Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
17 bytes afegits ,  08:24 27 jul 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa'' En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.  
+
'''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa''. En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció.  
    
Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges medievals.  
 
Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles despuix les llonges medievals.  
Llínea 15: Llínea 15:  
Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal.
 
Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal.
   −
Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el bisbe de Roma, Patriarca d'Occident.
+
Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el [[Papa de Roma|bisbe de Roma]], Patriarca d'Occident.
    
La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió.
 
La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió.
124 351

edicions

Menú de navegació