Gran Pau de Montreal
La Gran Pau de Montreal (francés: La Gran paix de Montréal) va ser un tractat de pau firmat entre les autoritats colonials de Nova França, encapçalades pel governador Louis-Hector de Callière (1648-1703), i mil trescents representants de trentanou pobles indígenes. Va ser firmat el 4 d'agost de 1701 i va significar el final de les Guerres dels Castors.
Negociacions anteriors en 1698 i 1699 havien fracassat per la diplomàcia britànica. Finalment, despuix d'una exitosa incursió francesa en Iroquia es varen reiniciar conversacions definitives de pau en maig de 1700 en territori onondaga. En setembre es va conseguir un acort preliminar entre la Confederació i els francesos, sumant-se a les conversacions les demés tribus de la regió en maig de 1701. Com a part de l'acort final, les Cinc Nacions iroquesas es varen comprometre a ser neutrals en cas de guerra entre britànics i francesos. El tractat també va significar el final temporal dels conflictes ètnics amerindis i va permetre la reobertura del comerç de pells i l'activitat dels misionero jesuïtes i exploradors francesos.
Els francesos, en aliança en furons i algonquinos, varen conseguir mantindre setze anys de pau i fructífer comerç abans del següent conflicte en la Confederació Iroquesa. La Confederació es va mantindre neutral durant la Guerra de la Reina Ana, a pesar de que en 1710 els britànics els varen oferir una aliança contra els francesos. A voltes li la coneix com el Gran Apany de 1701. No deu confondre's en Acta d'Establiment del mateix any.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Paz de Montreal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.