Canvis

== Antecedents ==

== Antecedents ==

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d´ortografia. Al no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cadascú escrivia segons son propi criteri.

A finals del [[sigle XIX]] tant en [[Catalunya]] com en les [[Illes Balears]] i en [[Valéncia]], existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.

La primera tentativa de normalisació de l´escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, alla per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, alla per l´any [[1891]], a l´entorn de la revista barcelonesa ''L´Avenç''. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava [[Pompeu Fabra]], futur artífex de la normalisació artificial de la [[llengua catalana]], no pretenien absorbir les llengües [[llengua valenciana|valenciana]] i [[llengua balear|balear]], unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l´ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de [[Barcelona]] (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps ''impossible per ser contra naturam'' (Revista l´Avenç, 31 de març de 1891). Aixina que, els escritors de ''L´Avenç'' establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en [[1913]] per l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de [[1917]]. Són les que estan actualment en vigor.

Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; mes tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears.

Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política [[catalanista]]; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. [[Lluís Fullana]] i el mallorquí [[Alcover|Mossén Antoni Maria Alcover]]. En [[1929]] alguns les adoptaren per a les Illes Balears.

== 1932 ==

== 1932 ==

La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década d'este sigle. Dels escritors valencians, uns seguien l´ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el P. Fullana, preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.  

La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década d'este sigle. Dels escritors valencians, uns seguien l´ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el P. Fullana, preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.  

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que hi havia que trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que s'havia de trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort va ser molt diferent de l'imaginat.

Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat.

Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels nostres escritors agrupats entorn de la revista ''Taula de les Lletres valencianes'' d'inspiracio catalanista. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d´organisar una reunió, que fon facilitada per la ''Societat Castellonenca de Cultura'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.  

Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels nostres escritors agrupats al'entorn de la revista ''Taula de les Lletres valencianes'' d'inspiracio catalanista. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d´organisar una reunió, que fon facilitada per la ''Societat Castellonenca de Cultura'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.  

Així que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançadilla del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discurrint una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Per qué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.

Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt llunts del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.

Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preambul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.

Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'Academia de Cultura Valenciana, conegudes com [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.  

Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'Academia de Cultura Valenciana, conegudes com [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.  

== 1964 ==

== 1964 ==

Tingué que transcórrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat Lliterària de Valéncia|Universitat]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet país". Ad estos els seguirien mes tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.

Tingué que transcórrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat Lliterària de Valéncia|Universitat]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet país". Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.

En [[1964]] algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa" i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.

En [[1964]] algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa" i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.

== 1979 ==

== 1979 ==

En l'any [[1979]], abans de la promulgació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'[[idioma valencià]] en el sistema educatiu de la [[Comunitat Valenciana]].

En l'any [[1979]], ans de la promulgació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'[[idioma valencià]] en el sistema educatiu de la [[Comunitat Valenciana]].

== 1981-82 ==  

== 1981-82 ==  

La confecció i estudi de l'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]], que durant més de cinc anys dugueren a cap un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]], en el mes de març de [[1981]] i, el notari de [[Massamagrell]] donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el [[Banc de Santander]], recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la que la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del nostre parlar que, ademés, l'avalà per mig d'una ''Documentació formal'', més tart publicada, en la que se fa clavapeu del minuciós estudi que se tingué que dur a cap, per a completar esta magnífica obra.

La confecció i estudi de l'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]], que durant més de cinc anys dugueren a terme un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]], en el més de març de [[1981]] i, el notari de [[Massamagrell]] donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el [[Banc de Santander]], recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la qual la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del nostre parlar que, ademés, l'avalà per mig d'una ''Documentació formal'', més tart publicada, en la qual se fa afermament del minuciós estudi que s'hagué de dur a terme, per a completar esta magnífica obra.

En canvi les normes de l'Academia o [[Normes d'El Puig]], estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en [[1979]] i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en [[1981]], van rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

Les normes de l'Academia o [[Normes d'El Puig]], estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en [[1979]] i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en [[1981]], varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la qualitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.  

En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.  

En l'any [[1982]], ya promulgat l'Estatut, l'Orde del 28 de juliol de la [[Conselleria d'Educació]] regulava l'incorporació de l'ensenyança del [[valencià]] als plans d'estudi d'Educació Preescolar, General Bàsica, Formació Professional i Bachillerat. I en el curs 1982-83 es donaven les primeres classes de valencià de la democràcia.

En l'any [[1982]], ya promulgat l'Estatut, l'Orde del 28 de juliol de la [[Conselleria d'Educació]] regulava l'incorporació de l'ensenyança del [[valencià]] als plans d'estudi d'Educació Preescolar, General Bàsica, Formació Professional i Bachillerat. I en el curs 1982-83 es donaven les primeres classes de valencià de la democràcia.