Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  11:47 1 jun 2016
m
Llínea 18: Llínea 18:  
[[Image:Churchill V sign HU 55521.jpg|thumb|left|200px|Churchill fent el seu famós gest de la [[V (senya)|V de victòria]] en [[1943]]]]
 
[[Image:Churchill V sign HU 55521.jpg|thumb|left|200px|Churchill fent el seu famós gest de la [[V (senya)|V de victòria]] en [[1943]]]]
 
[[Image:Churchillwithsonandgrandson.jpg|thumb|right|200px|Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en [[1952]]]]
 
[[Image:Churchillwithsonandgrandson.jpg|thumb|right|200px|Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en [[1952]]]]
Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jennie Jerome]], era d'orige [[Estats Units|estadounidenc]].<ref>Jenkins, Roy (2002). ''Churchill''. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'[[Índia Britànica]], [[Sudan]] i en la [[Guerres dels Boers|Segona Guerra dels Boers]]. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.
+
Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jennie Jerome]], era d'orige [[Estats Units|nortamericà]].<ref>Jenkins, Roy (2002). ''Churchill''. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'[[Índia Britànica]], [[Sudan]] i en la [[Guerres dels Boers|Segona Guerra dels Boers]]. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.
    
En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]].
 
En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Després serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Després del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]].
8229

edicions

Menú de navegació