que ell, junt en la seua primera esposa, Aino Aalto, dissenyava no solament l'edifici, sino també les superfícies interiors, el mobiliari, les llànties i la cristaleria—. Els seus dissenys de mobiliari es consideren part del «modernisme escandinau», una estètica que es reflectix en la seua elegant simplificació i en l'importància que concedia als materials, especialment a la fusta, pero també en les innovacions tècniques d'Aalto, que li varen dur a obtindre paleses per a diversos processos de fabricació, com els utilisats per a produir fusta curvada.[4] Com a dissenyador, és reconegut com a precursor del modernisme de mitan de sigle en el disseny; la seua invenció dels mobles de contrachapat curvat[5] tingué un profunt impacte en l'estètica de Charles i Ray Eames i de George Nelson.[6] El Museu Alvar Aalto, dissenyat pel propi Aalto, es troba en la que es considera la seua ciutat natal, Jyväskylä.[7]
La ficha que li dedica la pàgina uep del Museu d'Art Modern destaca la seua «notable síntesis d'idees romàntiques i pragmàtiques», i afig
La seua obra reflectix un profunt desig d'humanisar l'arquitectura per mig d'un tractament poc ortodox de la forma i els materials, al mateix temps racional i intuïtiu. Influenciat pel modernisme del denominat «Estil Internacional» (o funcionalisme, com se li denominava en Finlàndia) i per la seua relació en destacats modernistes europeus, entre ells l'arquitecte suec Erik Gunnar Asplund i molts dels artistes i arquitectes vinculats a la Bauhaus, Aalto creà dissenys que tingueren un profunt impacte en la trayectòria del modernisme abans i despuix de la Segona Guerra Mundial.[8]
Formà part del Moviment Modern i participà en els CIAM (Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna). Ha segut l'únic arquitecte de la Segona generació del Moviment Modern reconegut com a «mestre», equiparant-se aixina als grans mestres del Periodo heròic del Moviment Modern Le Corbusier, Mies van der Rohe i Gropius.[9][10]
En el seu honor es concedix cada cinc anys el premi Medalla Alvar Aalto.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chilvers 2004, p. 1
- ↑ Enckell 1998, p. 32
- ↑ Anon 2013
- ↑ Boyce 1985, p. 1
- ↑ Norwich, John Julius (1990). Oxford Illustrated Encyclopedia of the Arts. US: Oxford University Press. p. 1. ISBN 978-0-19-869137-2.
- ↑ "Alvar Aalto". www.dwr.com
- ↑ Alvar Aalto Museum 2011
- ↑ "Alvar Aalto". www.moma.org.
- ↑ Capitel, Antón (1999). Alvar Aalto: proyecto y método, Akal. ISBN 978-84-46008699.
- ↑ Monclús Fraga, Francisco Javier, y Oyón, José Luis (2001). Elementos de composición urbana, Universidad Politécnica de Cataluña. ISBN 978-84-83015025.
- ↑ «Suomen Rakennustaiteen»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alvar Aalto.