Anar al contingut

HMS Antelope (F170)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
HMS Antelope (F170)

La HMS Antelope (F170) va ser una fragata Tipo 21 (o classe Amazon) de la Royal Navy (RN). Va ser posada en grades en 1971, botada en 1972 i assignada en 1975.

Durant la guerra de les Malvines va combatre en la batalla de Sant Carlos i va ser afonada el 24 de maig de 1982 per una bomba tirada per avions d'atac argentins A-4 Skyhawk.

Guerra de les Malvines

El 21 de maig de 1982, va arribar a la seua zona designada d'operacions (zona nort del Estret de Sant Carlos).

El 23 de maig de 1982, es trobava cobrint el cap de plaja establida dos dies abans en l'entrada al Port Sant Carlos, quan va ser atacada per quatre A-4B Skyhawk del Grup 5 de Caça (escuadrilla Nene, capità Pablo Carballo, primer tinent Luciano Guadagnini, tinent Carlos Alfredo Rinke, alferes Hugo Gómez).[1] A penes varen ser avistar, varen escomençar a rebre fòc antiaèreu de la fragata i dels infants en terra del cap de plaja. Quan un missil, presuntament un Rapier, esclata baix de l'avió del capità Carballo, envolent-ho en un núvol de terra i roques alçades del sol, ya que estava a escassos dèu metros d'altura. L'avió casi s'invertix i Carballo es va preparar per a eyectarse. Aixina i tot no va perdre comandos, podent dominar al seu A-4 i va eixir de l'atac. El alferes Gómez que venia darrere, travessa el núvol de roques i fum i llibera una bomba sobre el buc objectiu; per fortuna pot "botar" a la fragata en el seu avió i inicia la carrera d'escape cap al continent.

L'avió de Carballo va ser danyat per l'explosió d'un missil, baix de la seua ala esquerra, per lo que aborta el seu atac. El primer tinent Guadagnini pot llançar les seues bombes sobre la fragata.

Segons el capità Mick J. Tobin, comandant de el HMS Antelope va declarar que dos bombes varen penetrar en el caixco del seu buc sense esclatar, matant a un tripulant( Mark Sthepens de 18 anys) i causant danys considerables, que varen neutralisar a l'embarcació. Com Carballo no va poder disparar, el tinent Rinke afirma que va disparar sobre un porta helicòpters i cada avió duya una bomba de 1000 lliures, els impactes corresponen als de Gómez i Guadagnini. Posterior al seu llançament, l'avió del primer tinent rep fòc que ho desestabilisen i no pot evitar estrelar-se contra les antenes del buc que va atacar, desintegrant-se en l'acte. Sense possibilitat de salvació, el primer tinent Luciano Guadagnini perix complint en el seu deure. [2]

La HMS Antelope va ser remolcada cap a l'interior de l'Estret de Sant Carlos, sent fondejada en la Baïa Ajax. En dos bombes sense explotar a bordo i un incendi controlat, els britànics decidixen evacuar la fragata llevat pel personal essencial per a desactivacions i control de danys. En la nit del 23 al 24, i mentres el personal de desactivació intentava desactivar una de les bombes, esta esclata ( El Sgt. James Prescott dels Royal Enginers fallix en l'acte) i l'incendi consegüent alcança un pañol de missils Siga Cat. Les explosions varen continuar durant la nit. Al sendemà la fragata permaneixia encara a flotació, pero la seua quilla s'hi havia trencat i la superestructura es va fondre en un montó de ferro retortillats. El Antelope es va trencar per la mitat i es va afonar eixe dia.

La fragata es va vore commoguda per una explosió que la part en dos, (foto que es va convertir en una de les imàgens icòniques de la guerra de les Malvines), i es va afonar en el matí del 24 de maig.[3]

[4]

Despuix de la guerra de les Malvines

El 27 de giner de 2002, un equip de buceig de el HMS Montrose va substituir la bandera naval del Antelope. El derelicte ha segut designat com una zona prohibida per la Llei de protecció de derelictes de les Illes Malvines.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Orde Fragmentaria Nº1211 força Aérea Argentina
  2. ↑ Força Aérea Argentina, Luciano Guadagnini - Última Missió
  3. ↑ Aulich, James (1992). Framing the Falklands War: nationhood, culture, and identity. Open University Press, p. 150. ISBN 0-335-09684-0
  4. ↑ Força Aérea Argentina Objectius Navals
  5. ↑ Protecció de restants de naufragi (Denominació Ardent i Antelope) Order 1983.

Bibliografia

  • Pablo Carballo. Deu i els Falcons. Buenos Aires, 1983
  • Pablo Carballo. Falcons sobre Malvines. Buenos Aires, 1985
  • Pablo Carballo. Falcons de Malvines. Buenos Aires, 2005
  • Pablo Carballo. Els Falcons no es ploren. Buenos Aires, 2009


Referències