Canvis

'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organització]] social, econòmica, política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt de [[institució|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeixement per part de la [[comunitat internacional]].

'''Estat''' és un concepte polític que es referix a una forma de [[organització]] social, econòmica, política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt d' [[institució|institucions]] no voluntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Usualment, sol adherir-se a la definició de l'Estat, el reconeixement per part de la [[comunitat internacional]].

El concepte d'Estat diferix segons els autors, pero alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseixen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolisar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mijos materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguritat i unes atres com les relacions exteriors.

El concepte d'Estat diferix segons els autors, però alguns d'ells definixen l'Estat com el conjunt d'institucions que posseïxen la [[autoritat]] i potestat per a establir les [[norma jurídica|normes]] que regulen una [[societat]], tenint [[sobirania]] interna i externa sobre un [[territori]] determinat. [[Max Weber]], en [[1919]], definix l'Estat modern com una "associació de dominació en caràcter institucional que ha tractat, en èxit, de monopolitzar dins d'un territori la violència física llegítima com a mig de dominació i que, en este fi, ha reunit tots els mitjans materials en mans del seu dirigent i ha expropiat a tots els funcionaris estamentals que abans disposaven d'ells per dret propi, substituint-los en les seues pròpies jerarquies supremes”. Per això es troben dins de l'Estat institucions tals com les [[forces armades]], la [[administració pública]], els [[tribunal]]és i la [[policia]], assumint puix l'Estat les funcions de defensa, governació, justícia, seguretat i unes atres com les relacions exteriors.

Provablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemà [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mijos de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. Ademés, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[sigle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

Probablement la definició més clàssica d'Estat, va ser la citada pel jurista alemany [[Hermann Heller]] que definix a l'Estat com una ''"unitat de dominació, independent en l'exterior i interior, que actua de manera contínua, en mitjans de poder propis, i clarament delimitat en el personal i territorial"''. A més, l'autor definix que solament es pot parlar d'Estat com una construcció pròpia de les monarquies absolutes (''vore [[monarquia absoluta]]'') del [[segle XV]], de la [[Edat Moderna]]. "No hi ha Estat en la [[Edat Antiga]]", senyala el reconegut autor.

Aixina mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrollat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organisació estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders|divisió de poders]] (eixecutiu, llegislatiu i judicial) i atres funcions més subtils, pero pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

Aixi mateix, com a evolució del concepte s'ha desenrotllat el "[[Estat de Dret]]" pel qual s'inclouen dins de l'organització estatal aquelles resultants del [[imperi de la llei]] i la [[separació de poders|divisió de poders]] (executiu, legislatiu i judicial) i altres funcions més subtils, però pròpies de l'Estat, com l'emissió de [[moneda]] pròpia.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==