Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 163: Llínea 163:  
Durant els últims anys del [[franquisme]] i els primers anys de la [[Transició espanyola|transició democràtica]] en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la ciutat de Valéncia. Aparegueren en escena grups pancatalanistes radicals i violents com el MDT (Moviment de Defensa de la Terra), La Crida (Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana), el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), etc., aixina com, el grup català terroriste Terra Lliure, alguns dels quals mantindrien la seua ''lluita'' fins als primers anys del primer govern autonòmic del [[PSPV]].
 
Durant els últims anys del [[franquisme]] i els primers anys de la [[Transició espanyola|transició democràtica]] en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la ciutat de Valéncia. Aparegueren en escena grups pancatalanistes radicals i violents com el MDT (Moviment de Defensa de la Terra), La Crida (Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana), el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), etc., aixina com, el grup català terroriste Terra Lliure, alguns dels quals mantindrien la seua ''lluita'' fins als primers anys del primer govern autonòmic del [[PSPV]].
   −
L'any 1976 es crea la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) una federació d'entitats culturals valencianes. La Coordinadora convocà les principals movilisacions de la nomenada [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous (1978), fins a una multitudinària que eixiren als carrers del [[Cap i Casal]] més de 500.000 persones en defensa de la Llengua Valenciana, el 13 de juny de 1997, passant per les històriques i multitudinàries manifestacions de 1979 reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de 1982 en defensa dels símbols valencians.
+
L'any [[1976]] es crea la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) una federació d'entitats culturals valencianes. La Coordinadora convocà les principals movilisacions de la nomenada [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous (1978), fins a una multitudinària que eixiren als carrers del [[Cap i Casal]] més de 500.000 persones en defensa de la Llengua Valenciana, el 13 de juny de 1997, passant per les històriques i multitudinàries manifestacions de 1979 reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de 1982 en defensa dels símbols valencians.
    
L'any [[1977]] es crea el [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV) per a promoura la cultura i llengua valencianes i en defensa dels interessos valencians i per a fer front a l'imposició [[catalanista]]. Fon fundat durant l'octubre de 1977 per [[Manuel Zarzo i Lozano]].  
 
L'any [[1977]] es crea el [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV) per a promoura la cultura i llengua valencianes i en defensa dels interessos valencians i per a fer front a l'imposició [[catalanista]]. Fon fundat durant l'octubre de 1977 per [[Manuel Zarzo i Lozano]].  
Llínea 169: Llínea 169:  
L'any 1977, es crea l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV), partit que agrupava a tot el valencianisme sense importar l'ideologia dels seus membres. En URV militaren, entre atres, [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent González Lizondo]]. En el I Congrés de la URV, en octubre de 1979, es va impondre per majoria la corrent més progressista i nacionalista, desembocant en una refundació del partit en la que va canviar el seu nom pel d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] i bona part del seu ideari, adoptant una llínea fortament d'esquerres i nacionalista. Açò va provocar l'eixida del sector més conservador i regionaliste, encapçalat pel propi Miguel Ramón.   
 
L'any 1977, es crea l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV), partit que agrupava a tot el valencianisme sense importar l'ideologia dels seus membres. En URV militaren, entre atres, [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent González Lizondo]]. En el I Congrés de la URV, en octubre de 1979, es va impondre per majoria la corrent més progressista i nacionalista, desembocant en una refundació del partit en la que va canviar el seu nom pel d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] i bona part del seu ideari, adoptant una llínea fortament d'esquerres i nacionalista. Açò va provocar l'eixida del sector més conservador i regionaliste, encapçalat pel propi Miguel Ramón.   
   −
L'any 1978 es crea l'entitat pancatalanista [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) sent el seu primer president, [[Joan Fuster]]. ACPV sería l'encarregada de promoure la cultura i llengua catalanes, aixina com, la desaparició de la llengua valenciana per absorció del català, i de ser el paraigües d'una ret d'associacions i entitats totes encaminades al mateix fi, rebent fortes subvencions de la Generalitat de Catalunya. ACPV va ser la responsable, durant més de 20 anys, de l'emissió de la senyal analògica i, més recentment, de la senyal digital de les cadenes catalanes TV3, 33, Canal Super 3/3XL, Catalunya Ràdio i iCat FM en la Comunitat Valenciana. Durant el temps, ACPV ha creat una ret de ''Casals Jaume I'' per totes les comarques valencianes i és la propietaria d'un edifici (antic edifici ''El Siglo Valenciano'') en el mateix centre de la ciutat de Valéncia, denominat ''Centre Octubre'' finançat pel govern català. Va ser adquirit per [[Eliseu Climent]] quan era president de ACPV durant l'any [[2005]]. ACPV és l'entitat encarregada d'organisar tots els anys el [[Correllengua]], una campanya escolar de protesta, amagada baix un acte lúdic i festiu, destinada a la defensa i promoció de la llengua catalana.     
+
L'any [[1978]] es crea l'entitat pancatalanista [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) sent el seu primer president, [[Joan Fuster]]. ACPV sería l'encarregada de promoure la cultura i llengua catalanes, aixina com, la desaparició de la llengua valenciana per absorció del català, i de ser el paraigües d'una ret d'associacions i entitats totes encaminades al mateix fi, rebent fortes subvencions de la Generalitat de Catalunya. ACPV va ser la responsable, durant més de 20 anys, de l'emissió de la senyal analògica i, més recentment, de la senyal digital de les cadenes catalanes TV3, 33, Canal Super 3/3XL, Catalunya Ràdio i iCat FM en la Comunitat Valenciana. Durant el temps, ACPV ha creat una ret de ''Casals Jaume I'' per totes les comarques valencianes i és la propietaria d'un edifici (antic edifici ''El Siglo Valenciano'') en el mateix centre de la ciutat de Valéncia, denominat ''Centre Octubre'' finançat pel govern català. Va ser adquirit per [[Eliseu Climent]] quan era president de ACPV durant l'any [[2005]]. ACPV és l'entitat encarregada d'organisar tots els anys el [[Correllengua]], una campanya escolar de protesta, amagada baix un acte lúdic i festiu, destinada a la defensa i promoció de la llengua catalana.     
    
Algunes notícies aparegudes en prensa sobre estos grups pancatalanistes:
 
Algunes notícies aparegudes en prensa sobre estos grups pancatalanistes:
25 082

edicions

Menú de navegació