FIFO i LIFO (contabilitat)

FIFO i LIFO (també cridats PEPS i UEPS) són métodos contables dissenyats per a valorar inventaris i assunts financers que involucren diners que una companyia associa en inventari de bens produïts, matèria primera, parts o components. O també en l'hostaleria s'usa per a traure l'aliment que més du per la caducitat

Esquema FIFO

FIFO

Vore també: FIFO

Este método assumix que el pròxim artícul que serà venut és el que du més temps almagasenat. En una economia en preus creixents (durant una inflació) és habitual que les companyies ho utilisen durant els seus inicis per a aumentar el valor dels seus actius. Mentres els bens més vells i barats es venen, els bens més nous i cars es mantenen com a actius de l'empresa. El cost de venda serà el més antic dels preus d'adquisició existents, i les existències finals coincidiran en les últimes entrades en l'almagasén de l'empresa. Tindre l'inventari més costós i el cost de productes venuts més baix permet que l'empresa mostre un millor rendiment econòmic. No obstant, a mida que van creixent, algunes empreses preferixen canviar el seu sistema de contabilitat d'inventari a LIFO per a reduir el pagament d'imposts. FIFO és un acrònim que significa "primer en entrar, primer en eixir". En este método de valoració d'inventari, l'empresa conta el valor d'inventari rebut en primer lloc quan es fan les vendes. Una de les raons més comunes que una societat decidix usar FIFO és perque és una forma més natural en llínea recta, ya que contes el teu primer inventari com en els primers artículs venuts. Açò ho fa especialment útil quan el seguiment dels artículs de l'inventari és simple.

Liquidació de LIFO

Vore també: LIFO

Sense prendre en conte la ventaja d'imposts diferits, el sistema LIFO pot dur a la liquidació LIFO, una situació en a on el negoci no reemplaça l'inventari venut ni busca elevar la seua utilitat, sino que l'inventari vell és venut o liquidat. Si els preus han estat creixent constantment, este inventari antic tindrà un cost menor, i la seua liquidació causarà una major facturació i per això el pagament de més imposts, anulant aixina la ventaja de la càrrega tributària que va motivar inicialment l'adopció del sistema LIFO. Algunes companyies que utilisen LIFO tenen inventari de décades d'antiguetat registre en els seus llibres a preus molt baixos. Per a estes empreses, una liquidació LIFO resultaria en una facturació inflada i en el pagament de més imposts.

També tenim que prendre en conte l'últim método de revalorizacion d'existència el qual s'identifica en les sigles PMP la qual significa Preu Mig Ponderat. La reserva LIFO (Last In, First Out) són sifres acumulades que deuen ser reportades per les empreses que utilisen el método d'inventari LIFO per a la contabilitat financera i per als imposts. La reserva LIFO identifica la cantitat adicional d'inventari gastat a través del cost dels bens venuts i no informats com un actiu en el conte d'inventari quan s'utilisa LIFO per a contabilisar l'inventari. Quan el saldo de la reserva LIFO disminuïx d'un periodo a un atre, existix la possibilitat de que les capes d'inventari més velles hagen segut liquidades per una major cantitat de vendes en el periodo que les compres. LIFO és un acrònim que significa "últim en entrar, primer en eixir". Per lo tant, estàs contant el teu inventari més recent que vares rebre en els primers artículs venuts. En realitat, açò et dona un aspecte més realiste dels costs de mercat de l'inventari que embenes, ya que es venen poc despuix de rebut. La raó principal d'algunes companyies que elegixen LIFO en els periodos d'inflació, no obstant, és que ajuda a mantindre els ingressos fiscals actuals baixos, ya que les seues compres més recents solen tindre una base de cost més elevat.

Bibliografia

• Horngren, Sundem, Elliott, Philbrick. Introduction to Financial Accounting', 9th edition. Pearson, 2010.