Canvis

El Rastre de Valéncia és un mercat a l'aire lliure d'objectes de segona mà que s'organisa tots els dumenges i festius en la plaça de Luis Casanova. Actualment, ho componen al voltant de 500 venedors que conformen un mercat tradicional consolidat en la ciutat dedicat, segons l'Ordenança Municipal de la Venda no Sedentària de l'Ajuntament de Valéncia, a la "venda d'antiguetats i objectes usats, aixina com objectes en fallo o trencament lleu".

El '''Rastre de Valéncia''' és un mercat a l'aire lliure d'objectes de segona mà que s'organisa tots els [[dumenge|dumenges]] i festius en la plaça de Luis Casanova. Actualment, ho componen al voltant de 500 venedors que conformen un mercat tradicional consolidat en la ciutat dedicat, segons l'Ordenança Municipal de la Venda no Sedentària de l'[[Ajuntament de Valéncia]], a la "venda d'antiguetats i objectes usats, aixina com objectes en fallo o trencament lleu".

== Història ==

== Història ==

El Rastre de Valéncia va estar durant sigles ubicat en la Plaça del Mercat, formant part de l'activitat diària d'este centre comercial i neuràlgic de la ciutat. A les portes de la Llonja de la Seda, l'Iglésia dels Sants Joanes (Valéncia) i la plaça de la Companyia, montaven els seus posats drapers, robavegers, chamarilers i ferrovellers. Tots ells dedicats a la venda de ferramentes, mobles, robes i tifells, llibres, quincelles, i tot lo que poguera ser reciclat per a atendre la demanda del moment.

El Rastre de Valéncia va estar durant sigles ubicat en la [[Plaça del Mercat]], formant part de l'activitat diària d'este centre comercial i neuràlgic de la ciutat. A les portes de la [[Llonja]] de la Seda, l'Iglésia dels Sants Joanes (Valéncia) i la plaça de la Companyia, montaven els seus posats drapers, robavegers, chamarilers i ferrovellers. Tots ells dedicats a la venda de ferramentes, mobles, robes i tifells, llibres, quincelles, i tot lo que poguera ser reciclat per a atendre la demanda del moment.

Despuix de la Guerra Civil Espanyola, els llocs ambulants varen desaparéixer i solament va quedar el Passage de Sant Joan -fins a la seua desaparició a finals dels anys 50- i algun chamariler en els covetes dels Sants Joanes.

Despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], els llocs ambulants varen desaparéixer i solament va quedar el Passage de Sant Joan -fins a la seua desaparició a finals dels anys 50- i algun chamariler en els covetes dels Sants Joanes.

En 1960, el Rastre de Valéncia comença una nova etapa en el mercat de la Congregació en la plaça de Nàpols i Sicilia, un dels mercats dedicats a l'alimentació més antics de la ciutat, junt en el modern Mercat Central de Valéncia i el de Mosen Sorell. El mercat de la Congregació estava ya apunt de desaparéixer, permaneixent únicament quatre o cinc casetes de fusta, vetustes i desvencixades, quan gràcies al Sr. Pechuan, ordenança jubilat de l'Ajuntament de Valéncia i aficionat a la quincella antiga, es va conseguir que l'Ajuntament aprovara en ple de 26/02/1960 l'autorisació necessària per a realisar la venda ambulant durant els dumenges i festius.

En [[1960]], el Rastre de Valéncia comença una nova etapa en el mercat de la Congregació en la plaça de Nàpols i Sicilia, un dels mercats dedicats a l'alimentació més antics de la ciutat, junt en el modern [[Mercat Central de Valéncia]] i el de Mosen Sorell. El mercat de la Congregació estava ya apunt de desaparéixer, permaneixent únicament quatre o cinc casetes de fusta, vetustes i desvencixades, quan gràcies al Sr. Pechuan, ordenança jubilat de l'Ajuntament de Valéncia i aficionat a la quincella antiga, es va conseguir que l'Ajuntament aprovara en ple de 26/02/1960 l'autorisació necessària per a realisar la venda ambulant durant els dumenges i festius.

Fins a principis dels anys 70, el Rastre contava en escassament huit o dèu llocs localisats en la plaça de Nàpols i Sicilia, en els que en la seua majoria es venia quincella, rellonges de bojaca i artículs reciclats. En 1984 el Rastre comença a experimentar un creiximent considerable i a estendre's pels carrers adjacents fins a aplegar a la plaça del Arquebisbat.

Fins a principis dels anys 70, el Rastre contava en escassament huit o dèu llocs localisats en la plaça de Nàpols i Sicilia, en els que en la seua majoria es venia quincella, rellonges de bojaca i artículs reciclats. En [[1984]] el Rastre comença a experimentar un creiximent considerable i a estendre's pels carrers adjacents fins a aplegar a la plaça del Arquebisbat.

En 1988, l'ajuntament de l'alcaldesa del PSPV Clementina Ródenas inicia el procés de regulació municipal del Rastre com un mercat més de venda no sedentària dels molts que se celebren en la ciutat. S'eliminen els llocs de la plaça del Arquebisbat i del restant de carrers adjacents, i el Rastre queda circumscrit, en primer lloc, a la Plaça de Nàpols i Sicilia i, més tart, a la plaça de Mosén Millá i el carrer del Baró de Petrés. Aixina mateix, es retiren les dos últimes casetes del mercat de la Congregació; s'asfalta el sol i es pinten les llínees de demarcació dels llocs.

En [[1988]], l'ajuntament de l'alcaldesa del PSPV [[Clementina Ródenas]] inicia el procés de regulació municipal del Rastre com un mercat més de venda no sedentària dels molts que se celebren en la ciutat. S'eliminen els llocs de la plaça del Arquebisbat i del restant de carrers adjacents, i el Rastre queda circumscrit, en primer lloc, a la Plaça de Nàpols i Sicilia i, més tart, a la plaça de Mosén Millá i el carrer del Baró de Petrés. Aixina mateix, es retiren les dos últimes casetes del mercat de la Congregació; s'asfalta el sol i es pinten les llínees de demarcació dels llocs.

En 1994, i ya que s'anaven a realisar reformes en la plaça de Nàpols i Sicilia, l'Ajuntament ho trasllada de nou, en les reticències de part dels venedors i ciutadans assidus al Rastre, a l'aparcament de l'Antic Hospital, confrontant en les carrer de Guillen de Castro i Quevedo.

En [[1994]], i ya que s'anaven a realisar reformes en la plaça de Nàpols i Sicilia, l'Ajuntament ho trasllada de nou, en les reticències de part dels venedors i ciutadans assidus al Rastre, a l'aparcament de l'Antic Hospital, confrontant en les carrer de Guillen de Castro i Quevedo.

En 1997 de nou es produïx el trasllat del Rastre a un nou emplaçament per la construcció d'un nou aparcament aledany al MUVIM, sent el nou destí del mercat la plaça de LuisCasanova, lloc on s'ubica actualment.

En [[1997]] de nou es produïx el trasllat del Rastre a un nou emplaçament per la construcció d'un nou aparcament aledany al MUVIM, sent el nou destí del mercat la plaça de Luis Casanova, lloc a on s'ubica actualment.