| Durant els últims anys del [[franquisme]] i els primers anys de la [[Transició espanyola|transició democràtica]] en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la ciutat de Valéncia. Aparegueren en escena grups pancatalanistes radicals i violents com el MDT (Moviment de Defensa de la Terra), La Crida (Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana), el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), etc., aixina com, el grup català terroriste Terra Lliure, alguns dels quals mantindrien la seua ''lluita'' fins als primers anys del primer govern autonòmic del [[PSPV]]. | | Durant els últims anys del [[franquisme]] i els primers anys de la [[Transició espanyola|transició democràtica]] en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la ciutat de Valéncia. Aparegueren en escena grups pancatalanistes radicals i violents com el MDT (Moviment de Defensa de la Terra), La Crida (Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana), el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), etc., aixina com, el grup català terroriste Terra Lliure, alguns dels quals mantindrien la seua ''lluita'' fins als primers anys del primer govern autonòmic del [[PSPV]]. |
− | L'any 1976 es crea la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) una federació d'entitats culturals valencianes. La Coordinadora convocà les principals movilisacions de la nomenada [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous (1978), fins a una multitudinària que eixiren al carrers del Cap i Casal més de 500.000 persones en defensa de la Llengua Valenciana, el 13 de juny de 1997, passant per les històriques i multitudinàries manifestacions de 1979 reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de 1982 en defensa dels símbols valencians. | + | L'any 1976 es crea la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) una federació d'entitats culturals valencianes. La Coordinadora convocà les principals movilisacions de la nomenada [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous (1978), fins a una multitudinària que eixiren als carrers del [[Cap i Casal]] més de 500.000 persones en defensa de la Llengua Valenciana, el 13 de juny de 1997, passant per les històriques i multitudinàries manifestacions de 1979 reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de 1982 en defensa dels símbols valencians. |