Garrido és una paraula migeval castellana, que equival als adjectius de bell, gallardo, lozano, etc., aixina apareix en la "Crònica General", escrita per orde del rei Alfonso XI, en la qual es pot llegir que, don Tello Alonso va perdre en una batalla fins a doscents cavallers "garridos".

Orige

És indubtable que el llinage Garrido és un dels més antics d'Espanya. Antonio de Barahona, reconegut genealogista ya ho cita, aixina com molts atres autors, en particular Franckenau en "Bibliotheca Hispànica". Barahona té fama de genealogista sério, per lo que se li pot donar absoluta credibilitat als seus escrits. Escut d'armes: En fondo dorat, una banda rojosa en un cap de dragó en cada extrem de color vert, i acompanyada de dos llops de color negre, un a cada costat, rodejat en una franja roja i en ella huit aspes d'or.

Història

En la batalla del Salat, que va anar en l'any 1340, es va trobar un cavaller cridat de llinage Deu Ajuda en sèt fills seus, i que duent les seues armes ensanguinades, varen passar per davant del rei don Alfonso XI, qui al vore'ls li va dir el pare: "Garridos fills dus", (en realitat aguerridos, provinent de guerra) referint-se a la valentia dels sèt fills i que d'ahí els va quedar el llinage. Es diu també que, el citat rei, per a honrar-los, els va concedir l'orde de la Banda i que des de llavors s'ha conegut este llinage en l'història d'Espanya sent molts els cavallers que ho han dut.

Esteban Garrido, veta d'armes del rei Alfonso XI, va realisar numerosos ardits, entre les que cal destacar el que trobant-se sol i rodejat de moros que ho atacaven, no va ser el seu fi, perque en lloc d'atemorisar-se, donant la seua mort per segura, es va omplir de valor i els va atacar, matant a dos d'ells i obrint-se camí, mantenint a ralla als que tractaven de rodejar-ho de nou, de modo que els moros, esglayats davant tanta bravura, varen optar per deixar-ho, fugint desordenadament.

Durant el regnat dels Reis Catòlics va florir Sancho Sánchez Garrido que, pels servicis realisats als monarques, va ser cavaller de la Espuela Dorada. Va participar en la Conquista de Granada, fins al punt que els seus ardits i mostres de valor donades en les batalles prèvies a l'ocupació d'esta ciutat varen ser tan importants, que una volta que Granada va ser ocupada, els Reis Catòlics varen premiar la fidelitat del cavaller incloent-li en el repartimiento de terres, en lo que va entrar en possessió de riques terres, al mateix temps que, per privilegi real, quedaven lliures ell i els seus successors del pagament d'alguns imposts.

Una volta descoberta Amèrica per Cristóbal Colón, varen ser molts els de este llinage que varen passar a les Índies, a on varen estar presents des del primer dia del seu descobriment. Núñez Garrido va estar en Hernán Cortés en la conquista de Mèxic, participant en tots els combats i batalles que varen succeir fins a la total conquista del país. Una volta que açò va succeir, va decidir establir-se en Mèxic, a on va fundar família i va deixar numerosos descendents.

Alvar Garrido, va ser companyer de Diego d'Almagro i va prendre part en la conquista de Perú, més tart, enemistado en Almagro, es va passar al bando dels Pizarro, encara que sembla ser que no va tindre responsabilitat en la mort del seu antic cap.

En Valdivia va estar Juan de Deu Garrido, que va prendre part en la conquista de Chile. Este conquistador, es va establir en Santiago, a on aixina mateix va procedir a fundar família.

Referències