Expansividad de sols
L'expansividad de sols és una propietat física dels sols que pot evaluar-se en una fonamentació. En les estructures constructives existix estovament del sol quan aumenta la seua cantitat d'aigua i es retrauen quan la disminuïx.
Deu distinguir-se el terme "potencial d'expansió", de la "expansió" d'acort d'a on prové dita pèrdua d'aigua. Les argiles expansives produïxen espentes verticals i horisontals afectant les fonamentacions, espentant murs i destruint pisos i canonades enterrades, en esforços que superen els 20 kg/cm², ocasionalment. En les vies es presenten ascensos i descensos que afecten el seu funcionament. També, estos sols expansius es retrauen i els talussos fallen.
Mecanisme estovament
- a) Absorció d'aigua per una argila activa (montmorillonita, per eixemple)
- b) Rebot elàstic de les partícules del sol.
- c) Repulsió elèctrica dels grans d'argila i de les seues cationes adsorbidos.
- d) Expansió de l'aire atrapat en els poros.
En les argila preconsolidadas, per càrregues o per dessecació, estos fenomens són factors altament contribuents. En argila normalment consolidades (o carregades), els factors dominants són dos:
- a) Adsorció d'aigua.
- b) Repulsió elèctrica entre les partícules rodejades d'aigua.
L'expansió de sol per mig de l'experiència dels ingeniers geotecnistas ha demostrat que és factor important en el disseny de la fonamentació de qualsevol estructura, i sobretot per a la prevenció de l'inestabilitat en l'horisó de la seua vida útil.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Expansividad de suelos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.