L'expedició de Diego de Guadalajara de 1654 va ser una expedició espanyola enviada per a seguir la troballa de perles d'aigua dolça de la clòchina en el riu Concho en lo que hui és l'estat de Texas. Encara que els resultats varen ser decepcionants, l'expedició va entrar en contacte continu en la gent de la zona i despuix va dur a la colonisació espanyola en i entorn San Angelo (Texas).

Expedició Castell-Martín

En 1650, Hernando d'Ugarte i la Closca (1649-1652), llavors governador de Nou Mèxic, va enviar una expedició des de Santa Fe, encapçalada pels capitans Diego del Castell i Hernán Martín, per a explorar lo que hui és el nort central de Texas.[1] L'expedició Castell-Martín va viajar uns 840 km al surest de Santa Fe a lo llarc de la ruta que havia seguit el flare dominico Juan de Sals quan va visitar als indis jumanos en 1632.

Varen aplegar al riu Concho, i ho varen cridar riu de les Perles.[2] Ho varen nomenar riu Concho ("riu de les closques") despuix de trobar allí clòchines nacarados de Tampico (Cyrtonaias tampicoensis).[3]

Alguns membres de l'expedició varen ser atres 210  km més al surest fins que varen aplegar als llímits del gran i pobladao territori dels indis teixixques, pero no varen continuar més allà perque no estaven segurs de cóm anaven a ser rebuts. El cap dels teixixques es va enterar de la presència espanyola i va enviar un emissari a reunir-se en ells. L'expedició va permanéixer en la regió durant sis mesos, i va arreplegar mostres de les perles d'aigua dolça. Estes perles varen ser enviades a Luis Enríquez de Guzmán, nové comte d'Alba de Lliste i virrey de la Nova Espanya, i varen ser part de la raó per a la posterior expedició de Guadalajara.[2]

Expedició Guadalajara

La entrada (expedició) Guadalajara es va posar en marcha en 1654 per a donar seguiment a les troballes de Castell.[1] L'expedició provablement va partir abans de la Pasqua de 1654 dirigida pel sargent major Diego de Guadalajara al mando de trenta soldats i 200 indis cristians. Varen viajar fins al riu Concho en el país dels jumanos de la mateixa manera que l'expedició anterior. Segons Cristóbal d'Anaya, parlant en 1663 en un juí per herejía, l'expedició va viajar 300 llegües a l'est durant nou mesos a través de països habitats per indis amables pero no cristians.[2]

El cos principal de l'expedició va permanéixer en el Concho, acampant entre els jumanos. Els jumanos varen ser reclutats per a la collita de clòchines en l'esperança de que tindrien perles de calitat gema.[4] Mentrestant, el capità Andrez Lopéz va viajar en un grup de dotze soldats a unes 130 km a l'est, a on varen trobar una ranchería d'hòmens "cuitao".{{[nota 1]. Varen lluitar contra ells i es varen dur doscents presoners, en doscentes bals de pells d'animals.[2] Quan la partida de Lopéz es va reincorporar a l'expedició principal, la força combinada va retornar a Santa Fe en el seu ric botí de pells i esclaus.[6]

Notes

  1. ↑ Els cuitao només es mencionen en registres del sigle XVII. Podrien haver segut persones de la tribu wichita (tribu).[5]

Referències

Bibliografia