Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' (1891) i del periòdic ''ABC'' (1903), Torcuato Luca de Tena i Álvarez-Ossorio, fill de Juan Ignacio Luca de Tena —que va dirigir este periòdic entre 1929 i 1936—, i germà del també periodiste Guillermo Luca de Tena.

Membre d'una coneguda família de periodistes monàrquics, era net del fundador de la revista ''Blanco y Negro'' ([[1891]]) i del periòdic ''ABC'' ([[1903]]), Torcuato Luca de Tena i Álvarez-Ossorio, fill de Juan Ignacio Luca de Tena —que va dirigir este periòdic entre [[1929]] i [[1936]]—, i germà del també periodiste Guillermo Luca de Tena.

Va ser un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] entre 1946 i 1974. Va passar uns anys en [[Chile]], on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava a penes díhuit anys, ''Albor''. Es va llicenciar en Madrit i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la Segona Guerra Mundial va eixercir com a corresponsal del ABC en Londres i en 1952 va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en 1953 a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.

Va ser un actiu dramaturc i diplomàtic i va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] entre [[1946]] i [[1974]]. Va passar uns anys en [[Chile]], a on el seu pare va ser nomenat embaixador. Allí va cursar tres anys de Dret i va publicar el seu primer llibre de versos quan contava apenes díhuit anys, ''Albor''.  

A l'any següent, en 1954, es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i Mèxic. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre 1962 i 1975. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.

Es va llicenciar en [[Madrit]] i va iniciar la seua marcha en el periodisme. Va fundar l'edició aérea del ABC. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] va eixercir com a corresponsal del ABC en [[Londres]] i en [[1952]] va assumir la direcció del diari, càrrec del que va ser destituït en [[1953]] a causa de les seues friccions en el Ministre d'Informació falangista Gabriel Arias-Salgado: en menys d'un any el diari va sofrir onze expedients per causes tan insignificants com usar la denominació de "Jefe del Estado" en lloc del terme "Caudillo", i va tindre que aguantar les permanents intromissions de la censura en qüestions tan banals com substituir el nom d'Alfonso X pel de Cervantes per a evitar la propaganda encoberta de les idees monàrquiques.

Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de 1964, si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En 1967, en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per Franco. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de 1969 un vot negatiu en ser nomenat Juan Carlos I successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.

A l'any següent, en [[1954]], es va presentar junt a Joaquín Calvo Sotelo, Joaquín Satrústegui i Juan Manuel Fanjul en la candidatura a les eleccions a regidor en Madrit, com a alternativa a la del Moviment, i que va fracassar al no contar, en eixe moment, en el beneplàcit del "Cap de l'Estat". Va actuar com a corresponsal també en Washington, Orient Mig i [[Mèxic]]. Va tornar despuix a ocupar la direcció de l'empresa familiar ABC entre [[1962]] i [[1975]]. Durant eixos anys va mantindre una estreta relació en polítics tecnòcrates tan destacats com Gonzalo Fernández de la Mora ―a qui va incorporar com a editorialiste i cap de colaboracions del ABC quan va eixercir per primera volta la direcció del diari ― o com Laureano López Rodó, qui promovia la conveniència d'aplicar la Llei de Successió i la designació de Juan Carlos I en l'entorn de Carrero Blanco.

Membre de número de la Real Acadèmia Espanyola (1973), despuix de ser desdonat pels accionistes de la direcció del ABC va marchar a Mèxic i es va consagrar en la lliteratura: entre 1976 i 1999 va publicar dèu noveles, tres comèdies i un llibre.

Va intervindre en política com a Procurador de les Corts baix el mandat de [[Franco]] des de [[1964]], si be en una certa actitut de distanciament irònic que ho revelava en les seues cròniques parlamentàries. En [[1967]], en desenrollar-se la Llei Orgànica de l'Estat, va alcançar en el Consell Nacional un dels llocs designats directament per [[Franco]]. La seua fidelitat a la persona de Juan de Borbón va ser tal que va emetre en les Corts de [[1969]] un vot negatiu en ser nomenat [[Juan Carlos I]] successor per Franco sense respectar l'orde dinàstic.

Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de Manuel Fraga Iribarne com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.

 

Dins del franquisme va començar sent un monàrquic llegitimiste per a despuix ser considerat un dels nomenats en la gerga de l'época evolucionistes del règim, és dir, entre els qui acceptaven sense discussió l'autoritat de Franco pero admetien la conveniència de promoure alguns canvis per al pervindre. En els últims temps va estar en l'òrbita de [[Manuel Fraga Iribarne]] com un dels membres del partit polític ''Alianza Popular''.

== Premis ==

== Premis ==