Canvis

El 17 d'octubre de 1910 Companys va contraure matrimoni en la seua primera dòna, Mercé Micó,<ref>[http://memoria.cat/companys/content/expedient-de-divorci-de-llu%C3%ADs-companys-i-merce-mic%C3%B3 «Expedient de divorci de Lluís Companys i Mercè Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> en la que va tindre dos fills, [[Lluís Companys i Micó]] (Lluïset),<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc07.pdf «La recuperació de la documentació del president Lluís Companys»]. ''Generalitat de Catalunya'' (en català).</ref> naixcut en 1911, i Maria de l'Alba (igual que una de les seues ties paternes), naixcuda en 1915.<ref name =SC/><ref>[http://memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-de-llu%C3%ADs-companys-mic%C3%B3 «Certificat de naixement de Lluís Companys Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> El seu fill major va manifestar durant la seua joventut síntomes d'[[esquizofrènia]] que es varen agravar i varen complicar en l'edat adulta en una [[tuberculosis|tuberculosis òssea]], per lo que fon enviat a un sanatori de França.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Josep Tarradellas, Josep Sánchez i Cervelló, Carlos Rojas|títul=Los papeles de Tarradellas: república, exilio y transición|editorial=Flor del Viento Ediciones|data=2005|isbn=9788496495050|llengua=castellà}}</ref> La malaltia del seu fill major fon sempre font de preocupació per a Companys.<ref name =SC/>

El 17 d'octubre de 1910 Companys va contraure matrimoni en la seua primera dòna, Mercé Micó,<ref>[http://memoria.cat/companys/content/expedient-de-divorci-de-llu%C3%ADs-companys-i-merce-mic%C3%B3 «Expedient de divorci de Lluís Companys i Mercè Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> en la que va tindre dos fills, [[Lluís Companys i Micó]] (Lluïset),<ref>[http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/ANC/Documents/arxiu/Anc07.pdf «La recuperació de la documentació del president Lluís Companys»]. ''Generalitat de Catalunya'' (en català).</ref> naixcut en 1911, i Maria de l'Alba (igual que una de les seues ties paternes), naixcuda en 1915.<ref name =SC/><ref>[http://memoria.cat/companys/content/certificat-de-naixement-de-llu%C3%ADs-companys-mic%C3%B3 «Certificat de naixement de Lluís Companys Micó»]. ''Documents Inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester'' (en català).</ref> El seu fill major va manifestar durant la seua joventut síntomes d'[[esquizofrènia]] que es varen agravar i varen complicar en l'edat adulta en una [[tuberculosis|tuberculosis òssea]], per lo que fon enviat a un sanatori de França.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Josep Tarradellas, Josep Sánchez i Cervelló, Carlos Rojas|títul=Los papeles de Tarradellas: república, exilio y transición|editorial=Flor del Viento Ediciones|data=2005|isbn=9788496495050|llengua=castellà}}</ref> La malaltia del seu fill major fon sempre font de preocupació per a Companys.<ref name =SC/>

L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró i Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=9788484151845|llengua=català}}</ref>

L'Unió Federal Nacionalista Republicana va tindre el seu major èxit en les eleccions de 1910 en les que va obtindre onze diputats. No obstant la mort del seu líder, [[Josep Maria Vallès]], en 1911, va produir la desbandada del partit en 1912. Este fet va coincidir en la creació del [[Partit Reformiste (Espanya)|Partit Reformiste]] de [[Melquiades Álvarez]], en el que va ingressar l'ala menys nacionalista de la UFNR, entre els integrants de la qual es trobava Companys. També va entrar en l'òrbita del reformisme en el periòdic republicà ''La Publicidad'', per al qual va treballar Companys des de 1904 en la secció de política municipal barcelonesa. Allí va coincidir en [[José Zulueta y Gomis]], [[Laureano Miró y Trepat]] i [[Eusebio Corominas]]. També fon el fundador del semanari ''La Barricada'', del que fon redactor cap en 1912.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Jordi Pomés i Vives, Pere Gabriel|títul=La Unió de Rabassaires: Lluís Companys y el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=9788484151845|llengua=català}}</ref>

En 1913 fon candidat en Barcelona del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en 1915 en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|República]].

En 1913 fon candidat en Barcelona del Partido Reformista en les eleccions municipals en el districte de [[Sants]]-[[Els Corts]], sense resultar elegit. A l'any següent va abandonar el reformisme encara que va mantindre la seua vinculació en ''La Publicidad''. En esta publicació va coincidir en 1915 en [[Marcelino Domingo]] (director del periòdic, del que Companys era redactor cap), en el que mantindria una relació molt estreta i compartiria trayectòria política fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|República]].