Ternstroemia lineata
La flor de tila (Ternstroemia lineata) és un arbust o arbre que pertany a la família Pentaphylacaceae. Forma part d'un grup poc conegut taxonómicamente en 90 a 110 espècies. Habita en gran varietat de climes i hàbitats en condicions núvols i elevació des d'1,400 a 3,140 m s. n. m. Se li considera un complex d'espècies compost per varis tàxons i exclusiu de Mesoamérica. Té una gran variació de forma i tamany dels fulls entre les diferents poblacions.[1]
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]Arbusto o arbre de (1.5)2.5 a 6(15) m d'alt; el pecíol medix de 3 a 8 (10) mm de llarc (el pecíol és el rabillo que sosté la làmina del full en el talle), làmina oblanceolada, oblongo-obovada, o oblongo-cuneada, la part més ampla dalt de la mitat de la làmina, de 4 a 10.5 cm de llarc per (1) 1.5 a 3 (3.3) cm d'ample, àpiç agut o obtús, base cuneada, marge sancer o diminutamente serrulado, alguna cosa revoluto, nervis laterals a voltes impresos en el fes i llaugerament alçats en el envés, coriáceas, fes vert obscur, envés de color vert més pàlit, glabra; flors axilars (que s'ubiquen en l'aixella d'un talle o una branca), solitàries, pedúnculs de (1) 1.5 a 3 (3.8) cm de llarc (part d'una flor que s'una al talle en forma de palillo o rabillo), bractéolas lanceoladas, de 3 a 5 mm de llarc, situades en la base del cáliz, pronte caedizas; sàpia'ls imbricados, els externs anchamente ovados, de (6) 8 a 9 mm de llarc i de 6 a 8 mm d'ample, vora sancera i escarioso, els interns de 8 a 10 mm de llarc per 6 a 8 mm d'ample; pétals blancs, orbiculares o suborbiculares, de 10 a 15 mm de llarc i d'ample, units molt en la base; estams més o menys 60; ovari cònic, bilocular, òvuls 5 a 7 en cada lóculo; frut cònic, allargat, d'1 a 1.2 (1.5) cm de llarc, de més o menys 1 cm de diàmetro, estil persistent, de 3 a 5 (6) mm de llarc; llavors de 8 a 9 mm de llarc per ± 5 mm d'ample, rodejades per un arilo de papiles o pèls carnosos.[2]
Distribució i ambient
[editar | editar còdic]Habita en boscs mesófilos de montanya, aixina com en encinares i pinades humides a 2000-2800 m s. n. m. en Mèxic (Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Michoacán, Estat de Mèxic. Morelos, Guerrero, Colima, Oaxaca, Chiapas) i Hondures.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]A. P. de Candolle (1823) descriu a Ternstroemia lineata despuix d'estudiar una pintura realisada per la Royal Botanical Expedition a Nova Espanya (la “Sessé & Moçiño expedition”), provablement en 1793, alguns dels seus noms comuns són: ucharillo, flor de tila, herba del retor, jaboncillo, pal colorat, tila, trompillo, charapit uku (llengua purépecha), jazmín o pal roig.
Usos
[editar | editar còdic]La fusta s'ampra en la fabricació d'algunes parts de guitarres, aixina com en l'elaboració de contes de collar, molinets i culleres. La flor és coneguda com a “té de tila” i s'utilisa per a fer un té al que se li atribuïxen propietats medicinals.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Variació morfològica de les traces foliares en el complex d'espècies Ternstroemia lineata (Ericales: Penthaphylacaceae) en resposta a la variació geogràfica i climàtica.».
- ↑ Bartholomew, B., McVaugh, R., 1997. Identification and typofication of Ternstroemia lineata de Candolle (Theaceae). Novo, vol 7, no. 1. pp. 14-16. Consultat 7 d'octubre 2015. [en llínea] <http://www.jstor.org/stable/3392066>
- ↑ 3,0 3,1 Carranza-González, I.. 1999. Theaceae. Flora del Bajío i de regions adjacents. Institut d'Ecologia, A. C.. 7 octubre 2015. http://www1.inecol.edu.mx/publicaciones/resumeness/floba/flora%2073.pdf
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Ternstroemia lineata
- Naturaliste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ternstroemia lineata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.