Les Forces de Defensa de Namíbia (FDN) són les forces militars nacionals del país. Es va crear quan el país, llavors conegut com Àfrica del Suroest, es va independisar de Suràfrica del apartheid en 1990. El capítul 15 de la Constitució de Namíbia establix les FDN i definix el seu paper i propòsit com "... defendre el territori i els interessos nacionals de Namíbia".

Forces de Defensa de Namíbia

L'eixèrcit de Namíbia va nàixer de l'integració de l'anteriorment beligerant Eixèrcit Popular de Lliberació de Namíbia (PLA), ala militar de l'Organisació del Poble d'Àfrica del Suroest, i de la Força Territorial d'Àfrica Sudoccidental (SWATF), braç de seguritat de l'antiga administració surafricana. Els britànics varen formular el pla d'integració de forces i varen escomençar a entrenar a les FDN, que consten de cinc batallons i un chicotet element de quarter general.[1] El batalló d'infanteria kenià del Grup d'Assistència de Transició de les Nacions Unides (UNTAG) va permanéixer en Namíbia durant tres mesos despuix de l'independència per a colaborar en l'adestrament de les FDN i estabilisar el nort. Martin Shalli i Charles 'Ho Chi Minh' Namoloh varen participar en les negociacions que varen permetre la permanència del batalló d'infanteria kenià durant eixe periodo.

Propòsit

Les principals funcions de les Forces de Defensa de Namíbia són garantisar la sobirania i l'integritat territorial del país protegint-ho d'agressions externes, tant convencionals com no convencionals; impedir la violació de l'integritat territorial de Namíbia; i prestar assistència a les autoritats civils en la vigilància i protecció dels edificis governamentals i les instalacions clau, según lo dispuesto en la Llei de Defensa.[2]

La despesa en defensa i el percentage del PIB incloïen 90 millons de dólars en 1997/98, el 2,6% del PIB. La sifra de 73,1 millons en 2002 va ser el 2,4% del PIB. Estes sifres són casi en tota seguritat estimacions del CIA World Factbook.

Història

El General de Divisió A W Dennis, CB, OBE (rtd), del Eixèrcit Britànic, anteriorment Director d'Assistència Militar en l'Estranger, va fer els següents comentaris sobre la fase inicial en Namíbia en una conferència en Pretòria, Suràfrica, el 6 d'agost de 1992:[3]

 
APC W523 de l'Eixèrcit

Sense dubte recordaran que els acorts d'Angola es varen firmar en Luanda el 22 de decembre de 1988. En novembre de 1989, la SWAPO va obtindre el 57% dels vots en les eleccions generals de Namíbia i va solicitar immediatament l'ajuda d'un equip britànic d'assessorament i entrenament militar despuix de l'independència, el 21 de març de 1990. L'equip, format inicialment per 55 persones, es va desplegar el 26 de març de 1990 i els primers quadros de mando, per als batallons 1º i 2º, es varen formar del 17 d'abril al 2 de juny. L'1 de juliol, l'1er Batalló, en uns 1.000 hòmens, acompanyat per 5 assessors del BMATT, s'havia desplegat en la frontera nort. En novembre de 1990, només quatre mesos més vesprada, s'havia desplegat el 5º Batalló i a principis de 1991 s'havia format també el 21º Batalló de Guàrdies, s'havien impartit quatre cursos per a personal, l'adestrament en armes de respal i llogística estava molt alvançat (de fet, un batalló de llogística es va desplegar ya en juliol de 1990) i s'havia realisat un eixercici de prova operativa. Ademés, el Ministeri de Defensa, una mescla de personal civil i militar, funcionava com un departament d'estat. Ningú pretendria que tot funcionava a la perfecció, pero s'havia conseguit molt en el primer any despuix de l'independència. La majoria de la gent estarà provablement d'acort en que, en uns 7.500 efectius, l'Eixèrcit és innecessàriament gran, pero caldrà fer plans sensats per a amprar als soldats sobrers ans que siguen llicenciats. L'integració no ha segut fàcil de conseguir, a lo manco en part, per la necessitat d'utilisar varis intérprets per a fer front a la gran varietat d'idiomes. Els batallons estan formats per aproximadament un 70% d'ex-PLA i un 30% d'ex-SWATF. Esta mescla podria haver resultat explosiva, pero acossats pels seus instructors del BMATT es varen unir en una tasca comuna (¡o potser davant un enemic comú!) i pronte es varen donar conte de que podien treballar ben junts. En els nivells superiors, l'integració ha segut més desigual, a lo manco en part per la marcha de la majoria dels oficials blancs surafricans i del SWATF. Pero les intencions del govern semblen clares, ya que va decidir dividir per igual les quatre direccions del Ministeri de Defensa, nomenant dos directors blancs i dos negres (ex PLA). En tot açò, el BMATT de Namíbia ha eixercitat un paper notablement similar al del BMATT de Zimbabue.

 
Força Aérea K-8

En agost de 1999, una facció separatista lozi de la franja de Caprivi va llançar un intent de colp d'Estat (vore Conflicte de Caprivi) que va ser sofocat sumariamente per les Forces de Defensa de Namíbia.[4] L'eixèrcit ha portat a terme operacions de seguritat a lo llarc de la frontera nort en Angola. En el transcurs d'estes operacions, en 2001 es va denunciar que l'eixèrcit havia torturat a persones sospitoses de ser simpatisants d'UNITA.[5]IRIN va informar de que el Ministeri de Defensa havia admés que dos soldats namibios varen morir lluitant contra presunts rebels d'UNITA en el sur d'Angola en juliol de 2001.[6]

El 24 de maig de 2010, Chen Bingde, cap del Departament d'Estat Major del Eixèrcit Popular de Lliberació i membre de la Comissió Militar Central, es va reunir en Windhoek en Charles Namoloh i Peter Nambundunga, comandant en funcions de les Forces de Defensa de Namíbia.[7] En la seua reunió, abdós parts varen mantindre conversacions en profunditat sobre l'enfortiment dels intercanvis i la cooperació entre les dos forces armades. Chen va estar acompanyat pel cap d'Estat Major del Segon Cos d'Artilleria i dos caps d'Estat Major de la Regió Militar de l'Eixèrcit Popular de Lliberació. Chen també es va reunir eixe dia en el president Pohamba.

 
NS Brendan Simbwaye

En 2012, els oficials de la FDN varen anunciar la suspensió de la seua campanya de reclutament per la falta de "instalacions d'estage" per al nou personal durant un periodo de dos anys.[8] No obstant, la suspensió no incloïa la contractació de personal especialisat, ya que en 2013 l'Armada de Namíbia va portar a terme un eixercici de contractació de mariners (oficials i soldats) i infants de marina.[9] En 2014, el reclutament es va recomençar despuix de resoldre's els problemes d'estage.

Referències

  1. ↑ https://www.satruth.co.za/peace.htm Archivat el 25 de maig de 2009 en la Wayback Machine. Recuperat en juny de 2009
  2. ↑ Ministeri de Defensa de Namíbia, Ministeri de Defensa - Introducció Archivat el 22 de juny de 2009 en la Wayback Machine. Recuperat en setembre de 2009
  3. ↑ Alasdair Dennis, "The Integration of Guerrilla Armies into Conventional Forces: Lessons Learnt from BMATT in Africa Archivat el 29 de decembre de 2005 en la Wayback Machine," South African Defence Review 5 (1992). Recuperat en juny de 2012. Ponència presentada en una conferència sobre Dinàmiques canviants: Military-Strategic Issues for a Future South Africa, organisada pel Institute for Defence Politics en colaboració en la Hanns Seidel Foundation, centre de conferències del CSIR, Pretòria, 6 d'agost de 1992.
  4. ↑ Font: Lonely Planet
  5. ↑ Cap Argus/IOL. co. za, L'eixèrcit namibio s'enfronta a denúncies de seqüestre i tortura, 2001
  6. ↑ "Resum semanal d'IRIN SA que cobrix el periodo del 4 al 10 d'agost de 2001". Archivat des de l'original l'11 de juny de 2011. Recuperat el 23 d'octubre de 2010.
  7. ↑ "Edició en anglés de China Military Online". Archivat des del original el 7 de juliol de 2011. Consultat el 4 de novembre de 2010.
  8. ↑ Carin Pretorius - Desenrolle del CEIT CC. "El FDN deté el reclutament de nous soldats". The Namibian. Archivat des del original el 7 d'abril de 2014. Recuperat el 4 d'abril de 2014.
  9. ↑ "Còpia archivada" (PDF). Archivat des del original (PDF) el 7 de giner de 2014. Recuperat el 25 de setembre de 2015

Bibliografia

  • Stephen F. Burgess, 'Fashioning Integrated Security Forces after Conflict', Seguritat en Àfrica, 1: 2, 69–91 (2008)
  • Greg Mills, BMATT and Military Integration in South Africa, Revista de Defensa Surafricana, número 2, 1992 Cobrix la reforma de les Forces de Defensa de Namíbia i la participació britànica.
  • Estudis de cas sobre la transició de la guerra a la pau: desmovilisació i reintegrament d'excombatientes en Etiopia, Namíbia i Uganda
  • Thomas Jan Lambert, Criminal Justice in the Namibian Defence Force, LAP Lambert Academic Publishing, 2010
  • Peter Batchelor, Kees Kingma, Guy Lamb, Demilitarisation and Peace-building in Southern Africa: The role of the military in state formation and nation-building, Ashgate Publishing, Ltd., 2004
  • Donna Pankhurst, "Namíbia," in Peacekeeping in Africa, eds. Oliver Furley i Roy May (Aldershot, UK: Ashgate, 1998)
  • Informante, Marine Corps commander accused of favouritism, 3 October 2012

Enllaços externs