26 027
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 16:
Llínea 16: + +
Història contemporànea de la llengua valenciana (vore font)
Revisió de 17:18 28 jun 2016
, 17:18 28 jun 2016→Antecedents
Podem citar atres diccionaris, com: Els manuscrits de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) d'un diccionari compost de dos parts, ''Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno al castellano'' i un Diccionari Valencià-Castellà. Justo Pastor Fuster en 1827 escriu un ''Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces más oscuras y antiguas''. Luís Lamarca en el seu ''Ensayo de un diccionario Valenciano-castellano'' de 1851. Pero en el sigle XIX la lexicografia valenciana conegué obres ben importants com la de l'advocat valencià Josep Escrig i Martínez ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de 1851, que el reeditarà en 1887, aumentat i corregit per [[Constantí Llombart]] o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.
Podem citar atres diccionaris, com: Els manuscrits de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) d'un diccionari compost de dos parts, ''Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno al castellano'' i un Diccionari Valencià-Castellà. Justo Pastor Fuster en 1827 escriu un ''Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces más oscuras y antiguas''. Luís Lamarca en el seu ''Ensayo de un diccionario Valenciano-castellano'' de 1851. Pero en el sigle XIX la lexicografia valenciana conegué obres ben importants com la de l'advocat valencià Josep Escrig i Martínez ''Diccionario Valenciano-Castellano'' de 1851, que el reeditarà en 1887, aumentat i corregit per [[Constantí Llombart]] o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquim Martí i Gadea de l'any 1891. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.
L'any 1878 naix l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] per iniciativa de Constantí Llombart,
A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.
A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.