− | La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'[[agricultura]] (oliveres i [[cep]]) i en l'industria alfarera. Dins del cultiu de regadiu se sembren [[dacsa]], [[alfals]], [[tabac]] i [[hortalices]]. El secà, molt més ampli, se destina fonamentalment al cep (per a [[vi]] i per a taula en la varietat [[Rosetti]]) i oliveres de les quals l'[[oli]] l'elabora una cooperativa local. L'[[armela|armeler]] ocupa des de fa anys una superfície considerable. La ganaderia carix d'importància. | + | La seua economia s'ha basat tradicionalment en l'[[agricultura]] (oliveres i [[cep]]) i en l'indústria alfarera. Dins del cultiu de regadiu se sembren [[dacsa]], [[alfals]], [[tabac]] i [[hortalices]]. El secà, molt més ampli, se destina fonamentalment al cep (per a [[vi]] i per a taula en la varietat [[Rosetti]]) i oliveres de les quals l'[[oli]] l'elabora una cooperativa local. L'[[armela|armeler]] ocupa des de fa anys una superfície considerable. La ganaderia carix d'importància. |
− | En el seu terme existixen bones pedreres d'[[argila]] que han vingut suministrant secularment de matèria prima a la florent industria en temps passats de gerres destinades l'envasada d'olis i vins. En els últims trenta anys estes industries han sofrit una transformació; s'han abandonat les gerres i la reproducció s'ha centrat en teules, rajoles i atres materials ceràmics per a la construcció. | + | En el seu terme existixen bones pedreres d'[[argila]] que han vingut suministrant secularment de matèria prima a la florent indústria en temps passats de gerres destinades l'envasada d'olis i vins. En els últims trenta anys estes industries han sofrit una transformació; s'han abandonat les gerres i la reproducció s'ha centrat en teules, rajoles i atres materials ceràmics per a la construcció. |