El frejón (del portugués feijão, «frijol») és una sopa de llet de coco i frijoles que es menja especialment durant la Semana Santa per cristians, en la seua majoria catòlics, en tot lo món. Els països a on el frejón és popular inclouen Brasil i Nigèria (especialment entre els yorubas que varen retornar a Nigèria des de Brasil en l'abolició del comerç d'esclaus, i es varen establir en lo que es coneix com els «barris brasilers» en l'illa de Lagos), i també Sierra Leona en Divendres Sant, o per a funcions com a bodes.[1] Degut a que les carns i làcteus (carn de res, porc, cabra) estan estrictament prohibits el Divendres Sant, este plat és un acompanyament adequat per als aliments no làcteus com el peix fregit i el caragol en pebre.

Els frejones que es consumixen en Nigèria i Àfrica occidental són budines fets de frijoles negres cuinats llentament durant la nit sobre una llenya o carbó de llenya, i despuix mesclats en llet de coco per a formar un budín espés, dolç i suau. En certs països, el plat està aromatizado en cacao.[1] Els frijoles es hervir fins a obtindre una pasta espessa i suau i es mesclen en llet de coco. El frejón a sovint se servix en estofat de peix, caragol al pebre i garri ijebu.

Atres variacions

  • Es pot agregar pebre, carranc de riu, sal i tomates a la mescla de puré de frijoles i coco.
  • El frejón dolç també es pot conseguir agregant sucre. També pot gelar-se fins que s'endurixca o diluir-se per a fer una beguda que se servix en galletes.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Webb, Lois Sinaiko (2000). Multicultural Cookbook of Life-Cycle Celebrations, ABC-CLIO. ISBN 1-57356-290-4.