Phyllobates terribilis

granota dorada venenosa (Phyllobates terribilis)

La granota dorada venenosa, granota dart dorada o granota de dart venenosa (Phyllobates terribilis) és un amfibi anur de la família Dendrobatidae, endèmica de les selves Colombianes. Este amfibi és actualment considerat el vertebrat més venenós del planeta.

El seu hàbitat són les selves humides dels departaments del Cauca i Valle del Cauca en Colòmbia. L'hàbitat òptim de la P. terribilis són els boscs plujosos en alta taxa de pluja (5000 mm o més), altitut entre 100 i 200 metros sobre el nivell de la mar, temperatures d'a lo manco 26º i entre 80% i 90% d'humitat.

Descripció física

Normalment diürna (activa durant el dia). És una de les espècies més grans de granota dart venenosa puix pot alcançar els 55 mm en la adultea, encara que unes atres com Dendrobates tinctorius puguen aplegar als 65 o 70 mm. P. terribilis té chicotets discs adhesius en els dits de les seues pates que li ajuden a trepar plantes. Una placa òssea en la mandíbula inferior li dona l'aparència de tindre dents, característica no observada en atres espècies de Phyllobates. Com totes les granotes dart, els adults estan brillantemente coloreados, encara que carixquen de les taques obscures presents en uns atres dendrobátidos, i el seu patró de color és aposemático —una pigmentació per a advertir als depredadors la seua toxicitat—. A voltes, és confosa en la seua prima Phyllobates truncatus, que té la franja verda en les pates atrasseres; també en Phyllobates bicolor, que és molt semblada a P. terribilis varietat taronja, fent que distinguir-les a simple vista siga molt difícil.

P. terribilis pot presentar tres varietats de color:

Verda menta

Esta varietat existix en l'àrea de l'Alquitrà, en Colòmbia, i és la forma més comuna en captiveri. El nom vert menta és en realitat enganyós puix les granotes d'esta varietat solen ser d'un vert metàlic o un vert pàlit, o simplement blanques.

Groc

La varietat groga és la raó del nom comú de granota dart dorada. Estes P. terribilis grogues són trobades en la quebrada Guangüí, en Colòmbia; poden lluir des d'un to groc pàlit fins a un profunt dorat. Certa volta, va ser venuda una granota batejada "Gold Terribilis (Terribilis Or)", la que varen confondre en una P. terribilis groc intens; no obstant, proves genètiques han demostrat que aquelles són una varietat de color uniforme de Phyllobates bicolor o granota dart de pates obscures.

Taronja

Encara que no tan comunes com les dos varietats anteriors, existixen P. terribilis taronja en Colòmbia; tendixen a ser taronja metàlic o groc anaranjado en diverses #intensitat.

Toxicologia

La pell de la granota dart dorada està impregnada d'un alcaloide venenós, comú entre els verins comuns a les granotes dart, cridat batracotoxina. Este verí produïx una lliberació sostinguda d'acetilcolina en la placa neuromuscular, #lo que du com a conseqüència la contracció muscular tetànica i la mort per desocupació respiratòria a causa d'una paràlisis dels músculs respiratoris, entre atres síntomes d'un síndrome colinérgico (miosis, bradicàrdia, sudoració profusa, disnea per broncoespasmo, cianosis peribucal i distal, etc). Açò pot dur a fallos cardíacs com la fibrilació. Les granotes poden mantindre alts nivells de batracotoxina per anys inclús en acabant de que li la prive de la font d'aliment que produïx la toxina —les formigues—. La toxina és activa fora del cos d'estos batracios: pollets i gossos han mort pel contacte en una tovalla de paper en la qual una granota P. terribilis havia caminat. En P. terribilis dorada la pell despedix un verí durador capaç d'eliminar a un humà en rapidea el seu cos li fa immune al seu propi verí.

La dosis promig duta pot variar entre territoris i, per això, per la dieta local; pero el promig de verí en la pell d'una P. terribilis salvage s'estima en 1 mg, suficient per a matar al voltant de 10 000 rates. Esta estimació pot variar, pero la majoria està d'acort en que esta dosis és suficient per a matar entre 10 i 20 sers humans, o l'equivalent a dos elefants africans.

Este verí extraordinàriament letal és molt rar. La batracotoxina únicament es troba en tres granotes tòxiques de Colòmbia (gènero Phyllobates) i tres aus tòxiques de Papúa Nueva Guinea: Pitohui dichrous, Pitohui kirhocephalus i Ifrita kowaldi. Atres toxines afins són la histrionicotoxina i la pumiliotoxina, presents en espècies de granotes del gènero Dendrobates.

P. terribilis són criatures immunes al seu propi verí. La batracotoxina ataca els canals de sodi de les cèlules, pero esta granota té canals de sodi especials que el verí no pot danyar; com la majoria de granotes venenoses, almagasenen la seua toxina en glándulas de la pell; per això, tenen mal sabor per als depredadors. El seu verí matarà a qualsevol que li la menge llevat a la serp Liophis epinephelus, resistent al verí de la granota encara que no completament immune.

En captiveri, degut a que el menjar fàcilment adquirible —com a mosques de fruta i grills menuts— no és rica en l'alcaloide que es necessita per a fabricar batracotoxina, les granotes dart dorades no la produïxen i terminen perdent la seua toxicitat. De fet, molts herpetologos han reportat que la majoria de granotes dart en captiveri no consumixen formigues, a pesar de les formigues constituïxen la major porció de la seua dieta en estat salvage; açò es deu a que els seus criadors no disponen de les espècies de formigues que són assut natural d'estes granotes. Llavors, totes les granotes venenoses captives perden la seua toxicitat quan són privades de certs aliments i les naixcudes en captiveri són inofensives, pero una granota venenosa provinent d'estat salvage pot retindre els #alcaloide per anys. No està clar quin de les espècies en la seua dieta suministra el potent alcaloide que li dona a la granota dart dorada la seua extraordinària toxicitat, o si les granotes modifiquen atres toxines disponibles per a produir una variant més efectiva, com ho fan algunes de les seues primes de la família Dendrobatidae.

Usos del verí

P. terribilis és una granota molt important per a les cultures indígenes locals, tals com els va chocar o emberá, en el bosc plujós tant de Colòmbia com de Panamà. Esta granota és la font principal del verí per a darts que els natius usen per a caçar el seu aliment.

Els emberá, cuidadosadament, exponen la granota a la calor del fòc per a que exude chicotetes cantitats de decorregut venenós. La punta de les fleches i darts s'humixen en el decorregut i mantenen el seu efecte mortal per prop de dos anys.

Contes en captiveri

Com les atres granotes dart venenoses, Phyllobates terribilis és inofensiva quan és alluntada de la seua font natural d'aliment; són membres populars de bioterios del bosc plujós i són alguna cosa més fàcils d'alimentar que atres granotes dart: grans espècies de mosques de fruta, chicotets grills, cucs de seda, chicotets cucs de farina (Tenebrio molitor), termites i larves de mosca soldat negra (Hermetia illucens) poden amprar-se com a suplement junt en calcio i atres minerals. La temperatura deu mantindre's en un punt baix entre els 20 °C per a elles, puix són sensibles a la calor i sofrixen d'una condició anomenada síndrome de suor si són expostes a altes temperatures per temps prolongat; requerixen gran humitat degut a que vénen d'un dels boscs plujosos més humits del món. Si ben P. terribilis no són territorials —com la majoria de les granotes dart— i poden en èxit permanéixer en grups, també requerixen un espai llaugerament major pel seu tamany adult, similar a l'utilisat per Dendrobates tinctorius. Pot ser que ocórreguen disputes ocasionals, pero les ferides són rares i cap mort s'ha reportat com a resultat de tals conflictes.

Esta espècie es troba baix amenaça d'extinció ya que el seu únic hàbitat és la selva humida, la qual es ve desforestando ràpidament; ademés, són animals en poca tolerància a la contaminació.

Bibliografia

• Dumbacher, J.P., Wako, A., Derrickson, S.R., Samuelson, A., Spande, T.F., and Daly, J.W (2004). Melyrid beetles (Choresine): a putative source for the batrachotoxin alkaloids found in poison-dart frogs and toxic passerine birds. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 101, 15857–15860.
• Myers, Daly, and Malkin, 1978, Bulletin of the American Museum of Natural History 161: 313.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phyllobates terribilis.
• Wikispecies té un artícul sobre Phyllobates terribilis.
• Phyllobates terribilis en l'ITIS.
• Phyllobates terribilis en Catalogue of Life.

• A dangerously toxic new frog (Phyllobates) used by Emberá Indians of western Colòmbia, with discussion of blowgun fabrication and dart poisoning [3] archivat en Wayback Machine. - Bulletin of the AMNH; v. 161, article 2
• Material audiovisual, ilustrativo i informació general en ARKive.
• The True Poison-Dart Frog: The Golden Poison Frog Phyllobates terribilis
• Beetle May Be Source of Frog's Poison

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phyllobates terribilis.