Excrescència
Entenem per excrescència una protuberància que s'establix en les carns i en la superfície de les diferents parts del cos.

Entre els tumors d'esta naturalea es conten les barrugues, el polipodios lobanillos, les crestes i els condilomes. L'excrescència depén d'una abundància de sucs nutricios, de la relaixació de les parts en que es forma o de qualsevol solució contínua. Els virus poden també produir-la; la seua formació és sempre molt llenta i casi imperceptible.
Veterinària
Es dona en general esta denominació a tot tumor que es forma sobre la superfície de les parts del cos dels animals. Aixina, les figues, els lobanillos, les carnosidades que es formen en les úlceres són excrescencia.
Agricultura
La superabundancia o el refluix de la llacor ocasionen les excrescències en les plantes, pero el primer cas és molt rar i molt freqüent el segon. Sempre que es pode o cort un arbre fòra de temps i se li lleve molta fusta, es pot casi segurament esperar que apareguen en ell tuberosidades com en els oms, fresnos, àlbers de tota espècie etc. o goteres o càncer com en les moreres o goma com en els albercocs i en tots els arbres frutales d'os.
Són freqüents en els oms que es poden en tres anys consecutius durant la llacor d'agost a fi de conservar el full per a alimentar els ganados en hivern. Estes excrescències adquirixen regularment un volum prodigiós, pero a costa de l'arbre, puix es enflaquece insensiblement per la substracció de la llacor que absorbix l'excrescència.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Excrecencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.