Canvis

=== Unió Valenciana ===

=== Unió Valenciana ===

L'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]] i l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]], entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana.   

L'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]], l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]] i Mª Dolors Garcia Broch, entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana.   

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"

|}  

|}  

Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que varen culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia i la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]]

Els valencians varen tindre una veu valenciana en [[Madrit]] en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al [[Partit Popular]] durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia ([[Rita Barberà]]) i a la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] gràcies al denominat [[Pacte del Pollastre]]

No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste i fins i tot compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un més despuix de la seua expulsió.

No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la [[Joventut Valencianista]], per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts [[Héctor Villalba]], qui no estava considerat anticatalaniste i fins i tot compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de [[1996]], Lizondo moriria un més despuix de la seua expulsió.