Font de Neptú (Florencia)
La font de Neptú (també cridada Il Biancone) de Florencia està situada en la Plaça de la Senyoria, front al cantó del Palazzo Vecchio. És obra de Bartolomeo Ammannati (1563-1565) i d'alguns de les seues aprenentes, entre ells Giambologna. La font va ser comissionada en ocasió del matrimoni entre Francisco I de Médici i la archiduquesa Juana d'Àustria en 1565. Inicialment el treball se li va ser encarregat a Baccio Bandinelli, qui va dissenyar el model, pero va morir abans de poder escomençar a esculpir.
La figura de Neptú, feta en marbre de Carrara, i les traces del qual reflectixen els de Cosme I de Médici, era una alusió al domini marítim de Florencia. S'empina sobre un pedestal decorat en les estàtues d'Escila i Caribdis, en el centre d'una font octogonal.
L'estàtua no va anar particularment apreciada. Es conta que els florentinos presents en l'inauguració nocturna de l'estàtua, en descobrir-se l'obra varen notar més la seua blancor que la seua bellea —d'ahí el nom de Biancone— i varen falcar el dit “Ammannato, Ammannato, ¡quant marbre has desperdiciat!” (“Ammannato, Ammannato, quanto marmo hai sciupato!”). No obstant, els treballs varen proseguir durant els dèu anys següents, en l'ajuda dels millors escultors de la ciutat en les vores de la font. S'aprecia l'influència del manierisme en les seues estàtues de cavalls de mar, sàtirs danzantes i divinitats fluvials, pero el conjunt permaneix armonioso i coherent, sent un eixemple per a les posteriors obres del gènero.
La font ha sofrit numerosos danys: va ser usada com lavatorio durant el XVI, va ser objecte de vandalisme el 25 de giner de 1580, un sàtir va ser furtat en el carnestoltes de 1830, i va ser danyada en els bombardejos dels Borbones en 1848. El 4 d'agost del 2005 un vàndal, tractant de trepar sobre el Biancone, va danyar la seua mà dreta i la fitora. La restauració va ser conclosa en la primavera del 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente de Neptuno (Florencia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.