Factories balleneres vasques en Terranova

Les factories balleneres vasques en Terranova varen ser instalacions estacionals establides durant els sigles XVI i XVII per marins vascs, principalment procedents de ports de Guipúscoa (País Vasc,Espanya) en el propòsit d'explotar les riques calades de ballenes de l'Atlàntic nort.[1]

Erro al crear miniatura:
Barco ballener vasc

L'auge de la demanda europea d'oli de ballena —amprat com a combustible per a llànties d'allumenament i en l'indústria— va impulsar als balleners vascs a expandir les seues activitats cap a la regió de Labrador, en l'actual costa oriental de Canadà.[2]

Les campanyes solien desenrollar-se entre la primavera i l'autumne, movilisant entre mil i dos mil hòmens distribuïts en una quinzena de naos. Una volta capturades les ballenes, estes es remolcaven fins a terra ferma, a on es processaven en factories que disponien de grans calderes de ferro per a fondre el greix i obtindre el valiós oli.

El president nortamericà Thomas Jefferson considerava estos assentaments com la primera activitat econòmica industrial desenrollada en Amèrica del Nort.[3]

Descripció

Els vascs contaven en una llarga tradició en la caça de cetàceus des de l'Edat Mija, especialment en la mar Cantàbrica. No obstant, la disminució de les calades locals i l'aument de la demanda d'oli varen dur a estos marins a mamprendre expedicions cada volta més lluntanes, seguint les rutes de l'Atlàntic nort.[4]

Erro al crear miniatura:
Factories balleneres vasques en Terranova

Cap a la década de 1530 varen escomençar a establir bases permanents en la costa de Labrador, aprofitant l'abundància de cetàceus —en especial la ballena franca glacial— durant les temporades càlides.[5] Les principals factories es varen alçar en enclavaments resguardats de la mar oberta, com a Ret Bay (Baïa Roja), situada en l'actual província de Terranova i Labrador. Este assentament, hui Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, va ser un dels centres balleners més importants del XVI.[6]

Les instalacions consistien en estructures funcionals pero eficients: forns en grans calderes de ferro per a fondre el greix, almagasens per a l'oli, barracons per als treballadors i drassanes improvisades per a reparar embarcacions. Els restes arqueològiques trobats en Ret Bay inclouen ossos de ballena, ferramentes de ferro, fragments de ceràmica i toneles de fusta.[7] Les relacions entre els balleners i els pobles indígenes de la regió varen ser variables. En alguns casos es varen establir contactes d'intercanvi i cooperació, mentres que en uns atres es varen registrar tensions i enfrontaments.[8]

A mitan del XVII la presència vasca en Terranova va escomençar a declinar per la competència d'atres potències europees —França, Anglaterra i els Països Baixos—, a l'activitat de corsaris i pirates, a l'agotament progressiu de les calades i al canvi dels hàbits de consum en Europa. La firma del Tractat de Utrecht en 1713 va marcar el fi de la presència espanyola en la regió.[9]

Pese a això, el llegat d'esta activitat perdura en el patrimoni arqueològic, en la toponímia local i en els vínculs històrics entre les comunitats vasques i Canadà. Les investigacions en llocs com a Ret Bay han permés reconstruir en gran detalle la vida i tecnologia dels balleners del XVI.[10]

Un episodi tràgic va ocórrer durant l'hivern de 1576-1577, quan varis centenars de balleners vascs varen quedar atrapats per un hivern prematur i varen perir congelats junt a les seues naus. El succés va ser recordat durant generacions com “la gran invernada”.[11]


Investigacions i troballes arqueològiques

L'historiadora Selma Huxley va descobrir que els antics ports balleners s'ubicaven en la costa nort de l'estret de Belle Isle i en la costa sur de Labrador. El principal d'ells era Ret Bay, a on va localisar documents inèdits dictats per marins vascs: una venda de chalupas (1572) i dos testament (1577 i 1584), considerats els texts civils més antics redactats en Canadà.[12]

 
Escut peixcador de ballenes en Mutriku

Huxley també va identificar referències a varis naufragis de naus vasques del XVI:

  • la Sant Joan i la María de Sant Sebastià, procedents de Passages i Sant Sebastià respectivament, afonades en Ret Bay i Chateau Bay;
  • la Madalena de Motrico, perduda en 1565;
  • i una atra nao de Passages naufragada en Pinware Bay en 1563.

Actualment s'està construint en el Museu-Drassana Albaola, en Passages (Guipúscoa), una rèplica exacta de la nao Sant Joan, seguint els plans obtinguts a partir dels restants trobats en Ret Bay.[13]

Referències