Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| Muigué el [[17 d'agost]] de [[1990]] víctima d'un fatal accident de circulació en el seu [[Mercedes 250]] ocorregut en l'autopista [[A-7]], en el terme municipal d'[[Albuixech]].<ref>Javier Pérez de Albéniz (1990). [http://elpais.com/diario/1990/08/19/cultura/651016807_850215.html «El cantante Bruno Lomas muere en accidente»]. ''El País''.</ref> | | Muigué el [[17 d'agost]] de [[1990]] víctima d'un fatal accident de circulació en el seu [[Mercedes 250]] ocorregut en l'autopista [[A-7]], en el terme municipal d'[[Albuixech]].<ref>Javier Pérez de Albéniz (1990). [http://elpais.com/diario/1990/08/19/cultura/651016807_850215.html «El cantante Bruno Lomas muere en accidente»]. ''El País''.</ref> |
− |
| |
| | | |
| == Trayectòria artística == | | == Trayectòria artística == |
| | | |
− | '''Los Milos'''
| + | === Los Milos === |
| | | |
| Emilio Baldoví Menéndez va nàixer en la localitat valenciana de Xàtiva. Fill d'un alt mando de l'Eixèrcit de terra espanyol, Emilio pronte va deixar els estudis de la Facultat de Dret per a dedicar-se a la seua carrera artística com a roquer. Junt en dos antics companyers de colege, Salvador Blesa (guitarra solista) i Vicente Castelló (guitarra acústica) varen formar a principis dels 60 el seu primer grup al que varen posar de nom Los Milos. Les seues influències estaven clares: el roc que aplegava d'els Estats Units junt als cantants italians i francesos. | | Emilio Baldoví Menéndez va nàixer en la localitat valenciana de Xàtiva. Fill d'un alt mando de l'Eixèrcit de terra espanyol, Emilio pronte va deixar els estudis de la Facultat de Dret per a dedicar-se a la seua carrera artística com a roquer. Junt en dos antics companyers de colege, Salvador Blesa (guitarra solista) i Vicente Castelló (guitarra acústica) varen formar a principis dels 60 el seu primer grup al que varen posar de nom Los Milos. Les seues influències estaven clares: el roc que aplegava d'els Estats Units junt als cantants italians i francesos. |
Llínea 18: |
Llínea 17: |
| Pero ací varen començar els problemes de la banda. Primer, el restant del grup va preferir quedar-se en Valéncia mentres el seu cantant viajava a França i, posteriorment, Vicente Castelló troba problemes en el nom del grup, que havia segut registrat per Discophon i opta per canviar-ho pel de els Top Són. Açò molesta a Bruno a la seua tornada de la gira francesa, aixina que deixa el grup i forma un de nou, partint d'alguns components dels Diábolos de Burjassot, adoptant el nom de les Estreles de Fòc, que despuix serien renombrats com Bruno i els seus roquers. Holly o "Lucila" ("Lucille" de Little Richard). | | Pero ací varen començar els problemes de la banda. Primer, el restant del grup va preferir quedar-se en Valéncia mentres el seu cantant viajava a França i, posteriorment, Vicente Castelló troba problemes en el nom del grup, que havia segut registrat per Discophon i opta per canviar-ho pel de els Top Són. Açò molesta a Bruno a la seua tornada de la gira francesa, aixina que deixa el grup i forma un de nou, partint d'alguns components dels Diábolos de Burjassot, adoptant el nom de les Estreles de Fòc, que despuix serien renombrats com Bruno i els seus roquers. Holly o "Lucila" ("Lucille" de Little Richard). |
| | | |
− | '''Bruno i els seus roquers'''
| + | === Bruno i els seus roquers === |
| | | |
| La vida del nom Les Estreles de Fòc és molt curta. Bruno Lomas fa en ells una sola actuació com a debut del grup prop de Valéncia: En França i entre els anys 1963 i 1964, actuen en la localitat de Sant Joan dones Pres i, posteriorment, en el Teatre Olympia de París. Allí el productor Johnny Stark li presenta a l'empresari i productor musical Bruno Coquatrix, qui sugerix al grup el canvi de nom pel de Bruno i Els seus Roquers. Graven un únic disc per al sagell Barclay en dos temes ("Perfidia" i "Sí sí nene"). Seguixen actuant per França aplegant a actuar en la festa que es va celebrar per a anunciar el festeig de Johnny Halliday en Sylvie Vartan. | | La vida del nom Les Estreles de Fòc és molt curta. Bruno Lomas fa en ells una sola actuació com a debut del grup prop de Valéncia: En França i entre els anys 1963 i 1964, actuen en la localitat de Sant Joan dones Pres i, posteriorment, en el Teatre Olympia de París. Allí el productor Johnny Stark li presenta a l'empresari i productor musical Bruno Coquatrix, qui sugerix al grup el canvi de nom pel de Bruno i Els seus Roquers. Graven un únic disc per al sagell Barclay en dos temes ("Perfidia" i "Sí sí nene"). Seguixen actuant per França aplegant a actuar en la festa que es va celebrar per a anunciar el festeig de Johnny Halliday en Sylvie Vartan. |
Llínea 26: |
Llínea 25: |
| A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966. | | A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966. |
| | | |
− | | + | === Bruno i els seus roquers === |
− | '''Bruno i els seus roquers'''
| |
| | | |
| La vida del nom Les Estreles de Fòc és molt curta. Bruno Lomas fa en ells una sola actuació com a debut del grup prop de Valéncia: En França i entre els anys 1963 i 1964, actuen en la localitat de Sant Joan dones Pres i, posteriorment, en el Teatre Olympia de París. Allí el productor Johnny Stark li presenta a l'empresari i productor musical Bruno Coquatrix, qui sugerix al grup el canvi de nom pel de Bruno i Els seus Roquers. Graven un únic disc per al sagell Barclay en dos temes ("Perfidia" i "Sí sí nene"). Seguixen actuant per França aplegant a actuar en la festa que es va celebrar per a anunciar el festeig de Johnny Halliday en Sylvie Vartan. | | La vida del nom Les Estreles de Fòc és molt curta. Bruno Lomas fa en ells una sola actuació com a debut del grup prop de Valéncia: En França i entre els anys 1963 i 1964, actuen en la localitat de Sant Joan dones Pres i, posteriorment, en el Teatre Olympia de París. Allí el productor Johnny Stark li presenta a l'empresari i productor musical Bruno Coquatrix, qui sugerix al grup el canvi de nom pel de Bruno i Els seus Roquers. Graven un únic disc per al sagell Barclay en dos temes ("Perfidia" i "Sí sí nene"). Seguixen actuant per França aplegant a actuar en la festa que es va celebrar per a anunciar el festeig de Johnny Halliday en Sylvie Vartan. |
Llínea 35: |
Llínea 33: |
| A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966. | | A pesar de l'èxit, EMI va considerar majors possibilitats d'èxit si Bruno Lomas llançava la seua carrera en solitari, cosa que va iniciar en 1966. |
| | | |
− | | + | === Bruno Lomas com a soliste === |
− | '''Bruno Lomas com a soliste'''
| |
| | | |
| L'elecció de Bruno Lomas li dona una popularitat sense llímits. Ya des del principi el Duo Dinàmic, en pertànyer a la mateixa casa discogràfica, li oferixen a Emilio defendre una cançó d'ells en el Festival del Mediterràneu, "El mensage", quedant en segon lloc i conseguint el Premi de la Crítica. A l'any següent participa de nou en un atre tema del Duo, "Com ahir", que resulta vencedor. | | L'elecció de Bruno Lomas li dona una popularitat sense llímits. Ya des del principi el Duo Dinàmic, en pertànyer a la mateixa casa discogràfica, li oferixen a Emilio defendre una cançó d'ells en el Festival del Mediterràneu, "El mensage", quedant en segon lloc i conseguint el Premi de la Crítica. A l'any següent participa de nou en un atre tema del Duo, "Com ahir", que resulta vencedor. |