El HMS Pembroke era un barco de llínea de tercera classe Vengeur de 74 canons construït per a la Royal Navy en la primera década del sigle XIX. Terminada en 1812, va eixercitar un paper secundari en les Guerres Napoleòniques.

HMS Pembroke (1812)

Pembroke va ser conduït a terra prop de Portsmouth a fins de decembre de 1812. Va ser reflotado el 29 de decembre de 1812 per les fragates HMS Niobe i HMS Pomone i el balandro HMS Rosamond.[1]

Com a part d'un esquadró al mando de Sir James Brisbane Pembroke, en companyia d'Alcmene i Aigle, l'11 d'abril de 1814 va capturar el Fortune, Notre Dame de Leusainte i un saetía de nom desconegut, en Fort Maurigio, en el Golf de Gènova, prop de Mónaco. L'esquadró va silenciar els canons del fort i va atacar 20 embarcacions; 4 varen ser capturades i els carregaments d'atres 15 varen ser trets dels barcos les tripulacions dels quals les varen afonar.[2][3][4][nota 1]

En 1836, Pembroke va formar part d'un esquadró experimental, que eren grups de barcos enviats en les décades de 1830 i 1840 per a provar noves tècniques de disseny, armament, construcció i propulsió de barcos. En març de 1837, va ser conduït a terra en Gibraltar, pero despuix va ser reflotado en l'ajuda del vapor francés Minos.[5][6][7]

Esquadró baix el mando de Sir J Brisbane atacant el fort Maurigio 1814.
Erro al crear miniatura:
HMS Pembroke en una borrasca, 12 d'abril de 1839.

Pembroke va ser equipat en propulsió de tornell en 1855.[8] El 16 de setembre de 1857, va baixar corrent i va afonar al bergantí britànic Lady Ix front a l'Illa de Maig.[9] El Tribunal del Almirantazgo va trobar a Pembroke culpable de la colisió.[10] Va ser transferit a la Guàrdia Costera en 1858 i utilisat com a barco base des de 1887. Va ser rebatejat com HMS Forte com casque receptor en 1890, i finalment va ser venut de la marina en 1905.[8]

Publicacions

  HMS Pembroke (1812) en Wikimedia Commons.

  • Lavery, Brian (1984). The Ship of the Line (vol. 1: The Development of the Battlefleet 1650-1850), Naval Institute Press. ISBN 0-85177-252-8.
  • Lambert, Andrew D. (1984). Battleships in Transition: The Creation of the Steam Battlefleet 1815-1860, Conway Maritime Press. ISBN 0-85177-315-X.
  • Lambert, Andrew D. (1991). The Last Sailing Battlefleet: Maintaining Naval Mastery 1815 - 1850, Conway Maritime Press. ISBN 0-85177-591-8.
  • Winfield, Rif (2008). British Warships in the Age of Sail 1793–1817: Design, Construction, Careers and Fates, 2nd, revised edició, Seaforth. ISBN 978-1-84415-717-4.
  • Winfield, Rif (2014). British Warships in the Age of Sail 1817–1863: Design, Construction, Careers and Fates, Seaforth Publishing. ISBN 978-1-84832-169-4.

Notes

  1. ↑ <Una part de primera classe dels diners del premi valia £95 4 chelís 0 penics; una part de sexta classe, la d'un mariner comú, valia 12 chelís 7 penics.

Referències

  1. ↑ (1741).«Lloyd's list.».: 78 volumes.Consultat el 2026-08-10.
  2. ↑ (1814) The Naval Chronicle (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-108-01870-8. Consultat el 2026-08-10.
  3. ↑ «The squadron under the command of Sir J. Brisbane attacking Fort Maurigio.». www.grosvenorprints.com. Consultat el 2026-08-10.
  4. ↑ «The Squadron under the command of Sir J Brisbane attacking Fort Maurigio. From a sketch by Sir J Brisbane | Royal Museums Greenwich». www.rmg. co. uk. Consultat el 2026-08-10.
  5. ↑ «The London Gazette» (en en). The Gazette. Consultat el 2026-08-10.
  6. ↑ (1837).«"(untitled)"».The Morning Chronicle. No. 21025. London.
  7. ↑ (1837).«"London"».Caledonian Mercury. No. 18246. Edinburgh..
  8. ↑ 8,0 8,1 Lavery, Brian(1984).«The Ship of the Line. Vol. 1: The Development of the Battlefleet 1650-1850».Naval Institute Press.
  9. ↑ (1857).«"Mercantile Ship News".».The Standard. No. 10329. London.
  10. ↑ (1858).«"Shipping Intelligence"».The Aberdeen Journal. No. 5749..