Canvis

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d’horta al canem, l’[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’industria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportació era el motor de l’activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d’horta al canem, l’[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’indústria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportació era el motor de l’activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

== El comerç ==

== El comerç ==

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visió comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construcció del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construccio del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creació d’entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l’ajuntament per a la construcció d’un gimnasi escolar. Defenia la construcció en l’Hort dels Corders d’una escola industrial, la seua família va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d’Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d’administració.  

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visió comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a [[Amèrica]] els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construcció del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construccio del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creació d’entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l’ajuntament per a la construcció d’un gimnasi escolar. Defenia la construcció en l’Hort dels Corders d’una escola indústrial, la seua família va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d’Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d’administració.  

Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera:

Esta preocupació pel desenroll economic de [[Castelló]], ciutat a la qual volia vore convertida en verdadera capital cosmopolita i no trisea aldea provinciana, fon comú per a tot el territori [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Huguet somiava un [[Castelló]] ric en una [[Valéncia]] prospera: