Família Lezica
La família Lezica és una família patricia argentina de polítics, militars i empresaris originaris de Cortézubi, Viscaya, País Vasc, Espanya.
Senyes del XIII relaten que Lezica va formar part de l'eixèrcit cristià comandado per Diego López II d'Haro en la Batalla de les Navas de Tolosa en 1212. Este acontenyiment, que va detindre la progressió de l'Eixèrcit More en la península ibèrica, està immortalisat per un ornament de cadenes en l'escut de la família.[1] L'Alferes Real Don Juan de Lezica i Torrezuri, benefactor de la ciutat de Luján, és el primer membre de la seua família en assentar-se en Amèrica del Sur, primer en l'Alt Perú i despuix definitivament en Buenos Aires.

El seu fill, Juan José de Lezica i Alquiza, és alcalde ordinari del Cabildo de Buenos Aires de Primer Vot en Buenos Aires durant la Revolució de Maig en 1810 i l'encarregat de transmetre al virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros la petició dels revolucionaris criollos a convocar un cabildo obert.[2] Passats estos acontenyiments, la família adherix definitivament a la causa nacionalista i alguns dels seus membres com Juan Antonio de Lezica Aramburu es destaquen en l'Eixèrcit Unitari, opositor a Juan Manuel de Rosas. Durant la segona mitat del XIX, la família funda el banc de comerç Lezica i Lanús, que permetria al país finançar els seus primers ferrocarrils aixina com la seua participació a la Guerra de la Triple Aliança.
Ambrosio Plácido de Lezica, amo de la Quinta Lezica, va aplegar a ser considerat l'home més ric d'Argentina en les últimes décades del XIX.
Hui en dia, existixen diverses branques d'esta antiga família els membres de la qual descansen en la seua majoria en el cementeri de la Recoleta. A lo llarc de les décades, els Lezica han format llaços de sanc en atres famílies porteñas tradicionals com els Aguirre, Aldao, Alvear, Dorrego, Ortiz Basualdo, Santa Coloma, Unzué, Ugarte i Zapiola. Part d'este llinage descendix directament de personalitats destacades de l'història argentina com Marquita Sánchez de Thompson, Ernesto "Che" Guevara o Francisco Pascasio Moreno.
Referències
Bibliografia
- Atienza i Navaixes, Juliol de (1948). Nobiliario espanyol: diccionari heràldic de llinages espanyols i de títuls nobiliarios, Aguilar.
- Lluna, Félix (1994). Breu història dels argentins, Buenos Aires: Planeta / Espill de l'Argentina. ISBN 950-742-415-6.
- Migden Socolow, Susan (1978). Merchants of Buenos Aires 1778–1810 (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-051-175-982-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Familia Lezica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.