Font El Peixcador (La Lluita)

La font El Peixcador està situada en la rotonda principal del parc Gran Kalemegdan (Veliki Kalemegdan), és obra de l'ilustre escultor Simeon Roksandić. Va ser creada en Munich i en Roma, en 1906, durant l'any d'excedència de la seua plaça de professor de dibuix en el Liceu de Kragujevac. Per primera volta va ser presentada al públic en la LXXII Exposició Internacional d'Art en Roma, en 1907. Va ser colocada en la primera i més important sala d'exposicions i va obtindre resenyes molt positives en Itàlia. Els elogis del matrimoni real, durant la seua visita a l'exposició, també varen contribuir al prestigi de l'escultura. El valor artístic de l'escultura igualment va ser reconegut per l'èlit sèrbia i molt pronte va formar part de l'ambient cultural serbi. El model de la composició en algeps, la figura del peixcador i de la serp, va ser adquirit pel Museu Nacional de Belgrat en 1907. Esta escultura va ser l'obra clau del pabelló serbi en l'Exposició Balcànica de 1907 celebrada en Londres.

Font El Peixcador (La Lluita)

Construcció i escultures element

La composició figurativa en la representació del peixcador lluitant en una serp molt pronte es va convertir en l'emblema del jove estat serbi i en la metàfora del seu alvanç cultural i d'un concepte progressiste del desenroll de l'art. Entretant, una informació errònea va aplegar a Sèrbia informant de l'afonament del barco en les obres artístiques en el seu trayecte cap a Anglaterra. La notícia va provocar preocupació del públic serbi i a partir del mòle del Peixcador es va fondre un més. Al regrés de les obres expostes en Londres, quan era obvi que el mòle original encara existia, el segon mòle es va tornar redundante. Est, despuix de la tercera exposició de Lada en Zagreb, en 1908, va ser comprat per l'Administració municipal de Zagreb i la composició es va colocar en Grič (hui dia Jezuitski trg) en el caixco vell de Zagreb.

Roksandić va oferir el primer mòle a l'Ajuntament de Belgrat, que va acceptar la proposta en 1907 en l'intenció de colocar l'escultura en una de les places urbanes. En contra de l'idea original de l'Ajuntament, la font no es va situar en Terazije sino en Kalemegdan, entre 1908 i 1911 com més vesprada. La foto-ilustració de la revista Nova iskra, de 1911, confirma la seua situació en Kalemegdan i que ya era considerat un dels símbols urbans més emblemàtics. Per a l'ubicació de l'escultura es va elegir la ya existent font saltarina ovalada, en el pedestal de pedra elaborat rústicamente, en la rotonda central del parc de Veliki Kalemegdan. La decisió sobre el lloc de colocació es pot considerar molt prudent tenint en conte que l'espai de Kalemegdan, des de l'entrega de les claus de la ciutat en 1867 fins a principis del XX s'havia anat organisant com un parc urbà representatiu, convertint-se aixina en un excelent escenari per a l'ubicació d'una escultura pública.

aparició

L'idea inicial per a l'apany d'este espai com un parc prové del pla d'ordenació urbana d'Emilijano Joksimović, en el que es plantejava la creació d'un parc urbà en la zona d'actual Kalemegdan, la primitiva fortalea defensiva. El primer pla d'apany del parc forma part del document denominat copiat del pla de Belgrat de 1870 pero és important mencionar que el primer proyecte arquitectònic estructural va ser treball de l'arquitecte Milan Kapetanović, de 1890, el concepte original del qual es va mantindre fins a 1914. La major calitat de la solució de Kapetanović va ser el traçat de la senda rectilínea des de la carrer Knez Mihailova fins a la rotonda central, en la que es va colocar El Peixcador de Roksandić, creant aixina una visió travessera de la principal via de comunicació de la ciutat. El parc en la seua forma actual es va arreglar principalment a finals del XIX i principis del XX i té característiques d'un parc urbà representatiu de l'estil fi de siècle, mentres que la concepció del parc va ser ideada a la manera dels parcs urbans de les metròpolis europees.

A finals del XX, és dir des de 1894, quan es va colocar el bust de Đuro Danič@ić, comença el procés de colocació d'escultures públiques dins del parc. En sentit ideològic, l'importància de la correlació entre l'escultura pública i l'apany del parc es reflectix en la concepció de l'espai com una passejada commemorativa dels personages ilustres i acontenyiments importants de l'història nacional, dins del com l'escultura El Peixcador representa una obra de valor artístic universal i un símbol del caràcter nacional, segons els comentaris de la prensa local de l'época; per tot això mereix estar en este context ambiental de Kalemegdan.

Estil

Sobre el seu estil, l'escultura és una obra clàssica d'escultura europea, creada com a frut de la vida cultural i artística de Munich, en la que també va participar Simeon Roksandić, llicenciat en una acadèmia d'art d'allí. Despuix dels estudis en l'Escola secundària de Disseny i Belles arts en Zagreb i dels estudis d'escultura en Budapest, Roksandić es va matricular en l'Acadèmia de Munich (Akademie der bildenen Künste) en 1892, en la classe del professor Syrius Eberle. Els estudis en la capital de Baviera anaven a deixar una chafada imborrable en la carrera de l'artiste. L'assistència a les classes de composició i l'experiència en treballs en models vius, sense dubte varen influir que el jove artiste ajustara el seu treball a les normes acadèmiques reinantes. Al mateix temps, els seus treballs en la restauració i conservació de les escultures públiques en Munich varen definir la seua trayectòria artística.

Al final és interessant subrallar un comentari de Roksandić sobre El Peixcador, arreplegat en una conversació en Zvonimir Kujundž@ić, en 1940, en el que l'autor sintetisa la seua visió de l'art i de la vida en general. En afirmar que havia creat al seu Peixcador per la necessitat d'expressar simbòlicament la victòria de l'home sobre les forces de la naturalea, l'escultor va definir la base conceptual de la seua escultura més célebre. L'idea de la victòria de l'home sobre la naturalea reitera la fe en que el progrés de la humanitat es pot consolidar per mig d'una forma artística.

La font El Peixcador pertany al recint de la Fortalea de Belgrat (Beogradska tvrđava), que és patrimoni cultural de gran interés (Decisió de catalogació, “Bolletí Oficial SRS” n° 14/79).

Referències

• Igor Borozan, Obnova antike i arhajski modernizam – fontana Ribar (Borba) Simeona Roksandića, Nasleđi XV, Beograd 2014. 33-46.

• Zora Simić – Milovanović, Simeon Roksandić 1874-1943, Godišnjak grada Beograda IX-X, Beograd 1962-63, 445-478.

• ^{[enllaç trencat]}

• Dokumentacija Zavoda za zaštitu spomenika kulture grada Beograda