26 219
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + − Concursà i intervé en diversos certàmens poètics en els anys [[1474]], [[1486]], [[1488]] i [[1511]], en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra ''Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus'' l'any [[1499]].+ − + + +
sense resum d'edició
'''Narcís de Vinyoles''', va nàixer en [[Valéncia]], en el [[sigle XV]] i va morir en Valéncia, en el [[sigle XVI]]. Escritor i jugador d'[[escacs]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
'''Narcís de Vinyoles''', va nàixer en [[Valéncia]], en el [[sigle XV]] i va morir en Valéncia, en el [[sigle XVI]]. Escritor i jugador d'[[escacs]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la [[Llonja]] i contador de la [[Generalitat Valenciana]], entre els anys [[1468]] i [[1516]]. Fon protegit per Ferràn el Catòlic i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de [[Lluis de Santangel|Lluís de Santángel]].
Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la [[Llonja]] i contador de la [[Generalitat Valenciana]], entre els anys [[1468]] i [[1516]]. Fon protegit per Ferràn el Catòlic i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de [[Lluis de Santangel|Lluís de Santángel]].
Vinyoles fon un escritor molt cult, s'expressava en tres idiomes: valencià, italià i castellà. En les poesies religioses i amoroses se l´ha qualificat com a admirable i també se l'ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del sigle XV.
Concursa i intervé en diversos certàmens poètics en els anys [[1474]], [[1486]], [[1488]] i [[1511]], en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra ''Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus'' l'any [[1499]].
És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] el ''Supplementum cronicarum'' de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any [[1510]].
És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] el ''Supplementum cronicarum'' de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any [[1510]].
És també autor d'una de les poesies que tanquen ''Lo procés de les olives'' en l'any [[1497]], junt a [[Bernat Fenollar]] i Juan Moreno.
Entre les seues obres citem: cinc sonets en italià inclosos en [[Les trobes en lahors de la Verge Maria]] (Valéncia, [[1474]]), una composició en castellà que figura en el ''Cancionero General de Hernando del Castillo'' (Valéncia, 1511), i atres en valencià en l´edició de [[1514]].
És també autor d'una de les poesies que tanquen ''Lo procés de les olives'' en l'any [[1497]], junt a [[Bernat Fenollar]] i Joan Moreno. Va intervindre en diversos debats en els poetes valencians de la seua época. Un d´ells el que tracta sobre la superioritat en qüestions amoroses dels vells sobre els jóvens, on alaba una composició molt maliciosa de Joan Moreno sobre la ventaja d´amar als vells.
Potser lo més curiós de la seua producció lliterària és la seua intervenció en el poema ''Scachs d'amor'', en colaboració en [[Francesc de Castellví]] i Vich i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa en gràcia, elegància i gran ingeni el llanç de cada jugada.
Potser lo més curiós de la seua producció lliterària és la seua intervenció en el poema ''Scachs d'amor'', en colaboració en [[Francesc de Castellví]] i Vich i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa en gràcia, elegància i gran ingeni el llanç de cada jugada.