Factories balleneres vasques en Terranova
Les factories balleneres vasques en Terranova varen ser instalacions estacionals establides durant els sigles XVI i XVII per marins vascs, principalment procedents de ports de Guipúscoa (País Vasc,Espanya) en el propòsit d'explotar les riques calades de ballenes de l'Atlàntic nort.[1]
L'auge de la demanda europea d'oli de ballena —amprat com a combustible per a llànties d'allumenament i en l'indústria— va impulsar als balleners vascs a expandir les seues activitats cap a la regió de Labrador, en l'actual costa oriental de Canadà.[2]
Les campanyes solien desenrollar-se entre la primavera i l'autumne, movilisant entre mil i dos mil hòmens distribuïts en una quinzena de naos. Una volta capturades les ballenes, estes es remolcaven fins a terra ferma, a on es processaven en factories que disponien de grans calderes de ferro per a fondre el greix i obtindre el valiós oli.
El president nortamericà Thomas Jefferson considerava estos assentaments com la primera activitat econòmica industrial desenrollada en Amèrica del Nort.[3]
Descripció
Els vascs contaven en una llarga tradició en la caça de cetàceus des de l'Edat Mija, especialment en la mar Cantàbrica. No obstant, la disminució de les calades locals i l'aument de la demanda d'oli varen dur a estos marins a mamprendre expedicions cada volta més lluntanes, seguint les rutes de l'Atlàntic nort.[4]
Cap a la década de 1530 varen escomençar a establir bases permanents en la costa de Labrador, aprofitant l'abundància de cetàceus —en especial la ballena franca glacial— durant les temporades càlides.[5] Les principals factories es varen alçar en enclavaments resguardats de la mar oberta, com a Ret Bay (Baïa Roja), situada en l'actual província de Terranova i Labrador. Este assentament, hui Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, va ser un dels centres balleners més importants del XVI.[6]
Les instalacions consistien en estructures funcionals pero eficients: forns en grans calderes de ferro per a fondre el greix, almagasens per a l'oli, barracons per als treballadors i drassanes improvisades per a reparar embarcacions. Els restes arqueològiques trobats en Ret Bay inclouen ossos de ballena, ferramentes de ferro, fragments de ceràmica i toneles de fusta.[7] Les relacions entre els balleners i els pobles indígenes de la regió varen ser variables. En alguns casos es varen establir contactes d'intercanvi i cooperació, mentres que en uns atres es varen registrar tensions i enfrontaments.[8]
A mitan del XVII la presència vasca en Terranova va escomençar a declinar per la competència d'atres potències europees —França, Anglaterra i els Països Baixos—, a l'activitat de corsaris i pirates, a l'agotament progressiu de les calades i al canvi dels hàbits de consum en Europa. La firma del Tractat de Utrecht en 1713 va marcar el fi de la presència espanyola en la regió.[9]
Pese a això, el llegat d'esta activitat perdura en el patrimoni arqueològic, en la toponímia local i en els vínculs històrics entre les comunitats vasques i Canadà. Les investigacions en llocs com a Ret Bay han permés reconstruir en gran detalle la vida i tecnologia dels balleners del XVI.[10]
Un episodi tràgic va ocórrer durant l'hivern de 1576-1577, quan varis centenars de balleners vascs varen quedar atrapats per un hivern prematur i varen perir congelats junt a les seues naus. El succés va ser recordat durant generacions com “la gran invernada”.[11]
Investigacions i troballes arqueològiques
L'historiadora Selma Huxley va descobrir que els antics ports balleners s'ubicaven en la costa nort de l'estret de Belle Isle i en la costa sur de Labrador. El principal d'ells era Ret Bay, a on va localisar documents inèdits dictats per marins vascs: una venda de chalupas (1572) i dos testament (1577 i 1584), considerats els texts civils més antics redactats en Canadà.[12]
Huxley també va identificar referències a varis naufragis de naus vasques del XVI:
- la Sant Joan i la María de Sant Sebastià, procedents de Passages i Sant Sebastià respectivament, afonades en Ret Bay i Chateau Bay;
- la Madalena de Motrico, perduda en 1565;
- i una atra nao de Passages naufragada en Pinware Bay en 1563.
Actualment s'està construint en el Museu-Drassana Albaola, en Passages (Guipúscoa), una rèplica exacta de la nao Sant Joan, seguint els plans obtinguts a partir dels restants trobats en Ret Bay.[13]
Referències
- ↑ «Quan les costes de Terranova eren 'terra de vascs'».Diari Vasc. 2017.
- ↑ «Els balleners vascs de l'Edat Moderna».National Geographic. 2023.
- ↑ estar-america-abans-cristobal-còlon-201903250129_notícia.html «El mit de que els balleners vascs varen estar en Amèrica abans que Cristóbal Colón».ABC. 2019.
- ↑ López, Ernesto«La caça de ballenes i les pesquería d'altura».Enciclopèdia Auñamendi.
- ↑ «Ret Bay».Enciclopèdia Auñamendi.
- ↑ «Ret Bay (Canadà), que fora estació ballenera vasca del sigle XVI, celebra la seua designació com a Patrimoni Mundial».Europa press.
- ↑ Azkarate, A.«LAS APORTACIONES ARQUEOLÓGICAS I LA IDSTORIOGRAFIA SOBRE EL FENÓMENO BALLENERO VASCO EN TIERRAS AMERICANAS».Diputació Foral de Viscaya.
- ↑ Esteban, Aitor«Aniaq: el meu’kmaq i vascs».Cases Vasques. 2006.
- ↑ «Descobriment de Terranova i de la peixca de l'abadejo, pels guipuscoans».Recursos per a l'ensenyança de l'Història Moderna.
- ↑ «ALBAOLA EN NATIONAL GEOGRAPHIC».Albaola.2016.
- ↑ «Peixca ballenera vasca: l'aventura del Cantàbric a Terranova».Història.
- ↑ «El cas de Selma Huxley».Dònes en ciència. 2018.
- ↑ Bilbao, Josu«L'aventura del ballener Sant Joan i l'arqueologia subaquàtica».Ministeri de Transports.