L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Família Echave

La família Echave és una família novohispana d'orige vasc que inclou tres generacions de pintors dels sigles XVI i XVII.

Història

Els ambiciosos programes artístics portats a terme en Nova Espanya durant el XVI varen iniciar una demanda d'artistes que va servir a molts espanyols que varen creuar l'Atlàntic per a eixir d'un anonimat o d'una posició d'artista de segon orde d'haver-se quedat en Espanya. A uns atres, en canvi, esta circumstància els va permetre dispondre d'uns mijos per a realisar la seua obra dels que, en molts casos, no haurien dispost en la Península. Tot això explica el «retart» estilístic d'algunes realisacions i lo grandiós i renovador d'unes atres.

El cas de la família Echave, que va jugar un paper decisiu en la pintura novohispana del XVII, és un eixemple clar de cóm uns artistes que haurien segut mers epígons en Espanya, es varen convertir en orientadores i figures de primer orde en Nova Espanya. Lo mateix que ocorria en l'Edat Mija l'ofici es va transmetre per tradició familiar. I, aixina, veem cóm els successius membres de dita família no varen deixar d'ocupar, durant vàries generacions, un paper rellevant en la pintura hispanoamericana del XVII.

El primer membre de la família va ser Baltasar d'Echave Orio, artiste vasc naixcut a mitan del XVI que marcha a la Ciutat de Mèxic en 1573. En la seua formació artística s'advertix un cert arcaisme, com és propi dels pintors novohispanos de llavors, lo que no ha d'atribuir-se a una formació provinciana del nostre artiste en la Península, sino a que, provablement, el seu aprenentage ho va realisar en Mèxic en Francisco de Gamboa i Ibía, pintor allí establit, en la filla del qual va casar.

La formació de Baltasar d'Echave Orio es produïx en l'estètica de l'última Renaixença -la seua obra pertany fonamentalment al XVII-; per això, és fàcil d'explicar l'influència del manierisme florentino a la que se sumixca, concretament en la factura solta i lliure d'algunes de les seues obres, la veneciana. Junt a estos elements, que ya resultaven tradicionals per a les dates que tanquen la seua activitat, si la comparem en lo que s'estava realisant llavors en Espanya, cal advertir la presència d'algunes traces que nos parlen de cóm el nostre artiste se sent atret per formes pròpies de les noves orientacions de la pintura del XVII. Aixina, els rompimientos de glòria d'algunes de les seues composicions denoten cóm se sent atret per la nova estètica. En el Museu Nacional d'Art es conserven algunes obres seues, com el Martiri de Sant Aproniano (1612), en les que açò es destaca en tota evidència.

L'activitat de Baltasar d'Echave Orio va ser important dins del marc de la pintura novohispana del seu temps. Va eixecutar importants obres per a iglésies i convents. Entre estes cal mencionar el retaule, de 1609, de Santiago de Tlatelolco, entre les pintures del qual, per la seua novetat iconográfica, mereix citar-se La Visitación. Baltasar d'Echave Orio supon en la pintura mexicana d'entorn a 1600 la pervivencia de les solucions manieristas alterades per la presència d'algunes traces que denoten el coneiximent i l'incorporació a les fòrmules seiscentistas.

  • Baltasar d'Echave Orio
  •  
    L'adoració dels reis
  •  
    L'oració en l'hort
  •  
    El martiri de sant Aproniano
  •  
    El martiri de sant Ponciano
  •  
    La Porciúncula
  •  
    Retrat d'una dama

El seu fill, Baltasar d'Echave Ibía, supon una continuació, matisada en traces pròpies i personals, de la seua obra. Baltasar d'Echave Ibía naix en Mèxic a finals del XVI i mor a mitan de la centuria següent. La formació artística inicial la va realisar en el taller patern. Es tracta, puix, no d'un artiste espanyol que emigra a la Ciutat de Mèxic, sino d'un pintor naixcut en Nova Espanya. Per això no estranyen algunes traces que fan de la seua pintura, al marge de la seua relació en les tendències espanyoles, alguna cosa específicament mexicà (Concepció del Museu Nacional d'Art, eixecutada en 1622). El seu estil, no obstant, seguix sent una prolongació arcaizante del manierisme. Un atre aspecte ple d'interés de l'obra de Baltasar d'Echave Ibía és la seua llabor de paisagista, en la que s'ha resaltat com a traça personal la seua extraordinària predilecció i la seua sensibilitat en l'ocupació dels blaus. Estos paisages, realisats en coure, com ha senyalat Angulo, es deuran a la moda flamenca imposta per este tipo d'obres i a la gran acceptació que varen tindre en Espanya.

  • Baltasar d'Echave Ibía
  •  
    Inmaculada Concepció
  •  
    San Pablo i sant Antonio ermitaños
  •  
    Tota pulchra [La Inmaculada]
  •  
    San Mateo

Sense la personalitat d'Echave Ibía, el seu germà, Manuel, va anar també pintor d'interés en el que a les influències manieristas se superponen unes atres, més modernes, tenebristas.

Els anteriors membres de la família Echave es varen moure tots ells en una òrbita de compromís entre la tradició manierista i la nova estètica barroca. Baltasar d'Echave Rioja (1632 - 1682), fill d'Echave Ibía, supon un pas alvance en l'incorporació de la pintura mexicana a les fòrmules del ple barroquisme. En la seua obra es destaca una presència d'elements tenebristas, procedents de l'influència general que va marcar la pintura de Zurbarán en els mexicans, junt en una llibertat i llaugerea en la factura, un moviment en les composicions i un émfasis que conduïxen a l'última etapa de la pintura barroca sexcentista. A diferència de lo que hem vist en els membres de la família dalt citats, en els que la formació es realisava en el taller familiar, inclós Echave Orio que la realisa en el del seu sogre, Echave Rioja es va formar en l'estil de José Juárez, un atre dels més destacats pintors mexicans de l'época. La personalitat artística d'Echave Rioja es definix per la seua desenfade, per la força en que acomet l'eixecució de les seues obres, per la soltura i dissolució de la pasta que existix en els seus quadros i que li convertixen en el pintor de la família més integrat en l'estètica pictòrica del barroc. En algunes composicions com L'Adoració dels Reis (1659) el nostre pintor no és insensible a l'influència dels models de Rubens, pintor que expressa plenament esta tendència. En una atra obres, com el Sepeli de Crist, del Museu de Belles arts de Mèxic (1665), el nostre pintor, junt a les característiques personals aludides es mostra encara tenebrista. És per lo que Echave Rioja juga un paper decisiu en la pintura mexicana com a transició del tenebrisme al barroquisme que desenrollarà Cristóbal de Villalpando. Tal volta, d'haver-se format en el seu pare, en lloc d'en Juárez, Echave Rioja no hauria supost esta posició de trànsit i hauria permaneixcut com un artiste de traces molt més arcaizantes.

  • Baltasar d'Echave i Rioja
  •  
    El sepeli de Crist
  •  
    El martiri de sant Pedro Arbués

L'activitat de la família Echave té també una prolongació en l'obra d'Hipólito Rioja al que pertany la Santa Catalina salvada del martiri (Acadèmia de Belles arts de Mèxic). En les tres generacions de pintors de la família Echave, l'evolució experimentada per la pintura mexicana des de finals del XVI fins a l'últim terç del XVII queda perfectament traçada, en independència dels atres pintors, no menys importants, que varen treballar per eixos anys en Mèxic.

  • Hipólito Rioja
  •  
    El martiri de santa Catalina de Aleixandria
  •  
    El martiri de sant Lorenzo

Bibliografia

  • M. TOUSSAINT, Art colonial en Mèxic, Mèxic 1949;
  • GALINDO, Baltasar d'Echave el Vell, «Estudiant», 1,27;
  • G. DANES, Baltasar d'Echave Ibía, «Anals de l'Institut d'Investigacions Estètiques», III (1942) 15-26;
  • D. ANGULO, Història de l'Art Hispanoamericà, II, Barcelona 1950;
  • L. CASTEDO, Història de l'Art i de l'arquitectura llatinoamericana. Des de l'época precolombina fins a hui, Barcelona 1970.

Enllaços externs

Plantilla:Enciclopèdia GER


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Família_Echave&oldid=1440913»